Càritas impulsa un Camí de Sant Jaume per l'esperança: «Ningú sense llar»
Com a part de la campanya "Ningú sense Llar", 110 persones provinents de 27 Càritas Diocesanes d'Espanya, incloent-hi participants en situació de sense llar, voluntaris i tècnics, van fer un pelegrinatge pel Camí de Sant Jaume a principis d'abril.
Càritas va descriure aquesta iniciativa, dividida en tres rutes, com «una experiència transformadora de trobada, visibilització i esperança compartida».
Eva San Martín, una de les peregrines, va compartir la seva vivència amb profunda emoció:
"Enrere queden quilòmetres de bella natura, camins pedregosos, monuments amb història, però també quilòmetres d'esforç, superació, silencis, rialles, companyia, trobades... en fi, quilòmetres de molta vida."
La Compostel·la simbòlica que van rebre al final del seu pelegrinatge va reflectir aquest sentiment. Tot i les dificultats quotidianes que enfronten les persones sense llar, el Camí va permetre aflorar la seva «resiliència, constància, amabilitat, somriures, servei, cura, sensibilitat, fortalesa.»
L'experiència va estar marcada per la proximitat i hospitalitat de les Càritas Parroquials que els van acollir, compartint passos, taula, descans i reflexió. La «màgia del Camí» es va transformar en oració en entrar a la Plaça de l'Obradoiro, on van aclamar a l'uníson: «¡Ningú sense llar, ningú sense llar, ningú sense llar!».
L'arribada va ser un esclat d'emocions, abraçades i llàgrimes, però també un recordatori dels innombrables desafiaments que enfronten les persones pobres i excloses de la societat, la visibilitat i els drets dels quals es reclamen.
Els participants van tornar a les seves «cases» – centres, habitacions compartides, infrahabitatges o fins i tot cotxes – renovats amb l'esperança que «Déu habita cada persona» i «cuida de mil maneres els seus preferits, els més petits i vulnerables».
El Camí els va impulsar a «perdre la por per avançar; treballar en xarxa i teixir comunitat; formar-se millor; expressar proximitat; reivindicar justícia» i «aprendre a demanar ajuda.» Amb un nou cant al cor, van tornar a la seva realitat amb el ferm propòsit que:
«I serà igual o igual o no serà, Perquè el Regne de Déu Dins nostre està. Digues prou, digues ningú sense llar.»
