Sis persones amb discapacitat emprenen aquest dilluns una nova aventura cap a Santiago de Compostela al costat de DisCamino. Des de Cizur Menor, al costat de Pamplona, recorreran el Camí Francès amb bicicletes i tricicles adaptats durant tretze etapes, demostrant una vegada més que les barreres també poden quedar enrere al Camí.
El Camí de Sant Jaume torna a convertir-se en escenari d'una història en què els quilòmetres importen, però potser no són el més important.
L'associació DisCamí inicia aquest 17 d'agost una nova expedició des de Cizur Menor, a Navarra, fins a Santiago de Compostel·la, en què sis persones amb diferents discapacitats recorreran bona part del Camí Francès utilitzant bicicletes i tricicles tàndem adaptats.
L'aventura estarà formada per tretze etapes i reunirà participants procedents de diferents llocs d'Espanya, acompanyats per voluntaris que faran possible que cada jornada es converteixi en un nou pas cap a Compostela.
Tretze etapes fins a Santiago
No serà precisament una passejada.
El recorregut travessarà alguns dels territoris més recognoscibles del Camí Francès i contempla jornades de considerable longitud. Segons la planificació publicada, alguna etapa arribarà aproximadament 69 quilòmetres.
Als tricicles adaptats, participants i acompanyants formen un equip. L'esforç dels uns permet avançar els altres, però l'experiència, el cansament, els paisatges i l'arribada pertanyen a tothom.
I precisament aquí rau bona part de la filosofia de DisCamí.
No es tracta simplement de transportar una persona fins a Santiago.
Es tracta de permetre viure el camí.
Un projecte nascut per enderrocar barreres
La història de DisCamí va començar a 2009, vinculada a l'experiència de Gerardo Fernández, conegut com a Gerardiño, una persona sordcega que va poder realitzar el Camí gràcies a un tricicle tàndem ia l'acompanyament necessari per afrontar la ruta.
Aquella experiència va acabar convertint-se en una cosa molt més gran.
Des de llavors, el projecte ha permès que nombroses persones amb discapacitat puguin participar a diferents aventures jacobees mitjançant bicicletes i vehicles adaptats, acompanyades per voluntaris.
La idea és senzilla d'explicar, encara que molt més difícil d'executar:
que una discapacitat no sigui automàticament una barrera per viure el Camí de Sant Jaume.
De Sevilla a Santiago… i ara des de Navarra
L'expedició que comença ara arriba tot just unes setmanes després d'un altre desafiament important protagonitzat per DisCamino.
Al juliol, membres de l'associació van completar una aventura per la Via de la Plata des de Sevilla cap a Santiago, demostrant novament la capacitat del projecte per afrontar recorreguts de gran distància.
Ara canvia l'escenari.
Navarra, la Rioja, Castella i Lleó i Galícia aniran quedant enrere mentre el grup avança cap a Compostel·la pel Camí Francès.
Cada etapa suposarà quilòmetres desforç, coordinació entre participants i acompanyants i també aquesta convivència que forma part inseparable de qualsevol pelegrinatge.
El Camí que tots haurien de poder viure
El creixement del Camí de Sant Jaume planteja nombrosos debats: massificació, allotjaments, seguretat, conservació del patrimoni o serveis per als pelegrins.
Però hi ha una altra qüestió que mereix cada vegada més atenció:
accessibilitat.
No totes les persones poden caminar durant setmanes carregant una motxilla.
No totes poden pujar una muntanya o travessar determinats camins de terra sense ajut.
Això no vol dir necessàriament que hagin de renunciar a sentir el que significa avançar cap a Santiago.
Experiències com DisCamí demostren que adaptar el Camí no consisteix únicament a eliminar obstacles físics. També significa crear equips, desenvolupar solucions i trobar persones disposades a acompanyar-ne d'altres.
Sis històries camí de l'Obradoiro
Durant les properes tretze etapes hi haurà cansament, matinades i segurament moments difícils.
També hi haurà rialles, carreteres, camins, pobles, menjars compartits i aquesta pregunta que apareix inevitablement quan Santiago comença a acostar-se:
Quant en queda?
La resposta anirà canviant cada dia.
Fins que finalment sigui zero.
Aleshores sis nous pelegrins arribaran a Compostel·la després d'haver demostrat una cosa que probablement sigui molt més important que qualsevol xifra de quilòmetres:
el camí pot tenir barreres, però també pot trobar la manera de superar-les.
