La senyalització que mai va arribar: Vigo
La manca de senyalització en diversos trams del Camí de Sant Jaume a l'entorn de Vigo torna a generar crítiques entre pelegrins i associacions jacobees. Tot i anuncis i compromisos realitzats en els darrers anys, sobre el terreny la realitat continua sent la mateixa: punts confusos, senyals escassos i trams en què el pelegrí s'ha d'orientar per intuïció o recorrent al telèfon mòbil.
Per als que caminen, aquest problema no és menor. El Camí es basa precisament en la senzillesa de seguir fletxes i marques. Quan fallen aquestes referències, desapareix una part essencial de l'experiència i augmenta la sensació d'inseguretat, especialment entre pelegrins estrangers.
Un contrast que indigna molts caminants
Les crítiques no se centren només en la manca d'actuacions, sinó també en la sensació d'abandó que perceben molts pelegrins. El Camí de Sant Jaume és un dels símbols culturals i turístics més importants de Galícia, i no obstant, en alguns punts, el més bàsic —orientar correctament a qui camina— segueix sense resoldre's.
Els que recorren la ruta coincideixen que no calen grans infraestructures ni inversions espectaculars. De vegades n'hi ha prou amb una cosa tan senzilla com pintar fletxes, revisar senyals o mantenir el traçat clar.
El perjudici directe al pelegrí
Quan la senyalització falla, el pelegrí perd temps, es desvia o acaba caminant per carreteres o zones que no formen part del traçat oficial. Això no sols afecta l'experiència, també pot suposar un risc.
Molts caminants comenten que en alguns trams l´única forma d´avançar amb seguretat és seguir aplicacions mòbils o tracks GPS, cosa que trenca l´esperit tradicional del Camí, pensat per caminar amb llibertat, sense dependre de la tecnologia.
Una imatge que no s'hauria de donar
El Camí de Sant Jaume atrau cada any milers de pelegrins de tot el món i és una de les grans referències culturals d'Espanya. Per això, molts consideren que situacions com aquesta fan malbé la imatge d'una ruta històrica que hauria de ser un exemple de cura i atenció.
Entre els pelegrins es repeteix una frase senzilla que resumeix el sentiment general: el camí no necessita promeses, necessita manteniment.
