El Camí de Sant Jaume amaga una història sorprenent a Lugo: la Triacastella que avui coneixen els pelegrins no ocupa exactament el lloc de la vila medieval. A les primeres dècades del segle XIII, Alfons IX de Lleó va impulsar una nova població a una mica més de dos quilòmetres a l'oest de l'antic burg, situat a l'actual Vilavella. Vuit segles després, l'església, el traçat de les cases i alguns topònims permeten seguir les empremtes d'aquell canvi.
La història ha tornat a l'actualitat arran d'una informació publicada el 18 de novembre per Vozpópuli. La seva base és una investigació de Rosario Valdés Blanco-Rajoy, de l'Institut d'Estudis Gallecs Pare Sarment (CSIC-Xunta de Galicia), publicada el 2022 a Quaderns d'Estudis Gallecs. L´estudi reconstrueix l´antic nucli mitjançant documentació medieval, cartografia, observació del terreny i testimonis locals.
Vilavella: el poble que vivia dels pelegrins
Abans que existís la Triacastela actual, el trànsit jacobeu va afavorir el creixement de Santa Maria de Vilavella. La investigació situa l'origen de l'assentament al voltant d'un monestir altmedieval vinculat a l'acolliment de viatgers. L'any 989, el monjo Menendo Emeteriz va fundar una comunitat dedicada a Santa Maria i Sant Paio.
Amb el pas del temps, l?activitat religiosa i la circulació de caminants van impulsar un petit burg. Al segle XII havia aconseguit un desenvolupament suficient per disposar d'institucions pròpies i activitat comercial. Un detall revelador és la compra d'un solar per l'abat de Samos el 1149, pagat amb moneda francesa: una pista documental de l'intercanvi que acompanyava les rutes de pelegrinatge.
Quan el Còdex Calixtí esmentava Triacastela al segle XII, probablement es referia a aquest nucli antic, no a la població que avui rep els caminants. A la nostra web també hem recordat altres històries de la tradició pelegrina de Triacastela.

La decisió d'Alfons IX va canviar el mapa
A les primeres dècades del segle XIII, Alfons IX de Lleó va fundar una nova poblament en un punt més avantatjós per a les comunicacions. Allí convergien itineraris cap a Sarria, amb alternatives per Samos i Calvor, i una connexió cap a Lugo. La nova ubicació permetia reforçar el control regi i afavorir el comerç, en un territori on el monestir de Samos tenia importants drets.
El document fundacional no es conserva, però una carta real del 1228 fa referència a la nova població creada pel monarca. La vila es va organitzar al voltant del Camí com a carrer principal, amb vies laterals i un perímetre defensiu: una planificació diferent del creixement espontani de l'assentament anterior.
No cal imaginar-se necessàriament que totes les cases van ser transportades físicament. El trasllat descriu el desplaçament del centre de població i de la seva activitat cap a una fundació nova. Mentre Triacastela prosperava al seu emplaçament, Vilavella perdia part del trànsit i s'orientava progressivament cap a la vida agrària.
Què queda avui d'aquella Triacastella desapareguda
El principal testimoniatge és l'església de Santa Maria de Vilavella, la portada de la qual conserva elements romànics. Als voltants, els habitatges mantenen una disposició agrupada que recorda l'origen medieval del lloc. La investigació també identifica la memòria despais assistencials: un antic hospital de pelegrins i una malateria vinculada a latenció de persones amb lepra.
Els veïns han transmès referències a restes situades a la Veiga do Hospital, a prop del riu Teixido. És important distingir aquesta memòria local duna identificació arqueològica concloent de cada estructura. Un altre indici és el nom O Concello, conservat en terrenys que podrien evocar la institució regidor de l'antic burg.
L'entorn de Triacastela continua mostrant paisatges i camins que ajuden a comprendre aquella relació entre el poblament i el pelegrinatge. La nostra informació sobre el Camí i el seu patrimoni recorda que les rutes són també fitxers vius de la història.

Un desviament de vuit segles que mereix conèixer-se
Per al pelegrí actual, Triacastela sol ser una parada després del descens des d'O Cebreiro i abans de continuar cap a Sarria. Però la història de Vilavella convida a mirar més enllà de l?etapa: les decisions polítiques, els camins comercials i les institucions d?acollida van transformar el mapa de Galícia molt abans que existissin les guies modernes.
El cas també ajuda a comprendre la influència de Samos al territori. RTV ha abordat aquesta tradició d'hospitalitat a un reportatge sobre l'acollida monàstica a Samos.
La propera vegada que arribeu a Triacastela, recordeu que la història d'aquesta etapa comença una mica abans, a Vilavella: el lloc on un poble medieval va quedar al marge del nou Camí, però no va desaparèixer de la memòria.
Fonts: Rosario Valdés Blanco-Rajoy, «Camí Francès i urbanisme a la Galícia medieval: el cas de l'antic burg de Triacastela», Quaderns d'Estudis Gallecs (2022); Vozpópuli, 18 de novembre de 2026.
Imatges: Foto: José Antonio Gil Martínez, Wikimedia Commons, CC BY 2.0. imatge actual, no de l'assentament medieval | Foto: iamato, Wikimedia Commons, CC BY 2.0.
Foto de portada: Jule_Berlin · CC BY 2.0 · Wikimedia Commons















