El proper 20 de juny, el Camí de Sant Jaume viurà un moment únic i emocionant en honor a una de les seves figures més estimades
El Camí de Sant Jaume no només es recorre… també se sent. I hi ha persones que deixen una empremta tan profunda que la seva història ja forma part del mateix Camí.
Una d'aquestes persones va ser Tomás de Manjarín, conegut per molts com “l'últim templer del Camí”. Durant anys, la seva figura, la seva hospitalitat i la seva manera d'entendre el Camí van marcar milers de pelegrins que van passar per aquell petit refugi al mig del no-res.
Ara, la seva filla Esther ha llançat un missatge que comença a recórrer el Camí com una fletxa groga més: una invitació oberta a tots aquells que vulguin acomiadar-se'n.

Un comiat al cor del Camí
La cita serà el proper dissabte 20 de juny en un dels llocs més simbòlics del Camí de Sant Jaume: la Creu de Ferro.
Allà, a les 12.00 hores, es realitzarà un petit acte i una oració a la seva memòria. Un moment senzill, íntim i profundament significatiu, com ho fou sempre l'esperit de Tomàs.
Des d'aquest punt, els assistents caminaran com a pelegrins fins a Manjarín, en un recorregut de 2,3 quilòmetres, uns trenta minuts de trajecte que es convertiran en una cosa molt més que una caminada.
Serà un darrer acompanyament.
El so d'un comiat
En arribar a Manjarín, sonarà la campana per darrera vegada en honor seu.
Un gest carregat de simbolisme. Un so que molts recordaran, i que ara marcarà el seu comiat definitiu al lloc on sempre va voler estar.
Després, les seves cendres seran dipositades allà, a casa seva, en aquell racó del Camí que ell va convertir en una cosa especial per a tants.

Un homenatge obert a tothom
El missatge és clar: pot acompanyar qui ho vulgui.
No és un acte tancat. És un comiat compartit, com ho va ser sempre el Camí per a Tomás.
Es podrà aparcar a la Creu de Ferro per als que necessitin fer-ho, i també hi ha la possibilitat d'acostar-se directament a Manjarín amb cotxe, encara que l'espai és limitat.
La invitació és senzilla però profunda: venir, caminar, recordar.
Més que un comiat, un retrobament
Després de l'acte, els assistents compartiran un dinar junts, en un ambient que reflecteixi el que li hauria agradat a ell: proximitat, històries, comunitat.
Perquè el Camí també és això.
I Tomàs ho sabia bé.

El llegat d'un home del camí
Parlar de Tomás de Manjarín és parlar d'una manera d'entendre el camí que va més enllà del que és físic.
És parlar d'hospitalitat sense condicions, conversa sense pressa, humanitat.
Molts pelegrins ho recorden no pel que feia... sinó pel que transmetia.
I aquest llegat continua viu.
Una invitació que recorre el camí
Aquest missatge no és només un comiat.
És una trucada.
A tots els que van passar per Manjarín.
A tots els que van compartir un moment amb ell.
A tots els que senten el camí com alguna cosa més que una ruta.
El 20 de juny, el Camí s'aturarà un moment per recordar.
I qualsevol que en vulgui formar part… ja està convidat.















