34 Camins de Sant Jaume als seus 71 anys
El Camí de Sant Jaume passa per ser la denominació que es dóna al conjunt de rutes de pelegrinatge cristià d'origen medieval que es dirigeixen a la tomba de Sant Jaume El Major, situada a la catedral de Sant Jaume de Compostel·la, a Galícia.
34 Camins de Sant Jaume als seus 71 anys. Al llarg de la història s'ha conegut com a Camí de Sant Jaume, avui anomenat Camí de Sant Jaume francès, a l'itinerari principal que, partint dels Pirineus occidentals, recorre Espanya fins arribar a la ciutat gallega. Avui, el terme s'utilitza per referir-se a totes les rutes jacobees existents.
Passa per ser un camí ple de manifestacions de fervor, d'art i de cultura que ens parla de les arrels espirituals del Vell Continent.
“Em considero un aficionat a les carreres populars i al senderisme. Tenia la promesa, després de superar una malaltia, de fer el Camí de Sant Jaume quan em jubilés i així va ser”, assegura en declaracions a L'ESPANYOL de Castella i Lleó el nostre protagonista.

El seu primer camí va ser el francès, de Piedrecita de O Cebreiro a Santiago de Compostel·la. Uns 165 quilòmetres. Va contactar amb un grup de desconeguts i, segons confessa, l'experiència “no va anar gaire bé” ja que “no es portaven bé entre ells”. Tanmateix, va ser "emocionant arribar a la catedral de Santiago".
Recorda que, quan va començar, la despesa era de “un euro per quilòmetre” i que en una etapa “desemborsava un total de 30 euros”. Ara, després de la pujada al preu de tot, “no es baixa dels 40 euros per dia” i “sense fer dispendis”.
Cal comptar amb els esmorzars, el fet de dinar i sopar i també gaudir prenent un parell de cerveses.
34 Camins de Sant Jaume
“El Camí de Sant Jaume enganxa. Actualment porto 34 realitzats. Passes per llocs, pobles, pobles petits i grans i grans ciutats que et permeten gaudir, alhora, fent una mica de turisme des de diferents punts del camí”, diu la nostra entrevistada.
Fa esment a Sant Jean Pied de Port, des de Logronyo, Burgos, Sahagún, altres Camins Primitius, el Camí del Nord, San Salvador, Epíleg a Fisterra i Muxía. També als camins portuguesos, d'interior i costa, a l'anglès, al Sanabrés, Madrid i Mozárabe.
“Tots són llocs diferents, es repeteixen, el clima i la gent que comparteixes cada dia per on passes són diferents i et fan viure noves experiències”, afegeix.
FONT: L'ESPANYOL















