Va fer el Camí en jubilar-se i ara viatja sola pel món

Hi ha persones per a les quals el Camí de Sant Jaume no acaba en arribar a Compostel·la. De vegades, allò que comença com un pelegrinatge acaba esdevenint una nova forma d'entendre la vida.

Això és el que li va passar a la Rosa.

Després de jubilar-se, va decidir canviar la rutina per una motxilla i emprendre el Camí de Sant Jaume. Aquella experiència li va obrir una porta que ja no va voler tancar. Va descobrir una sensació de llibertat que, amb el temps, la va portar molt més enllà de la ruta jacobea.

Des de llavors, la Rosa ha recorregut sola més de 50 països i ha viatjat per llocs tan diferents com l'Iran, Jordània o el Perú.

El Camí com a punt de partida

Per a Rosa, el Camí no va ser simplement un viatge més.

Va arribar en un moment de canvi vital, just després de la jubilació, quan moltes persones es comencen a preguntar què fer amb una etapa completament nova de la seva vida.

En lloc de quedar-se quieta, va decidir caminar.

I aquell primer pas va acabar transformant la seva manera de viatjar i relacionar-se amb el món.

La motxilla es va convertir en símbol d'independència, però també en una manera de descobrir que encara quedaven molts llocs per conèixer.

Més de 50 països viatjant sola

Amb el temps, el que va començar al Camí de Sant Jaume es va convertir en una autèntica forma de vida.

La Rosa va començar a viatjar sola ia poc a poc va anar acumulant destins que per a moltes persones resultarien impensables.

Iran, Jordània o Perú només són alguns exemples dels més de 50 països que ha recorregut.

La seva història trenca també amb una idea força estesa: que determinades aventures tenen edat.

Per ella, la jubilació no va significar aturar-se, sinó exactament el contrari.

Va ser el moment de començar a moure's.

L'altra cara de l'aventura

Però darrere aquesta llibertat hi ha també una altra realitat.

Cada viatge de Rosa genera preocupació al seu fill Jorge, que viu amb inquietud la idea que la seva mare pugui trobar-se sola a milers de quilòmetres de casa.

Aquest xoc entre la necessitat de llibertat duna mare i el desig de protecció dun fill és precisament una de les parts més humanes de la seva història.

La Rosa vol continuar viatjant.

Jorge vol que estigui segura.

I entre tots dos apareix una pregunta difícil de respondre: fins on hem de deixar volar les persones que volem.

Una història molt lligada a l'esperit del camí

Potser per això la seva història té tanta relació amb el Camí de Sant Jaume.

El camí obliga a caminar només moltes vegades, fins i tot quan es fa acompanyat.

També obliga a prendre decisions, assumir riscos, confiar en desconeguts i acceptar que no sempre podem controlar el que passa al nostre voltant.

Per a molts pelegrins, aquesta experiència acaba canviant alguna cosa.

En el cas de la Rosa, va canviar la seva manera d'entendre la llibertat.

Després del camí comença un altre camí

Hi ha pelegrins que arriben a Santiago i tornen a casa.

Altres tornen anys després.

I alguns descobreixen durant la ruta que allò que realment estaven buscant no era una meta concreta, sinó una manera diferent de viure.

Rosa pertany a aquest darrer grup.

El Camí de Sant Jaume va ser el començament d'una etapa que l'ha dut per més de mig centenar de països i que encara continua.

La seva història recorda que jubilar-se no sempre vol dir tancar una porta.

De vegades vol dir, precisament, obrir-la.