Història de Cabanzón
Cabanzón, al municipi d'Herrerías, conserva un dels testimonis més importants de l'arquitectura senyorial medieval de la vall del Nansa. La torre de pedra, envoltada per una tanca defensiva, va formar part d'un paisatge de fortificacions i cases fortes vinculades al control i la representació del poder territorial. L'Ajuntament d'Herrerías situa aquesta construcció dins una xarxa de torres que inclou altres enclavaments de l'occident càntabre, com Obeso, Celis i Estrada.
La torre de Cabanzón va ser declarada Bé d'Interès Cultural el 1992. La seva presència recorda que els camins rurals no només servien a pagesos i comerciants: també eren espais estratègics on les famílies senyorials organitzaven les seves propietats. L'entorn també conserva mostres d'arquitectura civil tradicional. Al costat de l'església hi ha la coneguda Encinona, un arbre singular que forma part de la identitat local.
El poble s'integra a les comunicacions històriques de la vall. Al seu entorn, el pont de Tortorio, datat el 1761, permet creuar el Nansa cap a Camijanes. Per al pelegrí actual, Cabanzón és una parada abans de Cades i una oportunitat de reconèixer una de les arquitectures medievals més característiques d'aquest tram del Camí Lebaniego.
Fonts: Ajuntament d'Herrerías, Patrimoni artístic (aytoherrerias.és/municipi/història-del-municipi/patrimoni-artístic/); Ministeri de Cultura, Apunts del Camí Lebaniego (cultura.gob.es/WEB-BLOG/etapas/apcl.html).






