Història d'Estrada

Estrada, al municipi de Val de Sant Vicent, és un dels nuclis que millor permeten comprendre el poder senyorial a l'occident de Cantàbria. El conjunt format per la torre medieval i l'ermita de Sant Bartomeu recorda una època en què les famílies nobles aixecaven residències fortificades per expressar la seva autoritat sobre terres, explotacions i camins. La torre i l'entorn són testimonis visibles d'un paisatge històric que comunicava la costa amb les valls interiors.
El caràcter defensiu d'aquestes edificacions no ha d'amagar la seva funció residencial i representativa: eren símbols de prestigi en un territori rural articulat mitjançant petits llogarets. Els camins que travessen Estrada van ser necessaris per als intercanvis entre les comunitats, el transport de productes i les relacions amb les viles comercials del litoral. L'arquitectura tradicional del poble i els camps completen una història que no es limita a l'edifici més conegut.
Al Camí Lebaniego, Estrada apareix després d'Hortigal i abans de Serdio. La presència de la torre ofereix al pelegrí una oportunitat de reconèixer com els antics llinatges i els nuclis camperols compartien un mateix territori. Aquest edifici no s'ha de confondre amb la torre de Cabanzón, situada més endavant a la vall del Nansa.
Fonts: Fundació Camí Lebaniego, etapa Sant Vicent–Cades; patrimoni històric i turístic del municipi de Val de San Vicente.









