Es coneix amb el nom de Camí Primitiu el Camí de Santiago que té el seu origen a Oviedo i enllaça amb el Camí Francès a Melide. El nom «primitiu» és perquè aquest és el primer camí del qual es tenen referències històriques; el rei Alfons II d'Astúries i el seu seguici van sortir d'Oviedo, al segle IX, per visitar la tomba de l'Apòstol Sant Jaume, descoberta feia pocs anys. L'itinerari documentat d'aquell primer pelegrinatge i l'actual són força coincidents.
Una de les principals característiques d'aquest camí, en comparació amb els altres Camins de Sant Jaume, és la duresa del recorregut. De Oviedo a Lugo és un típic recorregut de muntanya mitjana. Excepte la baixada a l'embassament de Salime i la pujada al Port del Palo no hi ha grans desnivells a superar d'una tacada. Tot i això, el camí és un continu puja i baixa, amb una successió de tota mena de camins: troques, senders, pistes de terra (és fàcil trobar trams enfangats), camins pedregosos o de pedra solta, i pistes d'asfalt. Per tant, cal un mínim de preparació física per fer front al repte amb garanties. Afortunadament, la distribució dels albergs al llarg del recorregut permet, per a aquells una mica més lents o menys preparats, fer tot el camí sense haver de fer cap etapa excessivament llarga. A l'hivern ha de ser francament complicat fer aquest camí, entre altres motius perquè una bona part del recorregut se situa per sobre dels vuit-cents metres d'altitud.
Altres de les característiques més destacades del Camí Primitiu, relacionada sens dubte amb l'anterior, és la bellesa de lentorn i del paisatge. El camí creua desenes de boscos, rius, rierols, prats de pasturatge (amb bestiar boví), valls, turons, muntanyes, llogarets… i els paisatges, sobretot en el tram asturià, són fabulosos. També veiem nombrosos cavalls, alguns salvatges. A més, la major part del camí transcorre en plena natura i, sortosament, gairebé no hi ha contacte amb carreteres de trànsit intens.
Per desgràcia, en els darrers anys la construcció de l'autovia Oviedo – L'Espina, l'A-63, ha afectat greument i irreversiblement diversos trams, alguns dels quals eren bellíssims, de les tres primeres etapes. A més, la construcció és lentíssima (només els primers 30 km s'han posat en funcionament), ia mitjans de l'any 2012 les obres es troben gairebé aturades.
Al llarg del camí anem trobant nombroses fonts de bona aigua (ull, excepte a la variant Ruta dels Hospitals), cada pocs quilòmetres, de manera que no cal carregar amb molta aigua. A l'època de màxima calor convé ser, per descomptat, previsors.
FONT: GRONZE
[yotuwp type=»videos» id=»HPoFJY3qhbE» ]
