Els dos monestirs van estar durant hores en «greu perill de desaparició». El foc va assolir el seu entorn, va obligar a retirar béns històrics i va posar en màxima alerta un dels grans tresors vinculats al Camí de Sant Jaume.
SANT JOAN DE LA PENYA (HUESCA).— Durant unes hores, Aragó va contemplar una possibilitat que semblava inimaginable: que les flames poguessin endur-se un dels llocs més extraordinaris de la seva història.
El Monestir Vell i el Monestir Nou de Sant Joan de la Penya dijous van estar en «greu perill de desaparició» per l'avenç de l'incendi forestal de Las Penyes de Riglos, segons va reconèixer el conseller d'Interior del Govern d'Aragó, Roberto Bermúdez de Castro.
El moment més crític es va viure aproximadament entre les 13:00 i les 17:00 hores. L'incendi va evolucionar amb una velocitat més gran de l'esperada i va arribar fins a les tallades de Sant Joan de la Penya. La intensitat va arribar a ser tan gran que alguns mitjans d'extinció es van haver de retirar temporalment de determinats punts per protegir els mateixos efectius.
No van cremar els monestirs.
Però van estar massa a prop.
El foc va arribar al Monestir Vell
L'amenaça no va ser només una previsió sobre un mapa.
Les flames van assolir la part superior de l'entorn del Monestir Vell, caient fins i tot elements cremats sobre la zona. Segons la informació facilitada per les autoritats, l'estructura de l'edifici històric no va resultar cremada.
Els equips d'emergència van arribar a enderrocar una porta per accedir a l'interior i poder salvar alguns dels seus béns més valuosos.
Mentre l'incendi avançava, una agent de protecció de la natura i especialistes de la Unitat Militar d'Emergències (UME) van entrar al monestir per fer una operació que explica per si sola la gravetat d'aquelles hores.
Calia salvar tot allò que pogués salvar-se.
Les restes dels primers reis d'Aragó, evacuades
Entre els béns retirats es trobaven restes òssies vinculades al Panteó Reial de Sant Joan de la Penya, a més d'altres peces patrimonials, que van ser traslladats preventivament al Museu d'Osca.
També es va posar fora de perill indumentària relacionada amb el Comte d'Aranda i altres elements de valor històric.
La imatge resulta esfereïdora.
Segles d'història sortint d'un monestir mentre, a l'exterior, els equips d'emergència lluitaven per impedir que el foc arribés definitivament al conjunt.
No es tractava només de protegir parets.
S'estava protegint la memòria.
Un foc tècnic per defensar el Monestir Nou
A l'entorn del Monestir Nou, els equips d'INFOAR i la UME van haver de prendre una altra decisió extraordinària.
Van realitzar un foc tècnic a la prada situada davant de l'edifici per crear una zona de defensa que reduís la intensitat de l'incendi i dificultés l'avenç de les flames cap al monestir.
Per tant, la superfície cremada que es pot observar en aquesta zona no correspon necessàriament a l'avenç directe de l'incendi: una part va ser una actuació deliberada dels equips d'extinció per defensar l'edifici.
Era una cursa contra el foc.
I durant diverses hores ningú podia garantir com s'acabaria.
Sant Joan de la Penya no és un monestir qualsevol
Per comprendre la dimensió del que ha passat cal mirar molt més enrere.
Els orígens de Sant Joan de la Penya es remunten a l'Alta Edat Mitjana i el conjunt va acabar convertint-se en un dels grans centres religiosos i polítics vinculats al naixement del Regne d'Aragó.
Sota una gegantina roca hi ha l'espectacular Monestir Vell, l'arquitectura del qual sembla literalment fondre's amb la muntanya.
Allí trobem el seu cèlebre claustre romànic, esglésies de diferents èpoques, el Panteó de Nobles i el Panteó Reial relacionat amb els primers monarques aragonesos.
El lloc també va quedar unit durant segles a tradicions i llegendes, entre elles les relacionades amb el Sant Grial.
I la seva història està connectada profundament amb el territori de pelegrinatge que travessa aquesta part d'Aragó.
Un lloc unit al Camí de Sant Jaume
Per als pelegrins que arriben des de França per Somport i recorren el Camí Aragonès, Sant Joan de la Penya representa un dels grans desviaments històrics i patrimonials de l'entorn jacobeu.
Durant segles, pelegrinatge, monestirs i rutes medievals van estar profundament relacionades.
Per això aquest incendi no es pot contemplar únicament com una emergència forestal.
També ha amenaçat un d'aquells llocs que ajuden a explicar com es va construir culturalment i espiritualment el Camí de Sant Jaume.
El pelegrí actual pot trobar fletxes grogues, aplicacions mòbils i allotjaments.
El pelegrí medieval trobava monestirs.
Eren llocs de pregària, protecció, coneixement i acolliment.
Ja va sobreviure a un altre terrible incendi
A més, hi ha una coincidència històrica difícil d'ignorar.
Sant Joan de la Penya ja coneix la destrucció provocada pel foc.
A 1675, un greu incendi es va perllongar durant tres dies i va deixar el Monestir Vell en unes condicions que van acabar fent inviable la continuïtat de la vida monàstica en aquell emplaçament.
Com a conseqüència es va decidir construir un nou monestir al proper Pla de Sant Indalecio.
Les obres de l'actual Monestir Nou van començar el 1676.
Més de tres segles després, el foc va tornar a acostar-se perillosament a tots dos.
Més de 9.000 hectàrees cremades
L'incendi de Les Penyes de Riglos ha adquirit unes dimensions enormes.
Les darreres informacions situen ja la superfície cremada per sobre de les 9.000 hectàrees, amb un perímetre que ronda els 50 quilòmetres. Centenars de veïns han hagut d'abandonar les seves localitats i aquest divendres a la matinada s'han produït noves evacuacions després d'una reproducció de l'incendi.
Per aquest divendres està previst un enorme dispositiu amb 33 mitjans aeris, el màxim que pot operar sense comprometre la seguretat i el control de lespai aeri.
L'emergència, per tant, no s'ha acabat.
Un patrimoni que va estar massa a prop de desaparèixer
Avui podem escriure que els monestirs continuen drets.
I aquesta és la millor notícia.
Però durant unes hores es va haver de contemplar seriosament un altre escenari.
Un en què un incendi pogués destruir en una tarda allò que generacions senceres havien conservat durant segles.
Sant Joan de la Penya ha sobreviscut a guerres, abandonaments, transformacions polítiques, segles d'intempèrie i fins i tot altres incendis.
Aquesta vegada, bombers, INFOAR, UME, agents forestals, Guàrdia Civil i la resta de professionals desplegats s'han tornat a interposar entre el foc i la història.
Potser quan acabi aquesta emergència i puguem tornar a contemplar tranquil·lament el monestir sota la seva enorme roca, ho fem amb altres ulls.
Perquè hi ha monuments que semblen eterns.
Fins que un dia descobrim que unes poques hores poden ser suficients per perdre'ls per sempre.
