L'enginy convertit en el màgic cor del Botafumeiro de la Catedral de Sant Jaume ha estat restaurat gràcies a un grup d'herois i heroïnes que permeten que compleixi 400 anys de funcionament continuatperò que ho faci d'una manera més fidel al seu origen i també de la manera més segura. Així es desprèn del documental que el temple compostel·là difon des del seu canal de Youtube sobre aquest esforç de restauració.
Es detalla el procés de recuperació d'aquest patrimoni per mitjà d'un treball realitzat el 2024, tot restaurant el mecanisme que permet el funcionament del Botafumeiro, valuós encens que pesa 53 quilos, mesura un metre i mig d'alt i el vol del qual arriba a vegades una velocitat màxima de 68 quilòmetres per hora, estampa famosa a tot el món.
Aquest projecte es va executar al llarg de diversos mesos amb la intervenció de professionals i experts. Javier Alonso, arquitecte; Jesús Pont, mecànic; Rubén González, fuster; Pablo Fraga, fuster metàl·lic; Mercedes Cortazar, restauradora; José González Piñeiro, enginyer industrial; Manuel García, tiraboleiro i José Antonio Puente, historiador, protagonitzen , per aquest ordre, el relat audiovisual d'aquesta millora en una peça clau del patrimoni cultural gallec, per no dir, universal, si considerem que, només el 2024, prop de mig milió de persones van aconseguir la compostel·la que es lliura a qui recorre el Camí segellant a cada pas aquesta acreditació
.
Tot aquest treball es basa en un disseny de Juan Bautista Celma, escultor i pintor aragonès nascut cap al 1540 i mort a Santiago el 1608, creador de l'actual disseny del Botafumeiro, datat el 1602. Javier Alonso, arquitecte, assenyala que el botafumeiro ja es va restaurar «parcialment el 2020 i, el 2024, després de la caiguda d'un cargol es va revisar i restaurar totalment»
Jesús Puente, mecànic, informa en aquest documental que «en desmuntar del tot» el mecanisme renovat «es va restaurar tot en apreciar diversos deterioraments». I Rubén González, fuster, afegeix: «dobleguem els reforços interiors», en al·lusió als tambors de noguera i castanyer que integren aquest mecanisme/ànima de la preada peça del temple compostel·là, tot això «per a tornar els elements danyats o alterats a la seva conformació i aparença original allà on era possible, i introduir els elements nous imprescindibles per assegurar-ne la resistència i estabilitat» .
FONT: EPE
