El Camí de Sant Jaume és la principal carta amb què juga Portomarí a Fitur 2025, doncs des de la Edat Mitjana és lloc de pas dels pelegrins que es dirigeixen a Santiago. Fins allà van arribar els Cavallers de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem al segle XII per fer-se càrrec del hospital i van començar la construcció de la església de Sant Xoan, que presideix la plaça de la vila. Originàriament, tenien sota el seu control el pont que travessava el Miño i la cura del hospital de pelegrins, d'aquí el seu aspecte de fortificació.
El temple, també conegut com Sant Nicolau és, al costat de la Capela d'As Neves, un dels més visitats de la localitat. Va ser un dels diversos immobles traslladats, pedra a pedra, pels veïns per evitar la seva desaparició després de la construcció de la presa de Belesar el 1963, que va inundar el vell Portomarín. Els restes del poble encara són visibles avui dia quan el cabal del riu és molt escàs. Un espectacle entre curiós i emocionant que no deixa ningú indiferent.
Els pelegrins són, doncs, part del paisatge d'una localitat que hi conviu pràcticament tot l'any.»Són nou mesos a un nivell molt alt, però és diferent a un destí de praia que poden ser dous», reconeix el alcalde de la localitat, Pablo Rivas, confirmant la gran tirada del Camí Francès, el més demandat i la desestacionalització del mateix, doncs encara que la temporada alta segueix sent a l'estiu és una aposta ja de tot l'any i de tothom, doncs compta amb pelegrins de molt diversos i allunyats països.
És, a més, clau la important repercussió econòmica que suposa per a la localitat, que supera ja les més de 2.500 places hoteleres a Portomarín, el que és sinònim de vida i ambient i s'ha aconseguit que molts pelegrins tornin com a visitants. El passat any la església de Sant Xoan es va convertir en lescenari duna casament entre dos joves que es van conèixer a la localitat quan feien el Camí.
Però Portomarín és també, com recalca el seu alcalde, un municipi de activitats. Són moltes i variades durant tot l'any, cosa que li ha permès atraure turisme de proximitat i tots els caps de setmana hi ha visitants, que acudeixen a gaudir del patrimoni, de les rutes pel riu —un altre dels seus atractius grans i cuidats— i de la seva fama gastronomia, amb les anguiles i la pastís d'ametlla com a grans exponents. No és casualitat que sigui un dels pobles màgics d'Espanya.
FONT: EL PROGRÉS















