El Camí de Sant Jaume té les seves pròpies malalties. Algunes afecten els peus, d'altres al capdavant i unes quantes apareixen quan fa massa dies que segueixen fletxes grogues. No figuren en cap manual mèdic, però qualsevol pelegrí veterà en reconeixerà més d'una.
Hi ha persones que comencen el camí preocupades per les butllofes, les tendinitis o el mal de genolls.
Però ningú no els adverteix de les altres malalties.
Les veritablement pelegrines.
Aquelles que apareixen a poc a poc i que no es curen amb ibuprofè, compeed ni una bona nit de descans.
A RTV Camino de Santiago hem reunit algunes de les més freqüents.
Flexitis
Símptomes: incapacitat per caminar cent metres sense buscar una fletxa groga.
El pelegrí afectat comença mirant les façanes, els fanals, els arbres i fins i tot els contenidors d'escombraries per si apareix un senyal.
Quan torna a casa, el problema continua.
Veu una fletxa groga en un aparcament i automàticament pensa:
“Per aquí”.
Tractament: complicat. En casos greus, tornar al Camí.
Kilometritis
La kilometritis sol aparèixer després de diversos dies de marxa.
El pelegrí deixa de mesurar el món en hores i comença a mesurar-lo en quilòmetres.
Ja no pregunta quant es triga fins al poble següent.
Pregunta:
“Quants quilòmetres queden?”
Quan torna a casa, algú li diu que el supermercat és a quinze minuts caminant i ell respon:
“Això seran 1,2 quilòmetres”.
Tractament: evitar mirar aplicacions d'etapes durant almenys una setmana.
Sellitis
Comença de manera innocent.
Un segell a la credencial.
Després un altre.
I un altre.
Fins que el pelegrí descobreix que hi ha espai lliure entre dos segells i sent una necessitat inexplicable d'omplir-lo.
Els casos més avançats entren a bars, esglésies, ajuntaments i comerços preguntant:
“Perdona, teniu segell?”
Tot i que no vulguin comprar absolutament res.
Tractament: difícil. Alguns afectats continuen col·leccionant segells fins i tot després d'arribar a Santiago.
GPSitis
Apareix principalment entre els que no confien completament a la fletxa groga.
El pelegrí comprova el GPS cada cinc minuts.
Encara que porti davant trenta pelegrins.
Encara que hi hagi una enorme fletxa pintada a terra.
Tot i que el campanar del següent poble estigui perfectament visible.
Necessita confirmar que realment és al Camí.
Tractament: caminar deu minuts darrere un pelegrí veterà que no porta telèfon.
Madrugatitis
És una malaltia especialment contagiosa als albergs.
Tot comença quan un pelegrí posa el despertador a les sis.
El següent decideix aixecar-se a les cinc i quaranta-cinc.
Un altre pensa que així evitarà la calor i posa l'alarma a dos quarts de cinc.
Al final, a les quatre i cinquanta del matí hi ha vint persones guardant sacs de dormir dins de bosses de plàstic.
Símptoma principal: creure que sortir abans de l'alba garanteix arribar primer a tot arreu.
Tractament: habitació privada durant una nit.
Cervesitis
Acostuma a aparèixer al final d'etapa.
El pelegrí arriba completament esgotat i assegura:
“Només vull aigua”.
Deu minuts després apareix assegut a una terrassa amb una cervesa dient que se l'ha guanyada.
En casos avançats, comença a calcular les distàncies entre localitats segons el nombre de terrasses disponibles.
Tractament: no es coneix.
Duchitis
La duchitis té dues variants.
La primera consisteix a pensar durant els darrers cinc quilòmetres únicament en una dutxa calenta.
La segona apareix quan el pelegrí arriba a l'alberg i descobreix que l'aigua calenta s'ha acabat.
En aquell moment pot experimentar incredulitat, negació, ira i finalment acceptació.
Tot això en aproximadament quaranta segons.
Tractament: dutxa. Preferentment calenta.
Endollitis
Molt freqüent entre pelegrins del segle XXI.
L'afectat entra en un alberg i abans fins i tot de preguntar on és el seu llit localitza tots els endolls disponibles.
Després realitza complexos càlculs estratègics per determinar quina és més a prop.
La malaltia empitjora quan necessita carregar telèfon, rellotge, bateria externa, auriculars i càmera alhora.
Símptoma definitiu: portar un lladre elèctric a la motxilla i esdevenir automàticament la persona més popular del dormitori.
Obra-doiritis
Apareix normalment durant els darrers quilòmetres abans de Santiago.
El pelegrí comença a imaginar com serà la seva entrada a la plaça de l'Obradoiro.
Pensa que plorarà.
Que abraçarà els companys.
Que romandrà uns quants minuts contemplant la Catedral en silenci.
Després arriba i dedica els primers quinze minuts a fer-se fotografies des de vint-i-set posicions diferents.
Tractament: seure a terra de la plaça i guardar el telèfon durant cinc minuts.
Síndrome postcamí
Probablement sigui la malaltia més seriosa de totes.
Apareix quan el pelegrí torna a casa.
Durant els primers dies sent una cosa estranya.
El llit és massa còmode.
La motxilla ja no està preparada a tocar de la porta.
Ningú no pregunta d'on ve.
Ningú no desitja “Bon Camí”.
I, el pitjor de tot, després de l'esmorzar no s'han de caminar vint quilòmetres.
Aleshores comença a mirar fotografies.
Després vídeos.
Després antics tracks.
I finalment passa el que és inevitable.
Obre el calendari.
Cerca dates.
I pensa:
"I si l'any que ve faig el Primitiu?"
En aquell moment el diagnòstic queda confirmat.
Diagnòstic final
La majoria daquestes malalties no són perilloses.
Algunes milloren fins i tot l'estat d'ànim.
Però hi ha una característica comuna: un cop apareixen, poden acompanyar el pelegrí durant molts anys.
Per això, si reconeix tres o més d'aquests símptomes, no us preocupeu.
No cal cita mèdica.
No cal recepta.
I probablement tampoc no tingui cura.
És pelegrí.
