El Cor del Camí Late de Nou a Grañón: Emotiu Homenatge a José Ignacio Díaz
El matí del dissabte 4 d'octubre, el petit poble de Granyó, a La Rioja, es va transformar en el punt de trobada d'un sentiment universal: la gratitud. Centenars de veus, moltes de pelegrins i hospitalers, es van unir en un emotiu homenatge a José Ignacio Díaz, el rector que va dedicar la seva vida a encendre la flama de l'esperit jacobeo.
La jornada va començar amb la celebració de l'Eucaristia, un acte de fe i record presidit per l'arquebisbe emèrit de Mèrida i Badajoz, Don Celso Morga, i concelebrada per Alejandro, el rector de Grañón. La Coral Concòrdia, sota la direcció d'Estitxu Castellano, va elevar el seu cant, vestint la cerimònia d'una solemnitat profunda i commovedora.
El moment culminant va arribar a la plaça de l'alberg, un lloc que José Ignacio va convertir en una llar per a ànimes cansades. Allí es va revelar un bust a la seva memòria. Entre aplaudiments i llàgrimes discretes, l'autor de l'escultura, amb autoritats locals, sacerdots i membres d'associacions arribats de tot Espanya, van honrar la silueta d'un home que es va fer gegant a través del servei humil.
La trobada va concloure amb un simple però significatiu pica-pica i un dinar posterior, on els Hospitalers Voluntaris van compartir taula i, sobretot, innombrables records del seu mentor. Cada abraçada i cada anècdota explicada a la plaça ressonava com un «gràcies» pòstum a l'home que els va ensenyar que el veritable Camí és el de la fraternitat.
Qui va ser José Ignacio Díaz per a la Comunitat Jacobea?
José Ignacio Díaz (Ausejo, 1954 – Logronyo, 2023) no va ser només un rector de la Rioja; va ser l'arquitecte invisible de l'esperit que avui envolta el Camí:
- El Pare de l'Acolliment: És aclamat com el fundador d'Hospitalers Voluntaris, la institució que des de 1992 organitza la xarxa de solidaritat als albergs. El seu llegat es mesura en milers de llits preparats i somriures oferts.
- El Rector amb els Peus al Fang: Des de l'església de Santiago el Reial de Logronyo i, de manera icònica, a l'alberg que va impulsar a Granyó, va demostrar que la fe es viu entre les butllofes i el cansament dels viatgers.
- El Guardià de l'Ideal: Va prendre les regnes de la revista Pelegrí, convertint-la en un far que va guiar i va donar forma al modern moviment jacobeu a partir dels anys 80.
- Mentor i Ànima del Servei: Per als pelegrins i voluntaris, va ser un referent moral, deixant una empremta inesborrable de senzillesa, humor i dedicació.
El sentiment final de tots els congregats es resumia en una frase: «Gràcies per haver estat part de les nostres vides, José Ignacio Díaz.» El seu esperit roman, no a la pedra del monument, sinó a cada empremta marcada al sender.
