A SAQUEJAR PELEGRINS! Santiago de Compostela S'uneix al Club de les Ciutats 'Caçaturistes' amb la seva Històrica (i Ridícula) Taxa Turística
L'Apòstol es regira a la tomba: l'Ajuntament de Santiago, en un acte de «visionària» gestió, aprova la primera 'derrama' turística de Galícia. Prepareu-vos, caminants i forasters, perquè ara, a més de butllofes, portaran la cartera més lleugera pel 'privilegi' de trepitjar sòl sagrat. La Compostel·la ara ve amb recàrrec!
Santiago de Compostel·la, Galícia - Agafeu-vos els calçotets i estrenyeu-vos el cinturó, perquè l'Ajuntament de Santiago de Compostel·la, en un desplegament d'enginy fiscal digne d'encomi (o de pitorreig, segons com es miri), ha aprovat inicialment la que serà la primera taxa turística de Galícia. Sí, han llegit bé. A l'epicentre del pelegrinatge, on se suposa que preval l'esperit i la recerca, ara haurem d'apoquinar pel simple fet de dormir. El «Ora et Labora» es converteix en «Paga i Vés-te»!
Amb el suport d'un heterogeni aquelarre polític (BNG, Compostel·la Aberta, PSOE i els quatre regidors «no adscrits», que a hores d'ara ja no se sap de quin bàndol són), Santiago se suma al selecte club de ciutats que han descobert la pólvora: si vénen, que paguin. Entre 1 i 2,5 euros diaris, amb un topall de cinc dies. Objectiu? Compensar l'impacte del flux turístic. Si us plau! Com si l'aire que respiren els pelegrins o l'ombra de la Catedral ja no fossin «impacte».
L'Art d''Equilibrar Desajustos': O d'emplenar les Arques amb la Cartera Aliena?
Segons la portaveu municipal, Míriam Louzao, els fons recaptats aniran a «inversions i despeses vinculades a promoció, impuls, protecció, foment i desenvolupament d?un turisme sostenible». ¡Ah, el comandament «turisme sostenible»! Aquesta excusa universal per a qualsevol gravamen nou. Sona bonic, però un no pot evitar imaginar-se els fons destinant-se a una estàtua gegant d'un pelegrí amb una màquina de datàfons a la mà.
El més divertit és que la mateixa Louzao es lamenta que la Xunta no els fes la feina bruta recaptant ella l'impost. Quina desvergonyiment! Sembla que els encantaria cobrar, però sense «l'engany» de la gestió. Així les gasta la nova política: la idea és bona si la cobra un altre. Això sí, defensa que la taxa és per «equilibrar alguns dels desajustos provocats entre uns pressupostos municipals que es calculen en funció del nombre de persones residents i que té un nivell de despesa molt més elevat pel nombre d'habitants». Traducció: «Vostès vénen, gasten l'aigua, usen els carrers, i nosaltres no sabem com cobrar-los per això… fins ara!»
El Circ Polític: «Valents», «Càstig» i «Xapusses Improvisades»
El debat polític va ser, com sempre, un espectacle digne d?aplaudiment. Mercedes Rosón (dels regidors «no adscrits», recordem) va defensar la mesura amb arguments de parvulari: «serveix per millorar» i «no busca castigar els visitants, sinó protegir» la ciutat. És clar que no castiga! Només és una amable «contribució» a l'economia local. Com quan el teu amic et convida a sopar i després et passa el compte de la llum de casa.
María Rozas (Compostela Aberta) es va donar autobombo recordant que la seva formació «va posar sobre la taula aquesta taxa el 2015». Quins valents! Obrir els ulls i «mirar cap a Europa» per copiar el que ja fan altres. Innovació pura!
El portaveu socialista, Sindo Guinarte, també es va sumar al cor que allò «adequat» seria que el gestionés la Xunta, però «va valorar positivament» l'impost. Vaja, que li agrada la idea, però que no li toqui gestionar-la. Això sí, va tenir la decència de lamentar una certa «falta de diàleg amb el sector». Un detall!
I el Partit Popular, Borja Verea, va optar per l'abstenció, però no sense abans deixar anar perles. Va parlar d'una taxa «dialogada, consensuada i participada», cosa que, segons sembla, només existeix en la seva imaginació. I va citar un informe de Tresoreria que advertia que la comprovació de l?impost resultaria «una quimera» i que exigiria «més personal». «Tot sembla indicar que hi ha moltes presses per tenir aquí el que sembla un nyap improvisat per intentar tapar el circ habitual a què ens tenen acostumats», va sentenciar Verea. Zas, a tota la boca! I és que la veritat sigui dita, la gestió municipal no sol ser l'epítom de l'eficiència.
En definitiva, Santiago, la meta del Camí de la fe i la introspecció, ara també serà la meta del «pagueu aquí». Una “presa de consciència col·lectiva” sobre la “petjada ambiental, econòmica i humana”, com diu l'alcaldessa Goretti Sanmartín. O, de plata, «vostès generen despeses, i ara ens les paguen». Un pas històric, sí. Històric a l'art d'esprémer el turista. Bon Camí (si et queden diners)!
