Rufi, 98 anys caminant la vida
Rufina Rodríguez Morales acaba de tornar a Puerto Rico després de completar per sisena vegada el Camí de Santiago. Té 98 anys, una energia que ha conquerit pelegrins de totes les edats i una filosofia de vida tan senzilla com poderosa: tenir fe, caminar sense presses, somriure i agrair. I el millor de la seva història és que Rufi encara no parla de comiats. Ja pensa tornar.
Hi ha persones que fan el Camí de Sant Jaume i hi ha persones que, sense proposar-s'ho, acaben convertint-se en part del mateix Camí.
Rufina Rodríguez Morales, “Rufi”, n'és una.
Als seus 98 anys, aquesta porto-riquenya acaba de completar el seu sisè pelegrinatge fins a Santiago de Compostel·la i ha tornat a la seva illa convertida en un petit fenomen entre els que van seguir la seva aventura des de Galícia i des de les xarxes socials.
Però preguntar a Rufi per la seva edat sembla gairebé perdre el temps.
Ella prefereix parlar de caminar, somriure, compartir i gaudir de la vida.
“Sempre estic pela del riure", explica. I quan li pregunten pel secret per seguir endavant als 98 anys, la seva resposta té poc de fórmula miraculosa:" “Cal tenir fe, anar amb calma i agrair molt a Déu”.
De Puerto Rico a Lugo per caminar 100 quilòmetres més
Rufi va viatjar novament des de Puerto Rico fins a Galícia per afrontar al voltant de 100 quilòmetres des de Lugo fins a Santiago de Compostel·la.
Va començar a caminar el 21 de setembre i va avançar acompanyada per familiars, amics i persones que van anar sumant-se emocionalment a la seva aventura a mesura que els seus vídeos van començar a circular per les xarxes.
La ruta des de Lugo segueix el Camí Primitiu fins enllaçar posteriorment amb el Camí Francès a Melide, des d'on els pelegrins continuen cap a Santiago.
Durant les etapes, Rufi va cridar l'atenció no només pel fet de tenir 98 anys, sinó pel ritme amb què avançava.
I ella s'ho prenia amb humor.
Per a Rufi, caminar seguia sent simplement caminar.
Un pelegrin que reparteix alegria
La història podria haver esdevingut únicament la notícia d'una dona extraordinària completant el Camí.
Però Rufi va afegir una cosa molt més important.
La seva personalitat.
Durant el recorregut va repartir dolços i petits regals entre les persones que trobava. Els Xucla Chups es van convertir gairebé en un senyal d'identitat d'aquell pelegrin porto-riqueny que apareixia caminant per Galícia amb una energia difícil d'oblidar.
Entrava a alguns establiments i rebia aplaudiments.
Altres pelegrins volien fotografiar-s'hi.
I cada nova trobada feia créixer una història que començava a viatjar molt més ràpid per internet del que Rufi podia avançar pel camí.
El secret no es compra
Rufi va ser infermera i parla de la longevitat amb la naturalitat de qui no pretén convertir la seva vida en una lliçó per a ningú.
Defensa una alimentació controlada, sense excessos.
Recomana caminar perquè, segons recorda amb humor, és un exercici que a més a més no costa diners.
Parla.
Comparteix.
Somriu.
Celebra.
I considera fonamental mantenir la fe.
Aquesta combinació senzilla sembla que acompanya molt millor que qualsevol discurs complicat sobre com viure molts anys.
Potser aquí hi ha una de les raons per les quals Rufi ha despertat tanta simpatia.
No intenta demostrar que té 98 anys.
Simplement sembla estar massa ocupada vivint per preocupar-se constantment de tenir-los.
Va començar a peregrinar després dels 80
Rufi no porta tota la vida fent el Camí de Sant Jaume.
Quan va començar la seva història com a pelegrina ja havia superat els 80 anys.
Des de llavors ha tornat una vegada i una altra.
Sis Camins.
Sis arribades.
Sis oportunitats de descobrir que el mateix destí pot sentir-se diferent cada cop.
El Camí ha esdevingut també una manera de celebrar la vida i els seus aniversaris.
I hi ha a més un vincle familiar amb Espanya: un dels seus avis era espanyol, encara que ella no el va arribar a conèixer.
El seu proper objectiu ja està decidit
Aquí és on la història de Rufi es torna encara més bonica.
Amb 98 anys i sis Camins acabats, podria dir perfectament que ja n'ha fet prou.
Però Rufi no sembla interessada a tancar capítols.
Vol obrir-ne un altre.
La seva intenció és tornar amb 99 anys i, sobretot, complir la promesa que va fer fa temps: tornar a caminar cap a Santiago quan arribi als 100.
Ella mateixa fa broma dient que aquest últim Camí ha servit per “practicar” de cara a aquest gran repte.
I aquesta frase resumeix probablement tota la forma d'enfrontar-se a la vida.
Als 98 anys no està recordant només el que va fer.
Està entrenant pel que encara vol fer.
L'arribada a l'Obradoiro
Quan finalment va arribar a Santiago, Rufi va ser rebuda entre aplaudiments, fotografies i mostres d'afecte.
Havia completat una altra vegada al voltant de cent quilòmetres.
Però segurament el número era el menys important.
Perquè al darrere estaven els matins aixecant-se per caminar.
Les trobades.
Les bromes.
Els dolços repartits.
Les converses.
El cansament.
I aquesta manera tan seva de continuar avançant com si fer anys fos simplement una altra etapa del Camí.
Quan el camí ensenya a envellir d'una altra manera
El Camí de Sant Jaume és ple d'històries de superació, però potser hauríem d'anar amb compte en fer servir aquesta paraula amb Rufi.
Ella no sembla caminar per superar ningú.
Ni tan sols per superar-se ella mateixa.
Camina perquè gaudeix fent-ho.
Perquè li agrada estar acompanyada.
Perquè troba felicitat en les coses senzilles.
I perquè encara té curiositat pel que pot passar a la següent etapa.
Això converteix la seva història en una cosa molt més emocionant que un rècord.
Rufi recorda que envellir no vol dir necessàriament deixar de fer plans.
De vegades vol dir fer-los d'una altra manera.
Més a poc a poc.
Amb més experiència.
Amb un bastó.
Amb alguna pausa.
I potser amb un Chupa Chups a la butxaca per regalar-li-ho al següent pelegrí.
Ens veiem als 100, Rufi
D'aquí dos anys en tindrà cent.
I si la salut, les circumstàncies i aquest Déu a qui tant agraeix els ho permeten, vol estar una altra vegada caminant cap a Sant Jaume.
Potser llavors molts pelegrins la tornaran a reconèixer.
Potser tornaran els aplaudiments.
Potser torneu a repartir dolços per Galícia.
Però Rufi ja ha aconseguit una cosa molt més important que convertir-se en un pelegrinatge viral.
Ha recordat milers de persones que sempre pot quedar una etapa per endavant.
Té 98 anys. Ha fet sis Camins. I encara continua fent plans.
Això sí que és caminar la vida.
Bon Camí, Rufi.
