L'arribada a Santiago de Compostel·la hauria de ser un dels moments més senzills d'interpretar per a qualsevol pelegrí: després de centenars de quilòmetres seguint fletxes grogues i fites, els darrers passos condueixen cap a la ciutat i la Catedral. No obstant això, a Laraño ha sorgit preocupació pel recorregut que estan seguint alguns pelegrins i per una possible desviació respecte al traçat del Camí de Sant Jaume.
La situació ha provocat inquietud entre veïns d'aquesta parròquia compostel·lana, situada a pocs quilòmetres del destí final de milers de caminants. El problema no és menor. Quan un pelegrí arriba als voltants de Santiago confia gairebé completament en la senyalització que troba sobre el terreny, especialment si desconeix la zona i fa moltes hores que camina.
La controvèrsia torna així a col·locar sobre la taula una qüestió fonamental per a qualsevol ruta jacobea: qui determina per on ha de passar el pelegrí i com es garanteix que els senyals que hi troba condueixen realment per l'itinerari corresponent.
Preocupació pel recorregut que segueixen els pelegrins
L'alerta coneguda aquest dimecres 12 d'agost posa el focus a Laraño i al pas de caminants per aquesta zona propera a Santiago.
Per a qui viu al costat del Camí, una modificació del flux de pelegrins no passa inadvertida. Només cal que un senyal, una indicació alternativa o una ruta utilitzada de manera recurrent comenci a portar caminants per un altre lloc perquè, amb el pas dels dies, el nou recorregut acabi consolidant-se de fet.
I per al pelegrí resulta extremadament difícil distingir entre una senyalització oficial, una alternativa provisional o una indicació col·locada amb una altra finalitat.
Després de recórrer desenes o fins i tot centenars de quilòmetres, el més normal és continuar avançant en la direcció indicada.
Per això qualsevol dubte relacionat amb la senyalització del Camí exigeix un aclariment ràpid.
Una fletxa pot canviar milers de passos
Pot semblar un problema menor, però al Camí de Sant Jaume un senyal té un poder extraordinari.
Una fletxa groga col·locada en una cruïlla pot determinar per on passaran centenars o milers de persones. Aquest flux afecta els mateixos pelegrins, però també veïns, establiments, albergs, bars, petits comerços i localitats que fa dècades que estan vinculades a l'itinerari jacobeu.
Modificar un traçat no vol dir únicament afegir o eliminar uns metres.
El Camí constitueix a més un patrimoni històric i cultural la protecció del qual obliga a diferenciar clarament entre els itineraris reconeguts, les variants existents i els desviaments temporals que es puguin establir per raons de seguretat o obres.
Aquests darrers són necessaris en nombroses ocasions. Carreteres, obres públiques, esfondraments o intervencions sobre infraestructures obliguen periòdicament a modificar provisionalment determinats punts de les rutes jacobees.
De fet, a l'entorn de Santiago hi ha actualment actuacions que afecten el trànsit de pelegrins. Les obres d'ampliació de l'AP-9 han obligat a establir un desviament coordinat amb el Concello de Santiago i la Direcció Xeral de Patrimoni Cultural a un altre sector del Camí Francès, amb un itinerari alternatiu expressament senyalitzat.
Precisament, aquest tipus d'actuacions demostra la importància que qualsevol canvi sigui perfectament identificable i estigui explicat.
El pelegrí necessita saber quin és el Camí
La senyalització és un dels elements que fan possible que milions de persones hagin recorregut les rutes jacobees sense necessitat de conèixer prèviament cada carretera, pista o sender.
El sistema funciona gràcies a una cosa molt senzilla: la confiança.
El pelegrí confia a la fletxa.
Confia a la fita.
Confia que, quan arriba a una cruïlla i troba una petxina indicant una adreça, algú ha comprovat prèviament que aquest és el lloc on ha de continuar.
Quan apareixen dubtes sobre un traçat, aquesta confiança es trenca.
I el problema resulta encara més delicat a les proximitats de Santiago, on conflueixen cada any enormes quantitats de pelegrins i on molts caminants arriben físicament cansats després de jornades molt llargues.
No tots els desviaments són iguals
També és important evitar conclusions precipitades.
L‟existència d‟un recorregut diferent no significa necessàriament que s‟hagi produït una actuació irregular. Un camí pot patir modificacions temporals per obres, raons de seguretat o altres circumstàncies perfectament justificades.
L'important és que el pelegrí pugui identificar clarament què està passant.
Si hi ha un desviament temporal, cal que estigui senyalitzat.
Si hi ha una variant reconeguda, ha de quedar clar que és una alternativa.
I si determinades indicacions estan provocant que els pelegrins abandonin involuntàriament el recorregut que haurien de seguir, correspon aclarir com més aviat millor l'origen d'aquesta situació.
En un itinerari utilitzat diàriament per milers de persones durant els mesos de més afluència, l'ambigüitat també és un problema de seguretat i orientació.
Laraño obre un debat que afecta tot el Camí
El que ha passat a Laraño transcendeix, per tant, una única parròquia.
El Camí de Sant Jaume s'ha convertit en una xarxa internacional gegantina d'itineraris per la qual transiten pelegrins de desenes de nacionalitats. Molts arriben sense parlar espanyol i depenen encara més de símbols universals com la fletxa groga o la vieira.
Mantenir aquesta xarxa exigeix vigilància, coordinació i una senyalització que no deixi lloc a interpretacions.
Perquè el camí no és únicament una línia dibuixada sobre un mapa.
És el recorregut real que cada matí segueixen els pelegrins.
I quan un senyal canvia de direcció, darrere seu poden canviar de direcció milers de persones.
