Hi ha teories que asseguren que un dels jocs de taula més coneguts d'Europa podria amagar una cosa molt més profunda que una simple carrera de fitxes.
El Joc de l'Oca, amb les seves 63 caselles, ponts, posades, pous, laberints, calaveres i oques, ha estat relacionat durant anys amb el Camí de Sant Jaume.
Segons aquesta interpretació, el tauler representaria de manera simbòlica el viatge del pelegrí: avançar, superar obstacles, aturar-se, retrocedir i fins i tot enfrontar-se a la mort abans d'assolir el destí final.
Una teoria fascinant.
Però també una història en què convé separar molt bé allò documentat de la llegenda.
63 caselles i un viatge ple d'obstacles
El tauler tradicional està format per un recorregut en espiral de 63 caselles.
Al llarg del camí apareixen espais especials que alteren el viatge del jugador.
Hi ha ponts.
Posades.
Pous.
Un laberint.
La presó.
La mort.
I, per descomptat, les oques que permeten avançar ràpidament amb la famosa expressió:
“D'oca a oca i tir perquè em toca.”
Els qui defensen la vinculació jacobea interpreten aquests elements com a símbols d'un pelegrinatge medieval.
Els ponts recordarien els passos sobre rius.
Les posades, els llocs d'acolliment.
El laberint representaria la pèrdua del camí.
La mort simbolitzaria el fracàs abans d'assolir l'objectiu.
I el centre del tauler seria l'arribada a la destinació espiritual.
I què tenen a veure les oques amb el Camí?
Aquí comença una de les parts més misterioses de la teoria.
Algunes interpretacions relacionen l'oca amb antics símbols utilitzats per assenyalar camins i indrets segurs.
També s'ha especulat amb una possible participació dels templers, la presència del qual va estar relacionada amb nombrosos territoris travessats per les rutes medievals de pelegrinatge.
Segons aquestes teories, el Joc de l'Oca hauria funcionat com una mena de mapa simbòlic o codi que permetia recordar llocs, perills i etapes.
És una història tremendament atractiva.
El problema és que no hi ha proves històriques sòlides que demostrin que el joc va néixer com un mapa secret del Camí de Sant Jaume.
El que sí que sabem sobre el Joc de l'Oca
Els estudis històrics situen el desenvolupament del joc a Itàlia.
Hi ha referències a jocs de l'oca des del segle XV i sabem que a finals del XVI ja circulava àmpliament entre les corts europees. Una font particularment coneguda documenta que feia 1585 Francesco I de' Medici va enviar un exemplar del joc a Felip II d'Espanya.
A finals del segle XVI ja trobem versions o referències del joc a Espanya, Anglaterra, França i Alemanya, cosa que demostra que la seva expansió europea va ser molt ràpida.
La investigació històrica sobre el Joc de l'Oca ho considera un dels jocs impresos més influents de la cultura europea.
El que no apareix documentat amb aquesta mateixa claredat és el seu suposat origen jacobeu o templer.
Aleshores, tot és una llegenda?
No necessàriament.
Que no puguem demostrar que el Joc de l'Oca va ser creat com un mapa secret del Camí no vol dir que les similituds no tinguin interès.
El tauler representa un viatge.
Hi ha etapes.
Hi ha obstacles.
Hi ha llocs de descans.
El jugador avança i recula.
I únicament després de superar nombroses dificultats pot assolir el final.
Aquesta estructura és sorprenentment semblant a l'experiència simbòlica de qualsevol pelegrinatge.
Per això la relació entre tots dos mons ha continuat alimentant llibres, investigacions populars i teories durant dècades.
El Camí sempre ha estat ple de símbols
El Camí de Sant Jaume és molt més que una ruta geogràfica.
Durant segles s'ha construït al voltant de símbols recognoscibles.
La vieira.
Les estrelles.
Les fletxes.
Els ponts.
Els hospitals de pelegrins.
Les esglésies.
Fins i tot determinats números i llegendes han adquirit significats propis dins de la tradició jacobea.
No és estrany que un joc basat precisament en un viatge ple d'obstacles s'hagi acabat relacionant amb el Camí.
Un mapa secret o una magnífica coincidència?
Probablement mai no puguem respondre completament a aquesta pregunta.
La història documentada del Joc de l'Oca apunta cap a Itàlia i cap a la seva expansió per les corts europees durant els segles XV i XVI.
La teoria jacobea pertany a un terreny molt més difícil de demostrar.
Però potser precisament hi resideix el seu encant.
La propera vegada que caiguis en una posada, creuis un pont, et perdis al laberint o avenços d'oca en oca…
potser estàs jugant simplement una partida.
O potser, simbòlicament, estiguis fent el teu propi camí cap a Santiago.
