Camino Lebaniego és el 2025 seu del Jubileu Universal del Turisme. Aquest fet consolida el monestir com a «referència espiritual»
Durant tota l'Edat Mitjana, només van ser declarats quatre anys jubilars in perpetuum mitjançant butlla papal: el Jacobeu de Santiago de Compostel·la, els de Roma i Jerusalem, i l'Any Sant Lebaniego. Cantàbria és, de fet, l'única regió del món per on transcorren dos camins de pelegrinatge jubilar, tots dos declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO, cadascun amb el seu any sant corresponent: el Camí de la Costa, cap a Santiago, i el mateix Camí Lebaniego, amb destinació a Sant Toribio de Liébana.
Des de l'època medieval, ha estat una constant l'afluència de fidels per venerar les restes de sant Toribio d'Astorga, a qui s'atribuïen propietats curatives i miraculoses, i especialment per adorar el Lignum Crucis, el fragment més gran de la creu de Crist que es conserva actualment.
Anàlisis científiques han determinat que la fusta de la relíquia pertany a una espècie botànica específica de la zona de Jerusalem de més de 2.000 anys d'antiguitat. Protegit des de Terra Santa pel mateix sant Toribio, custodi de les relíquies de Crist, el tros de la creu va arribar a Astorga amb el permís del Papa de la seva època. Posteriorment, va ser portat a Liébana per cristians per protegir-ho durant la invasió musulmana.
Una història dilatada
El Monestir de Sant Toribio de Liébana té una història dilatada, l'origen de la qual es remunta al segle VII, romanent en activitat fins als nostres dies. El seu principal auge es va produir al segle VIII, quan el seu abat, Beat de Liébana, marca una fita en la història de la cristiandat. «Beat converteix Santiago Apòstol en patró d'Hispània, component l'himne O Dei Verbum, on el proclama “cap refulgent d'Espanya”, donant inici al culte a Santiago», explica la directora de la Fundació Camino Lebaniego, Pilar G. Bahamonde. La seva obra cimera, el Comentari a l'Apocalipsi de Sant Joan, va ser tot un bestseller medieval que dóna origen a un gènere literari únic, conegut pels còdexs anomenats «beats», en què va introduir imatges explicatives al text. Als beats hi ha també la primera imatge de l'apòstol Jaume en la història de la iconografia. Inclosos per la UNESCO a la Memòria Mundial, les il·luminacions dels beats són reconegudes internacionalment. El coneixement de les Sagrades Escriptures de l'abat lebaniego i la seva defensa de la cristologia enfront de l'adopcionisme d'Elipando de Toledo va influir de forma decisiva a tot Europa, i li va donar una gran amistat amb Alcuino de York, primer conseller de l'emperador Carlemany.
L'església del monestir, construïda el 1256 seguint l'estil gòtic monàstic d'influència cistercenca, acull la Porta del Perdó, que s'obre cada Any Sant Jubilar després dels tres cops de martell del bisbe de la diòcesi. Un cop dins del temple, s'accedeix a la capella barroca del segle XVIII que està presidida pel propi Lignum Crucis. Al temple també es pot admirar l'estàtua jacent de sant Toribio d'Astorga. Actualment, el cenobi acull una comunitat franciscana que custodia les relíquies.
A més del monestir, l'entorn de Liébana acull nombroses ermites de gran espiritualitat i valor històric; i un ric patrimoni cultural que inclou conjunts històrics, zones arqueològiques i arquitectura religiosa, com Santa Maria de Lebeña (segle X) o Santa Maria de Piasca (segle XII).
El Camí Lebaniego, que condueix al monestir, es compon, al seu traçat principal, de 72 quilòmetres des de Sant Vicent de la Barquera. Els seus viatgers són denominats avui dia com a «creuens» o «peregrins de la creu». La ruta ofereix un pelegrinatge únic que comença a la vora del mar Cantàbric i s'enfila fins al cor dels Pics d'Europa, constituint un corredor de biodiversitat considerat «d'alt valor» per la UE. A més de la ruta principal, hi ha altres Camins Llevanegs, com el Castellà, el Lleonès, l'Asturià i el Vadinenc, que històricament connectaven el monestir amb les regions que donen nom a les variants, enllaçant-ho amb el mateix Camí de Sant Jaume. «El Camí Lebaniego actua, així, com una passarel·la històrica entre el Camí Coster i el Camí Francès cap a Santiago —assenyala la directora— i el pelegrí es converteix aquí en muntanyenc davant de la majestuositat dels Pics d'Europa».
No és difícil imaginar, doncs, que a banda de constituir una experiència espiritual i cultural única, es tracta també d'un motor de desenvolupament econòmic i social de la zona. La xarxa d'albergs que jalonen la ruta afavoreix nombroses àrees en risc de despoblament rural, on petits productors del sector primari tenen un paper crucial en la conservació de la biodiversitat. El turisme religiós, segons l'Organització Mundial del Turisme de l'ONU, mou uns 330 milions de persones a l'any, cosa que representa un mercat important per a destinacions amb destacat valor espiritual, com Sant Toribi. Segons indica Bahamonde, «el perfil del pelegrí del Camí Lebaniego és el d'una persona cada cop més jove, més internacional i amb una alta presència de dones; motivat principalment per raons religioses, espirituals o culturals».
Conservació i promoció
La Fundació Camí Lebaniego treballa des de la seva creació el 2019 en la conservació, rehabilitació i promoció dels camins de peregrinació a Sant Toribio de Liébana i del Camí de Santiago al seu pas per Cantàbria. Les àrees d'actuació inclouen la millora d'infraestructures i la promoció turística, la preservació i la divulgació del patrimoni cultural i identitat del territori, la millora d'ecosistemes, el foment de projectes socials i la recerca.
Una fita recent que subratlla la rellevància de Sant Toribio de Liébana és la seva elecció com a seu del Jubileu Universal del Turisme. Aquest esdeveniment consolidarà el monestir com un lloc de «referència espiritual i cultural de primer nivell» i atraurà nombrosos pelegrins i visitants de tot el món.
