Luján acaba de fer un pas que va molt més enllà d'organitzar un pelegrinatge multitudinari. La ciutat argentina vol convertir l?experiència acumulada durant dècades rebent milions de fidels en un model de cooperació entre alguns dels grans santuaris marians d?Iberoamèrica.
El Primer Fòrum Iberoamericà de Ciutats Marianes, celebrat els dies 19 i 20 d'octubre, va reunir més de 40 alcaldes, intendents, bisbes i representants de santuaris procedents de 16 països per debatre sobre pelegrinatges, patrimoni, acolliment i turisme religiós.
La trobada va acabar amb una proposta especialment interessant: crear una relació estable entre aquestes ciutats per compartir solucions a problemes que moltes tenen en comú.
Perquè quan arriben centenars de milers o fins i tot milions de pelegrins, la fe també obliga a parlar de transport, seguretat, allotjament, neteja, patrimoni, serveis públics i convivència amb els habitants.
De Luján a Fàtima, Apareguda o El Pilar
A la trobada van estar representades algunes de les grans destinacions de peregrinació mariana del món iberoamericà.
Luján va compartir espai amb santuaris vinculats a Fàtima, Apareguda, Guadalupe, Caacupé, Copacabana, Chiquinquirá o La nostra Senyora del Pilar, entre altres.
Ciutats molt diferents entre si, però amb un fenomen comú: l'arribada constant de pelegrins transforma la seva economia, urbanisme i part de la seva vida quotidiana.
L'objectiu del fòrum ha estat precisament deixar d'observar aquests pelegrinatges únicament com a esdeveniments religiosos aïllats.
La proposta és estudiar les ciutats i els santuaris com a conjunt.
És a dir, analitzar què passa abans que arribi el pelegrí, com se'l rep, quins serveis necessita, com es protegeix el patrimoni i què roman a la ciutat quan el pelegrinatge acaba.
Gairebé tres milions de pelegrins en un cap de setmana
Luján arriba a aquest debat després de viure una de les peregrinacions més multitudinàries de la seva història.
La 52a Peregrinació Juvenil a Peu a Luján, celebrada els dies 3 i 4 d'octubre, va portar els participants a recórrer prop de 60 quilòmetres des del santuari de Sant Caietà, a Liniers, fins a la Basílica de La nostra Senyora de Luján.
L'Ajuntament va xifrar posteriorment a 2.860.933 persones que van arribar a la ciutat durant aquell cap de setmana, utilitzant un sistema de mesura basat en el moviment registrat per les antenes de telefonia mòbil.
La magnitud és difícil d'imaginar.
Durant unes hores, una ciutat de mida relativament reduïda ha de rebre una quantitat de persones comparables a la població d'algunes grans capitals.
Per fer-ho possible es van desplegar hospitals mòbils, ambulàncies, llocs sanitaris, seguretat, zones de proveïment, serveis públics i diferents dispositius repartits al llarg de la ruta.
Aquí apareix una de les claus del nou turisme religiós: el pelegrinatge necessita espiritualitat, però també organització.
D'una ciutat amb santuari a una “ciutat santuari”
Un dels conceptes que ha aparegut durant la trobada és especialment interessant.
No és el mateix tenir un santuari dins una ciutat que construir una ciutat capaç de conviure permanentment amb la seva condició de lloc de pelegrinatge.
Luján vol aprofundir precisament en aquest model.
La basílica no es pot entendre de manera aïllada dels carrers, comerços, allotjaments, transports, espais públics o veïns que reben durant tot l'any els qui arriben atrets per la Mare de Déu de Luján.
La mateixa reflexió es pot aplicar a molts altres destins religiosos.
Fàtima, Guadalupe, Apareguda o Santiago de Compostel·la afronten, cadascun amb les seves particularitats, el desafiament de rebre grans quantitats de visitants sense perdre la identitat que precisament els va convertir en llocs de pelegrinatge.
Turisme religiós sense convertir la fe en un producte
Aquest serà probablement un dels grans debats dels propers anys.
El turisme religiós genera activitat econòmica, manté allotjaments i restaurants, crea ocupació i pot contribuir a conservar esglésies, patrimoni i tradicions.
Però el pelegrí no és simplement un turista convencional.
Moltes persones arriben a aquests llocs mogudes per una promesa, una malaltia, un agraïment, una pèrdua familiar o una cerca espiritual.
Mantenir aquest equilibri entre desenvolupament econòmic i significat religiós és un dels grans reptes de les destinacions de pelegrinatge.
I precisament és especialment interessant compartir experiències entre ciutats.
El que funciona en un santuari pot ajudar un altre situat a milers de quilòmetres.
El Passeig de les Ciutats Marianes
Com a símbol d'aquesta nova relació internacional, Luján va inaugurar durant el tancament del fòrum el Passeig de les Ciutats Marianes.
La iniciativa vol recordar físicament que el santuari argentí forma part d'una geografia espiritual molt més àmplia que travessa Europa i Amèrica.
La trobada va acabar a més amb la proposta de donar continuïtat institucional a aquesta col·laboració a través del Consell Episcopal Llatinoamericà i Caribeny, el CELAM.
Entre les possibilitats plantejades hi ha una propera reunió a Bogotà.
Encara és una proposta, però l'objectiu és clar: que el fòrum de Luján no sigui un esdeveniment aïllat.
Una qüestió que també interessa al Camí de Sant Jaume
Tot i que el Camí de Sant Jaume respon a una realitat diferent, moltes de les preguntes plantejades a Luján resulten familiars.
Com rebre cada cop més pelegrins sense deteriorar l'experiència?
Com es pot compatibilitzar habitants i visitants?
Com conservar el patrimoni?
Com gestionar allotjaments, mobilitat i serveis?
I com aconseguir que el creixement econòmic no acabi esborrant la raó per la qual les persones van començar a peregrinar?
Fa anys que el Camí s'enfronta a aquestes qüestions.
Per això, observar el que passa en altres grans destins religiosos del món pot resultar tan interessant com mirar únicament cap a Santiago.
Luján acaba de reunir algunes d'aquestes ciutats al voltant d'una mateixa taula.
El pas següent serà comprovar si d'aquesta trobada neix realment una xarxa capaç de millorar la manera com milions de pelegrins són rebuts cada any.
