Al Camí de Sant Jaume aviat aprèn a mirar els senyals. Fletxes grogues, vieires, fites i petits indicadors es converteixen en companys inseparables durant centenars de quilòmetres.
Però a Vilamartín de Valdeorras, en ple Camí d'Hivern, un senyal de trànsit ha aconseguit precisament el contrari: cridar l'atenció i provocar sorpresa entre els que passen caminant cap a Santiago.
La curiosa imatge ha tornat a posar el focus en una cosa aparentment menor però fonamental per a qualsevol pelegrí: saber exactament per on continuar.
Quan un senyal es converteix en protagonista
El Camí d'Hivern travessa Valdeorras seguint durant bona part del recorregut la vall del Sil. Després de passar per O Barco, els pelegrins continuen cap a Vilamartín i A Rúa abans d'avançar cap a Quiroga i la Ribeira Sacra.
És un Camí tranquil, encara allunyat de les grans concentracions del Francès, on qualsevol element estrany al recorregut crida especialment l'atenció.
I això és precisament el que ha passat ara a Vilamartín.
Un senyal de trànsit situat al costat de l?itinerari ha despertat la curiositat dels pelegrins fins a convertir-se en una d?aquestes petites escenes que acaben formant part de les anècdotes del viatge.
Perquè poques persones observen un senyal amb tanta atenció com algú que porta una motxilla a l'esquena i necessita saber quin és el pas següent.
No és la primera vegada que els senyals fan conversa
Vilamartín ja ha viscut anteriorment situacions relacionades amb la senyalització jacobea.
El 2024, pelegrins van alertar d'errors en diversos indicadors del Camí d'Hivern a Valdeorras. Un dels casos més cridaners es trobava precisament a Sant Miquel d'Outeiro, dins del municipi de Vilamartín, on un panell podia fer pensar al caminant que havia de retrocedir per continuar cap a A Rúa.
La senyalització va ser posteriorment revisada i corregida.
L'episodi demostra fins a quin punt un petit error es pot convertir en un problema important quan qui l'observa fa hores que camina per un territori que no coneix.
Un Camí que vol créixer
L'anècdota arriba a més en un moment especialment interessant per al camí d'hivern.
El 2026 es compleixen deu anys del seu reconeixement oficial com a ruta jacobea i durant els darrers anys s'han realitzat diferents actuacions destinades a millorar-ne la seguretat.
A Vilamartín es va inaugurar aquest mateix any una nova tònica d'aproximadament 1,3 quilòmetres que permet allunyar els pelegrins de zones properes a la carretera ia la via ferroviària.
L'objectiu és preparar una ruta que encara conserva bona part de la tranquil·litat que molts caminants busquen i que té marge per créixer de cara al Xacobeo 2027.
Les petites històries també fan el Camí
No tot el que passa al Camí necessita ser una gran notícia.
De vegades n'hi ha prou amb un senyal estrany, una fletxa col·locada on ningú espera, una conversa amb un veí o una petita distracció per crear un d'aquells records que acaben explicant-se durant anys.
Els pelegrins passen setmanes seguint indicacions.
Per això potser no és tan estrany que, quan apareix un senyal capaç de fer-los aturar-se i mirar dues vegades, acabi convertint-se en protagonista.
Al Camí, fins i tot un senyal de trànsit pot tenir la seva pròpia història.
