El Camí de Sant Jaume, de Ruta Espiritual a Cursa d'Obstacles
ARZÚA, A CORUNYA. – El Camí de Sant Jaume ja no és la retirada espiritual silenciosa que pinten els llibres. Si buscaves pau interior, has arribat tard: ara és una cinta transportadora humana, un «imant turístic» tan potent que ha transformat la reflexió en una negociació constant per lespai vital.
Segons el hilarant i dolorosament real documental Turisme de masses al Camí, la ruta jacobea ha passat de ser un sender a una fila d'espera gegant per fer-se un selfie a l'Obradoiro.
«Claustrofòbia Jacobea» al Bosc
La jove canadenca Aisha Ross, qui fa tres setmanes que camina des del sud de França, va resumir l'experiència a les portes d'Arzúa amb una sinceritat aclaparadora: “Vas esquivant gent, buscant lloc per pujar… és claustrofòbic”.
I és que, estimat pelegrí, si abans l'amenaça més gran eren les butllofes, avui és el risc de ser atropellat per un grup de trenta persones que marxen a l'uníson. L'essència del camí no s'ha perdut; simplement està sepultada sota una allau de motxilles i bastons de trekking.
El Negoci del «Compostela Express»
Les dades del 2023, que van registrar gairebé mig milió de pelegrins, confirmen que el Camí és avui el fenomen global més concorregut des del concert de Queen a Wembley. La clau d'aquesta aglomeració és al famós tram Sarria-Compostela: la distància mínima i màgica (uns 100 km) per obtenir la Compostel·la, el cobejat certificat que justifica la proesa.
La directora del documental apunta al gran canvi: el Camí s'ha convertit en la destinació perfecta per al «peregrí de delivery«:
- S'envia l'equipatge per paqueteria (perquè carregar la motxilla inhibeix el networking).
- Es reserven hotels amb antelació (perquè la penitència ha de ser amb llençols de fil).
- S'organitza com un viatge de lleure perfectament planificat, eliminant-ne el component d'improvisació i, aparentment, de silenci.
En resum, és un negoci rendible, però també un espai on la saturació és tan gran que l'única recerca interior que queda és la d'una taula lliure per sopar a Molinaseca.
Santiago: La Ciutat que Viu en un Despertar Constant
Si la caminada és intensa, l´arribada a Santiago és directament una zona de guerra acústica. Beatriz Asorey, artesana i veïna del casc històric, relata el malson matutí:
«Vivim a l'entrada del Camí… i moltes vegades els grups paren davant de casa nostra. Canten, criden, i fins i tot entren al portal. Són 300 o 500 persones a les set del matí. És un soroll constant.»
La històrica ciutat no dorm; es prepara cada dia per a la nova onada de pelegrins que arriben cantant himnes a les 7 AM. La convivència cada vegada és més un repte, transformant l'entrada a la Catedral en un embut humà on l'emoció es barreja amb la pressa per trobar un forat per a la foto de rigor.
En fi, el Camí de Sant Jaume és una experiència inoblidable. Però si de veritat vols escoltar la teva veu interior, potser has de començar a buscar una ruta que encara no surti a TikTok. Bon… i sorollós… Camí!
