El Camí d'Hivern fa deu anys de reconeixement oficial amb una dada que mira al futur: ja ha superat els pelegrins registrats durant tot el 2025. El balanç difós el 7 de novembre a A Rúa situa la xifra provisional del 2026 en 2.923 persones, un 14% més que el mateix període de l'any anterior.
Les xifres van ser exposades pel director de Turisme de Galícia, Xosé Manuel Merelles, al Centre Cultural Avinguda, durant les jornades dedicades a l'aniversari de la ruta. La informació ha estat recollida per La Región, Diario de Galicia i altres mitjans que han seguit la trobada.
Per als qui preparen el seu proper pelegrinatge, la dada convida a conèixer un itinerari que uneix el Bierzo amb l'interior de Galícia i el creixement del qual obliga també a parar atenció a l'acolliment, els serveis i la seguretat.
Camí d'Hivern: què expliquen les noves xifres
El balanç presentat a A Rúa recull 287 pelegrins el 2016, any de la seva oficialització, i 2.758 durant el 2025. Els 2.923 comptabilitzats des de començament del 2026 ja superen aquest últim registre anual.
Convé distingir les comparacions: l'augment del 14% correspon al mateix període de tots dos exercicis. No és la diferència entre la dada provisional d'aquest any i el total de l'anterior, ni representa encara un tancament estadístic del 2026.
Un altre dels indicadors difosos durant la jornada és la procedència dels caminants: el 39% dels registrats aquest any ve d'altres països. La ruta té així una presència internacional rellevant en aquest balanç.
La trobada dóna continuïtat al programa de commemoració dels deu anys d'oficialitat del que ja informem a RTV Camino de Santiago.
Associacions i municipis darrere del recorregut
Les jornades també han servit per reconèixer la feina de les entitats que han recuperat i difós l'itinerari. La crònica de La Regió situa en l'obertura el president de la Federació Gallega d'Associacions d'Amics del Camí de Santiago, Javier Gómez Vila, i recull la participació de representants del moviment xacobeu.
Entre ells figuren Asunción Arias, de l'associació de Valdeorras, i Daniel Antelo, president de Peregrinus Dezae. La programació va incloure una taula sobre el recorregut i una visita a Fontei ia la capella de Sant André, a A Rúa.
Aquest vincle entre territori i acolliment apareix també en iniciatives com la credencial i el vi vinculats al camí d'hivern. Són diferents maneres de donar a conèixer la ruta i la seva relació amb els llocs que travessa.
Una alternativa per les valls del Sil i del Miño
La Direcció General de Trànsit explica l'origen de l'itinerari com a alternativa per evitar l'ascens a O Cebreiro durant l'època hivernal més dura. Des de Ponferrada, el recorregut es dirigeix cap a Valdeorras i continua pel sud de Lugo i les terres de Deza.
Les Mèdules, les valls del Sil i del Miño i l'entorn de la muntanya Faro formen part de la seva geografia. Aquesta successió de paisatges ajuda a comprendre per què cal estudiar el perfil de cada jornada abans de decidir on acabar-la.
El nom del camí no s'ha d'interpretar com a garantia de condicions fàcils. La nostra recomanació per a aquestes dates és adaptar la distància a les hores de llum, revisar la previsió meteorològica i confirmar directament els allotjaments previstos.
Créixer exigeix tenir cura de l'experiència del pelegrí
Merelles va situar entre els reptes la millora dels serveis i una projecció més gran de la ruta, amb el Xacobeo 2027 com a horitzó. Aquest compromís no permet donar obres executades ni anunciar noves places d'allotjament sense una confirmació específica.
La seguretat també mereix atenció en preparar les etapes. El portal de la DGT dedicat al Camí d'Hivern identifica punts i trams amb circulació compartida, entre els quals hi ha sectors a Quiroga i Rodeiro. Consultar aquesta informació ajuda a anticipar on extremar la precaució.
Com a recomanació pràctica, cal portar localitzats l'allotjament de destinació i els serveis necessaris, i disposar d'un marge per modificar la jornada si les condicions ho aconsellen. Escollir una ruta requereix alguna cosa més que comparar les estadístiques.
El creixement del camí d'hivern obre oportunitats per als pobles; cuidar els que ho recorren permetrà donar continuïtat a aquest avenç.
Fotografia de portada: feelSacra · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons. Caminants a Monte Faro, fotografia d'arxiu de maig del 2026, redimensionada i convertida a WebP.
Fonts: La Regió, crònica de les jornades d'A Rúa; Diari de Galícia, balanç de pelegrins; DGT, informació del Camí d'Hivern.
Imatges: Foto: Estevoaei · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons. Imatge redimensionada i convertida a WebP | Foto: Athena Atterdag · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons. Imatge redimensionada i convertida a WebP.
