El Camí de Sant Jaume des de Madrid Guanya Terreny: Més de 400 Pelegrins des de començament d'Any
Madrid es consolida com a punt de partida per al Camí de Sant Jaume, oferint una ruta peculiar que puja fins al Port de la Fuenfría, el punt més elevat de tots els Camins de Sant Jaume a Espanya.
El Camí de Santiago que surt des de Madrid està guanyant popularitat. L'any passat, més de 330 persones es van aventurar en aquesta ruta, i des de començament del 2025, gairebé un centenar ja ha completat la gesta. Aquest itinerari, que travessa municipis com Tres Cantos, Colmenar Vell, Manzanares El Real i Cercedilla, ofereix una experiència única abans que els pelegrins recorrin centenars de quilòmetres més fins albirar la imponent façana de la Catedral de Santiago de Compostel·la.
Un Recorregut amb Història i Senyalització Cura
L´Associació d´Amics dels Camins de Santiago de Madrid, fundada el 1987 després del disseny d´aquest recorregut, destaca l´autenticitat de la ruta. "No és una cosa que ens inventéssim, ja que transita per zones històricament consolidades i constatades", explica Rosa María Martín, vicepresidenta de l'associació.
Tot i que el Camí de Sant Jaume tradicionalment pot començar des de la casa de cada pelegrí, a Madrid, el punt d'inici s'ubica a la Església de Sant Jaume, al barri d'Òpera. Els primers metres de la travessia madrilenya serpentegen pel barri de Sant Bernat fins al convent de les Comanadores de Santiago, per després creuar la zona de Quatre Camins i arribar a Montecarmelo i Fuencarral, on un cruceiro marca el punt en què el camí s'acomiada del traçat urbà, amb la Serra de Madrid abocant-se al fons.
La ruta es divideix en etapes ben definides:
- Primera etapa: Aproximadament 24,80 quilòmetres fins a Tres Cantos, on hi ha un refugi per a pelegrins.
- Segona etapa: Altres 24 quilòmetres fins a Manzanares El Real, deixant enrere municipis com Colmenar Vell.
- Tercera etapa: Prop de 19,20 quilòmetres fins a Cercedilla. Hi ha una variant per Mataelpino que afegeix gairebé dos quilòmetres i ofereix un alberg gestionat per l'associació.
- Quarta etapa: Més de 28 quilòmetres des de Cercedilla fins a Segòvia, marcant la sortida de la Comunitat de Madrid.
La Bellesa de la Serra i el Desafiament de Fuenfría
Un cop a Navacerrada, el camí es torna més agrest i natural, submergint el pelegrí a l'essència de la Serra. «Una vegada que s?arriba a Navacerrada comença el més agrest i el que més viu el pelegrí, ja que estàs totalment envoltat de natura», comenta Rosa María Martín.
El tram des de Cercedilla inclou un dels majors desafiaments físics: la pujada al Port de la Fuenfría, on discorre una calçada romana. Aquest punt, que marca la frontera entre Madrid i Segòvia, és el més alt de qualsevol camí de Santiago espanyol. Al cim, un monument ret homenatge a José Antonio Cimadevila, fundador de l'associació.
Rosa María Martín, una de les «pintafletxes» que senyalitzen el recorregut amb cura, destaca el suport de la Comunitat de Madrid amb fites de granit amb la conquilla de vieira tallada, indicant el camí i els quilòmetres restants fins a Santiago. Fora de la regió madrilenya, altres associacions s'encarreguen del manteniment de la ruta, que passa per municipis històrics com La Granja, Coca, Simancas, Valladolid, Medina de Rioseco i Sahagún, on conflueix amb el popular Camí Francès.
Un Camí per a Tothom, però amb Consciència
L´Associació d´Amics dels Camins de Santiago de Madrid juga un paper crucial. El 2024, van distribuir 8.467 credencials, de les quals 335 van ser per als que van iniciar el seu pelegrinatge des de Madrid. Des de començament d'any, ja han lliurat 4.875 credencials, amb 95 corresponents a l'itinerari madrileny.
Rosa María Martín estima que una persona amb una condició física mitjana pot completar les etapes fins a Cercedilla (uns 70 quilòmetres) en quatre dies. Si bé l'origen del Camí és innegablement religiós, la vicepresidenta observa que molts no creients també ho fan, cosa que considera respectable. Tot i això, lamenta l'«oportunisme» d'alguns que veuen el Camí com unes vacances econòmiques, sense apreciar l'esforç voluntari que sustenta molts albergs. «Aquests albergs, molts, es conserven gràcies a donatius i la gent es pensa que es paguen de l'aire, i per això cada vegada n'hi ha menys», critica, fent una crida a una consciència més gran per part dels caminants.
L'associació, que es manté amb la feina voluntària, actua com a porta d'entrada al Camí de Santiago per a milers de pelegrins de diverses nacionalitats que arriben a Madrid. Martín destaca la necessitat de més suport administratiu i un local propi per a lentitat.
La Perspectiva d'un Pelegrí Experimentat
José Antonio Pizarro, un coronel retirat de 76 anys, és un veterà del Camí de Sant Jaume, havent-lo recorregut 57 vegades si tot surt segons el previst aquesta tardor. El Camí madrileny ho ha transitat en sis ocasions. Per a ell, el Camí té sentit si posseeix una mica de significació històrica.
Pizarro considera que el Camí madrileny és «una cosa solitària» a causa de la seva menor afluència en comparació amb altres rutes. Tot i que la seva infraestructura és «prou» per a un nombre limitat de pelegrins, seria «molt justa per admetre grans multituds». Subratlla, igual que Martín, que el Port de la Fuenfría, a uns 90 quilòmetres de l'inici, és el punt més alt de tots els Camins de Sant Jaume a Espanya.
Després de la seva primera experiència l'any 2000, Pizarro, muntanyenc des dels deu anys, va quedar captivat pel Camí, especialment després de viure a París i enyorar el seu país. Des del seu retir, intenta fer la ruta unes tres vegades l'any, cobrint una mitjana de 620 quilòmetres cada temporada. «El Camí de Madrid dins de la Comunitat és molt bonic i no tan dur com les etapes següents. Jo sempre recomanaré fer el Camí, però que la gent s'informi bé abans de començar de què s'enfronta», conclou Pizarro, un fidel ambaixador del «bon camí».
