Del silenci a la multitud: L'arribada de pelegrins a Sant Jaume s'ha multiplicat per set en un segle
Si poguéssim viatjar en el temps cent anys enrere i ens plantéssim a la Plaça de l'Obradoiro un dia qualsevol del 1926, l'estampa seria irreconeixible. No només per la manca de càmeres digitals o motxilles de Gore-Tex, sinó pel silenci. Segons les dades que analitza La Veu de Galícia, l'afluència de pelegrins a la ciutat de l'Apòstol s'ha multiplicat per set a l'últim segle.
El que abans era un degoteig constant però discret de devots i cercadors, avui és un fenomen global que desafia totes les previsions. Però què significa realment aquest x7 per a l'esperit de la ruta?
1. La fi del «peregrinació d'uns quants»
A principis del segle XX, fer el camí era una raresa, una aventura gairebé heroica reservada a uns quants valents oa la gent de les comarques properes. Avui, Santiago rep persones de més de 180 nacionalitats. El Camí ha estat democratitzat, globalitzat i, sobretot, diversificat.
Ja no només caminem per fe; caminem per esport, per salut mental, per desconnectar del soroll digital o simplement pel plaer de conèixer gent nova.
2. Per què aquest creixement explosiu?
Hi ha diversos factors que expliquen que avui siguem set vegades més que fa cent anys:
- La millora de les infraestructures: El 1926, dormir «al Camí» significava demanar permís en un paller o en una casa particular. Avui dia, la xarxa d'albergs públics i privats és l'enveja de qualsevol ruta de senderisme mundial.
- L'impuls institucional: Des del Xacobeo 93, el Camí es va convertir en una marca de prestigi internacional.
- La cerca del que és autèntic: En un món cada cop més tecnològic, la senzillesa de caminar etapa rere etapa és el «luxe» que tots busquem.
3. El repte de morir dèxit
No tot són celebracions. Aquest creixement multiplicat per set posa sobre la taula el gran debat del 2026: la sostenibilitat. Santiago és una ciutat petita i el nucli històric té un límit. El repte d'aquest segle ja no és atreure més gent, sinó gestionar els que venim perquè l'experiència no perdi la seva ànima i la ciutat no es converteixi en un parc temàtic.
El Camí segueix viu
Tot i les xifres marejants, el cert és que el sentiment en entrar a la plaça continua sent el mateix. És igual si ets un dels deu pelegrins que arribaven fa un segle o un dels milers que entren avui: l'emoció de deixar anar la motxilla davant de la Catedral és una cosa que l'estadística no pot multiplicar, perquè és única per a cadascú.
El Camí ha canviat de pell, s'ha fet més gran i sorollós, però el cor continua bategant amb la mateixa força que fa cent anys.
