Al Camí de Sant Jaume hi ha una unitat de distància que no apareix als mapes: l'últim quilòmetre. Sobre el paper fa mil metres; a les cames d'un pelegrí que fa set hores que camina equival a creuar un continent. Tot comença quan algú pronuncia la frase més perillosa d'una etapa: «Tranquil, que l'alberg ja hi és».
És una escena reconeixible, encara que deliberadament exagerada en aquestes línies d'humor. El pelegrí surt al matí amb un somriure, una motxilla perfectament ajustada i la convicció que avui no es queixarà. Al migdia ha negociat amb els genolls un alto el foc. I, quan finalment veu el nom del poble on dormirà, descobreix que el poble és més llarg que la mateixa etapa.
Els 200 metres que desafien la ciència
El primer senyal anuncia Alberg: 200 m. L'alegria és immediata. Es redreça l'esquena, es recol·loca el barret i fins i tot apareix una velocitat desconeguda des de la primera jornada. Però el camí gira a l'esquerra, puja una pujada, travessa una plaça i torna a girar. Al fons sorgeix un altre senyal: «Alberg: 200 m».
El pelegrí comprova si la fletxa porta GPS, si els metres són gallecs o si algú ha inventat un sistema mètric exclusivament destinat a posar a prova la paciència. No és que el senyal estigui necessàriament malament. És que, a hores d'ara, qualsevol corba té la longitud psicològica d'una autopista.
En cas de dubte, cal seguir les indicacions oficials i comprovar la ubicació de l'allotjament. Els desviaments ficticis d'aquesta història pertanyen a l'humor; les fletxes reals són massa importants per convertir-les en una broma pràctica.
La frase «ja estem» i altres amenaces
Sempre hi apareix algú que encara té energia. És el company que assegura haver vist la teulada de l'alberg darrere d'un turó, tot i que probablement ha vist una nau agrícola. «Queden cinc minuts», anuncia. Cinc minuts després repeteix la mateixa frase. Mitja hora més tard ja ningú no li dirigeix la paraula.
Hi ha un instant especialment delicat: quan sorgeix un veí i el pelegrí pregunta quant falta. «Res, allà al costat», respon amb amabilitat. El problema és que, per a una persona que hi viu, «al costat» pot significar una agradable caminada de vint minuts. Per a qui arrossega dues butllofes i una motxilla que ha passat de vuit a vuitanta quilos imaginaris, és una declaració de guerra.
Mentrestant, el mòbil insisteix que falten 600 metres. El rellotge diu que són totes dues. L?estómac diu que són les cinc. Els peus no emeten declaracions: han convocat una vaga indefinida.
L'aparició celestial de la llitera lliure
I aleshores succeeix el miracle laic. Després de l'últim revolt apareix un edifici amb una paraula capaç de tornar la fe al més escèptic: ALBERG. El pelegrí sent una emoció comparable a l'arribada a Santiago, però amb una diferència fonamental: aquí es poden treure les botes immediatament.
A recepció es produeix el canvi de personalitat més ràpid conegut. Fa dos minuts jurava que mai no tornaria a caminar. Ara li pregunten si demà farà una altra etapa i respon: «Sí, però curteta». L?etapa curteta té vint-i-quatre quilòmetres i un perfil que, vist de banda, sembla l?electrocardiograma d?una cabra nerviosa.
Després d'aconseguir llit, dutxa i una mica de menjar, descobreix que el darrer quilòmetre era preciós. Ho diu amb solemnitat, mirant fotografies fetes per altres, perquè ell durant aquest tram només va mirar el terra.
El camí té sentit de l'humor
L?aventura recorda que el cansament canvia les proporcions. Una pujada es converteix en muntanya, una font en monument nacional i un entrepà en una experiència mística. La majoria dels pelegrins han viscut alguna versió d'aquesta tragicomèdia i després el compte entre rialles.
De fet, quan es recuperen les forces arriben les confidències. Apareixen personatges que semblen sortits de els nostres vuit tipus de pelegrins, paraules dignes del diccionari pelegrí-espanyol i solucions pràctiques com les que recollim a els consells per evitar butllofes.
Això sí, una petició als que indiquen les distàncies: mai no prometeu «dos minuts» a una persona amb motxilla. Digueu-li vint. Si arriba abans, us voldrà per sempre. Si arribeu després, almenys haureu reduït la possibilitat que us dediqui un poema poc amable.
La veritable arribada a l'alberg no es mesura en metres. Es mesura en el temps que triga un pelegrí a treure's les botes, sospirar i anunciar, contra tota evidència, que demà torna a matinar.
Text d'humor i situacions fictícies inspirat en experiències habituals del pelegrinatge. La imatge destacada és una il·lustració creada per a RTV ; les fotografies interiors són imatges reals darxiu amb els seus crèdits.
