Més de mig milió de passos cap a Santiago: un rècord que se sent a l'ànima ia la història
Hi ha xifres que, al principi, semblen fredes. Però quan les camines amb els ulls tancats, es converteixen en batecs. El 2025, més de 530.000 persones van arribar caminant fins a la plaça de la catedral de Santiago de Compostel·la per recollir la seva Compostel·la. Mai abans a la història havia passat una cosa així. I no és només un nombre: és un mosaic de passos, de matinades amb núvols baixos, de converses a un rierol i de silencis compartits sota un cel estrellat.
Imagina per un moment una plaça plena de gent, vinguda de tots els racons del món. N'hi ha que van començar a Roncesvalles, altres des de Portugal, i també els que van triar rutes menys conegudes, com la variant per la costa. Cada camí té el seu encant, com si cadascú fos una melodia diferent que t'acompanya mentre puges una repetjada o t'atures a lligar-te les botes.
El que sorprèn, més enllà del número total, és la diversitat. Més de la meitat dels pelegrins que van fer el Camí el 2025 van venir des de fora d'Espanya: nord-americans, italians, alemanys, portuguesos… i molts de països llatinoamericans. És una veritable cruïlla de cultures, una festa silenciosa on els somriures parlen més alt que qualsevol idioma.
També hi ha una altra xifra que explica una història: més dones que homes van completar el Camí aquest any. No és una simple estadística; és com veure una marea que, sense soroll, transforma el paisatge. Caminants que es descobreixen més forts del que es pensaven, que troben amistats inesperades i que celebren cada final d'etapa com si fos un petit triomf personal.
I què cal dir dels motius que porten a cadascú. Alguns ho fan per fe, altres per un descans del soroll del món, altres per trobar respostes o simplement per viure una aventura que mai no oblidaran. Un amic meu —imaginari, sí, però amb un somriure enorme— em va explicar com va compartir aigua fresca amb un pelegrí brasiler a la plana de Castella, i com aquest gest senzill es va convertir en un dels seus records més preats.
Si pensem com ha crescut la popularitat del Camí en les darreres dècades —quan en anys anteriors amb prou feines arribaven unes desenes de milers de pelegrins—, resulta gairebé commovedor veure com una tradició ancestral ha trobat nova vida al cor de tanta gent.
I no obstant, encara que tants hagin arribat a Santiago, el més important mai ha estat arribar. És el que passa entre el primer i el darrer pas: el cruixir de les pedres sota les botes, el riure amb qui vas compartir ombra en un descans, el cafè compartit a primera hora del matí, el silenci profund que només el Camí sap regalar.
Hi ha xifres que expliquen històries, i aquesta –la del 2025– ho fa amb la força de mig milió d'històries unides per un mateix camí. El Camí de Sant Jaume segueix sent, avui més que mai, un lloc on convergeixen destins, cultures i cors que caminen junts.
