Més que alumnes: pelegrins i companys
Baixen de l'autobús amb xancletes i exhausts, amb les motxilles a sobre. Són les mateixes que han carregat a els 110 quilòmetres del Camí de Sant Jaume, que han recorregut com a veritables pelegrins: amb tot l'equipatge a sobre i fent parada en albergs. Res d'hotels ni portaequipatges. Aquest divendres han tornat els vuit alumnes del col·legi Nostra Senyora de l'Asunción de Badajoz que han participat en aquesta iniciativa, amb el professor de Religió, Manuel Matos.
Van sortir divendres passat a la nit. Van començar a caminar dissabte a Orense i han recorregut el Camí Sanabrés en cinc etapes.
Alejandro Píriz és el director d´aquest centre concertat situat l´avinguda Pare Tacoronte i explica que és el tercer Camí de Sant Jaume que organitzen. Sempre amb alumnes de primer de Batxillerat, amb un projecte d'aprenentatge i servei.
Paral·lelisme amb la vida
A l'assignatura de Religió analitzen què és el Camí de Sant Jaume, quants n'hi ha i fan un treball amb el paral·lelisme del camí de la vida. Els alumnes són els que trien quin camí volen fer. Mai no han repetit. Cada any un de diferent. «Anem a allò que ens anem trobant», explica Manuel Matos.
A diferència de qualsevol altre viatge, aquest no és per fer turisme. «Nosaltres anem de pelegrins, amb el nostre equipatge a sobre i ens anem adonant que com més pes carreguem més pesat se'ns fa el camí, com passa a la vida». D'aquesta manera, «aprofitem que l'important no és arribar a la meta, sinó el camí que anem compartint, ens acompanyem, anem pendent del que li toca ser més feble aquell dia, anem mirant enrere, amb la vida que cadascú porta, i cap endavant, cap on volem anar, què ens agradaria, ells que estan en aquesta edat, cap a on volen caminar«.
L'important, sobretot, «és el pas a pas que anem fent i fent front a les circumstàncies que toquen: un dia pluja, un altre fang, ara costa avall, avui cruiximents, avui fa mal un turmell i aquí ens anem acompanyant». Al final és «la vida» i «la riquesa de l?experiència, vital, no un viatge de turisme», explica el professor de Religió i company de viatge.
Arriben cansats, però pletòrics. «Ha estat dur, però alhora ha estat bonic, això és el que em queda del Camí, fa que els moments complicats els puguem compartir amb els nostres companys», explica Juanma Bustamante, un dels joves participants.
Segons Marco Antonio Borba, «ens ha permès relacionar-nos més amb els altres, explicar-nos coses que no sabíem, ens ha fet obrir-nos, després de tants quilòmetres, i ens ajuda molt a expressar-nos, amb el professor més proper». «Perquè a l'escola estem en un altre ambient», apunta Bustamante. Marco Antonio va fer 18 anys el dia de l'arribada. Daniel té 16 anys i coincideix amb els companys que el millor d'aquesta experiència «han estat els moments del dinar i del sopar, quan ens comptàvem anècdotes, eren super gratificants«.
Motxilles de 60 litres
Han estat autèntics pelegrins. «Jo quan veia els nens que venien de Santiago amb motxilles petites, les comparava amb la meva, de 60 litres», es queixa Juanma, però ho fa amb orgull. L'esforç ha valgut la pena. «Fer el Camí amb els teus amics i amb el professor que t'està donant suport fa que sigui molt més fàcil«.
Marco Antonio mai no li ho havia plantejat «i quan ho van dir a principi de curs a l'institut, se'm van obrir els ulls, tenia unes ganes impressionants». Tantes que va convèncer Juanma. «Al final ho vaig fer i ha valgut la pena».
Una de les imatges que porten guardada a les retines és la del dia que es van banyar tots tres al riu, al costat del pont de Taboada. Encara que sembli sorprenent, han passat calor. "Ens fiquem amb l'aigua freda freda". «La veritat és que els ossos i els músculs t?ho agraïen, després de tants quilòmetres».
A Matos l'ha sorprès l'esforç que han demostrat aquests nois. Han superat etapes «dures» de hfins a 30 quilòmetres. El primer dia va ploure molt i va ser complicat perquè, a més, van viatjar tota la nit, van arribar, van esmorzar «i posem a caminar, sense haver dormit pràcticament».
