Mor Marcelino, el pelegrí que deia que al Camí «li faltava cervesa, marihuana i preservatius»
Recuperem una entrevista de fa deu anys que retrata la llibertat, la provocació i el sentit particular de la vida d'un d'aquells personatges que van fer del Camí casa seva
🎧 ESCOLTA L'ENTREVISTA COMPLETA
El Camí de Sant Jaume està fet de milions de passos, però també de personatges que deixen una petjada impossible d'esborrar. Marcel·lí n'era un.
Després de conèixer-se la notícia de la seva mort, avui volem recuperar a Camí de Santiago RTV una entrevista realitzada fa aproximadament deu anys i conservada als arxius de Buen Camino Radio. Una conversa que, escoltada avui, adquireix un significat completament diferent.
I només cal llegir el seu títol per comprendre qui era Marcel·lí:
"Al Camí li falta cervesa, marihuana i preservatius".
Provocador, lliure, directe i allunyat de qualsevol discurs políticament correcte, Marcel·lí parlava del Camí com parlava de la vida: sense filtres.
Aquella frase podia escandalitzar alguns i provocar una riallada als altres, però darrere hi apareixia un personatge que entenia el Camí des d'una perspectiva molt particular. Per ell, pelegrinar no era únicament caminar cap a Santiago, acumular quilòmetres o aconseguir una Compostela.
Era viure.
Era trobar-se amb persones.
Era compartir.
Era sentir-se lliure.
I, sobretot, era escapar durant un temps de les normes que tantes vegades condicionen la nostra vida quotidiana.
Una veu d'un altre camí
Han passat uns deu anys des d'aquella entrevista i escoltar-la avui és també viatjar a un altre moment del Camí de Sant Jaume.
Un camí menys pendent de les xarxes socials, dels telèfons mòbils i de fotografiar cada instant. Un Camí on personatges com Marcel·lí podien convertir-se, gairebé sense pretendre-ho, en part del paisatge humà del pelegrinatge.
No necessitaven milers de seguidors.
Els coneixien els pelegrins.
I això n'hi havia prou.
https://www.youtube.com/watch?v=Xjsh50VyZsg
Marcel·lí pertanyia a aquesta nissaga de personatges difícils de definir que apareixen de tant en tant a les rutes jacobees. Persones que potser no encaixen en cap guia turística, però que acaben formant part dels records que els caminants s'emporten a casa.
Podies estar-hi d'acord o pensar exactament el contrari.
Però difícilment et deixava indiferent.
Una entrevista que avui es converteix en record
L'arxiu sonor té alguna cosa que les fotografies mai no podran aconseguir.
La veu roman.
Per això aquella conversa enregistrada fa aproximadament una dècada té avui un valor especial. Marcel·lí torna a parlar. Torna la forma d'expressar-se, el seu humor i aquella manera tan particular d'entendre el Camí.
I torna també aquella frase destinada a convertir-se en titular:
"Al Camí li falta cervesa, marihuana i preservatius".
Deu anys després pot continuar provocant exactament la mateixa reacció: sorpresa, indignació o un somriure enorme.
Probablement a Marcel·lí li hauria encantat.
Perquè alguns pelegrins deixen una pedra a la Creu de Ferro.
Altres deixen una fotografia davant de la Catedral.
I alguns personatges deixen històries que continuen circulant molt després que ells hagin acabat de caminar.
Marcel·lí en va deixar unes quantes.
Avui en recuperem una.
Bon Camí, Marcel·lí.
