Les XXI Xornades Mar per Mitjà, organitzades per l'Acadèmia Xacobea, van reunir a Ribadeu acadèmics, periodistes i representants d'associacions jacobees de Galícia, Astúries i Cantàbria per reflexionar sobre el present del Camí de Sant Jaume, la seva dimensió cultural i el paper dels qui treballen cada dia per conservar els seus valors.
Ribadeo va tornar a convertir-se aquest cap de setmana en punt de trobada del món xacobeu amb la celebració de les XXI Xornades «Mar per Mitjà», una cita que va posar el focus en una cosa que moltes vegades queda en segon pla davant de les xifres de pelegrins: quins valors volem preservar al Camí i com s'han de transmetre a les properes generacions.
La programació va reunir durant el dissabte 10 i el diumenge 11 d'octubre professionals de la comunicació, acadèmics i representants d'associacions vinculades a diferents rutes jacobees, amb participants arribats de Galícia, Astúries i Cantàbria.
Un dels moments centrals va arribar dissabte a la tarda amb una taula rodona dedicada específicament a els valors del Camí de Sant Jaume ia la visió de les associacions.
Les associacions prenen la paraula
La taula va començar a les 16:30 hores i va comptar amb la participació de Rafael Sánchez Bargiela, d'AGACS; Luís Fernández Ansedes, d'Abrindo Camiño de Mondoñedo; Laureano García Díez, de l'Associació d'Amics del Camí de Santiago Astur-Galaico de l'Interior; Valeriano Teja Oruña, de l'Associació d'Amics dels Camins de Sant Jaume per Cantàbria, i Manuel Vicente González, de l'Associació Amics do Camiño do Mar.
La sessió va estar moderada per Mª Josefa Sanz Fuentes, vicepresidenta segona de l'Acadèmia Xacobea.
La trobada va permetre incorporar al debat l'experiència d'entitats que fa anys que treballen sobre el terreny, acompanyant pelegrins, difonent les rutes, recuperant patrimoni i defensant una manera d'entendre el Camí que va molt més enllà de la promoció turística.
En el cas de Cantàbria, la presència de Valeriano Teja va permetre aportar la perspectiva de les associacions vinculades als Camins del Nord i al treball desenvolupat durant anys per conservar i transmetre el patrimoni jacobeu.
Molt més que atraure pelegrins
Les jornades van deixar sobre la taula una qüestió cada cop més important: l'èxit del Camí no hauria de mesurar-se únicament pel nombre de persones que arriben a Santiago.
El creixement internacional de les rutes també obliga a parlar d'identitat, hospitalitat, patrimoni, cultura, espiritualitat i relació amb els territoris travessats pels pelegrins.
En aquest context, les associacions continuen exercint un paper fonamental.
Són els que moltes vegades mantenen viva una ruta quan desapareixen els focus.
Organitzen activitats.
Recuperen antics traçats.
Atenen pelegrins.
Promouen investigacions.
I conserven la memòria de petits pobles i camins que difícilment tindrien la mateixa visibilitat sense aquesta feina.
Comunicació: de l'àmbit local a l'internacional
Dissabte al matí havia començat precisament amb una altra reflexió molt lligada al futur del Camí.
La taula «Us Camins de Santiago, rutes de comunicació: do local ao internacional» va reunir responsables de diferents mitjans de comunicació per debatre sobre la manera com es compta actualment el fenomen jacobeu.
Van participar representants del Progrés, La Veu de Galícia, COPE, Cadena SER, Onda Cero i la Corporació de Serviços Audiovisuais de Galícia.
El debat va abordar la importància de la comunicació en la projecció de les rutes i en la manera com el Camí arriba actualment a públics molt diferents dins i fora d'Espanya.
Perquè avui el camí es compta pràcticament en temps real.
A la premsa.
Ràdio.
Televisió.
Xarxes socials.
Vídeos.
Blocs.
I telèfons mòbils.
La comunicació pot ajudar enormement a fer conèixer rutes menys transitades i territoris petits, però també obliga a plantejar-se com promocionar sense convertir el Camí únicament en un producte.
Patrimoni i cultura al programa
Les jornades no es van limitar a les taules de debat.
La programació va incloure també una visita al Santuari da Nosa Señora das Virtudes, a A Ponte de Arante, incorporant així el patrimoni religiós i cultural del territori a la pròpia trobada.
Posteriorment va tenir lloc la conferència de Darío Villanueva, catedràtic emèrit de la Universitat de Santiago de Compostel·la i exdirector de la Reial Acadèmia Espanyola, sota el títol «Confessions híbrides acadèmiques. Dámaso Alonso a Mar pel mig».
La jornada de dissabte va concloure amb un concert de la Coral Polifònica de Ribadeo.
L'Acadèmia Xacobea tanca les jornades
El programa va continuar diumenge al?Auditori de Ribadeo amb un dels actes institucionals més destacats d?aquesta edició.
A les 12:00 hores estava prevista la sessió solemne d'ingrés de John Rutherford com a acadèmic d'honor i de Manuel Valín Valdés com a acadèmic corresponent de l'Acadèmia Xacobea.
El tancament de la trobada va incloure a més una actuació de la soprano Esperança Mara.
Les XXI Xornades «Mar per Mitjà» han comptat amb la col·laboració de la Xunta de Galícia, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat d'Oviedo i el Concello de Ribadeo.
El Camí també necessita espais per pensar
Més enllà del programa concret, trobades com la celebrada a Ribadeo permeten recordar que el Camí de Sant Jaume necessita alguna cosa més que infraestructures i promoció.
Necessita conversa.
Necessita escoltar els qui treballen diàriament a les rutes.
I necessita preguntar-se de tant en tant cap on està caminant.
L'augment de pelegrins, la internacionalització i l'enorme exposició mediàtica representen una oportunitat però també un repte.
Conservar l'essència del Camí mentre creix probablement sigui una de les grans qüestions dels propers anys.
I aquí les associacions, els investigadors, els mitjans i les institucions hi tindran molt a dir.
Perquè el camí es recorre caminant.
Però també se'n conserva parlant, pensant sobre ell i decidint entre tots què val la pena protegir.
