📖 DICCIONARI PEREGRINO–ESPANYOL: L'IDIOMA QUE NOMÉS ENTENEN ELS QUE HAN PATIT EL CAMÍ DE SANTIAGO
Perquè una cosa és el que et diuen al Camí… i una altra de molt diferent el que realment significa.
HUMOR PELEGRÍ · RTV CAMÍ DE SANTIAGO
El Camí de Sant Jaume té els seus propis costums, tradicions, gastronomia i fins i tot la seva manera d'entendre la vida. Però hi ha alguna cosa del que gairebé no es parla: el seu idioma.
Sí, amics. Els pelegrins parlem una llengua especial. Utilitzem paraules aparentment normals que, un cop et col·loques la motxilla, adquireixen significats completament diferents.
Per exemple, quan algú et diu «queda poquet», no has de preguntar mai quant. És millor asseure't, treure't les botes i fer testament.
Després d'anys escoltant converses a albergs, bars, senders i fonts, a RTV Camino de Santiago hem decidit recopilar les expressions més habituals en aquest diccionari absolutament innecessari, però probablement més útil que alguns mapes.
1. «És aquí al costat»
Traducció oficial: Queden set quilòmetres, tres pujades i un descens dissenyat per algú que odiava els genolls.
És la frase preferida dels veïns de qualsevol poble del camí. Preguntes quant falta per arribar a l'alberg i un senyor, tranquil·lament assegut en un banc des del 1987, et respon:
—Res, home! Aquí al costat!
Aquest senyor no ha recorregut a peu aquests set quilòmetres des que es va inventar el Seat 600.
2. «L'etapa de matí és facilita»
Traducció oficial: Truca a la teva família i acomiada't per si de cas.
Normalment ho diu un pelegrí veterà, dels que porten quaranta Camins, esmorzen pedres i consideren que pujar a O Cebreiro és un agradable passeig digestiu.
—Demà només són vint-i-vuit quilòmetres, però es fan molt bé.
El més curiós és que sempre pronuncia aquesta frase mentre es fa un genoll amb una crema el nom de la qual sembla el d'un combustible industrial.
3. «Jo no ronco»
Traducció oficial: Aquesta nit s'enlairen tres Boeing del dormitori.
És possiblement la major mentida documentada en la història del pelegrinatge jacobea.
L'individu arriba a l'alberg, col·loca delicadament el sac i assegura que dorm com un angelet.
A les 23.47 comença una activitat sísmica que obliga els pelegrins de les lliteres superiors a subjectar-se a l'estructura.
A les 02:15 un italià crida «Mamma mia». A les 03:30 una alemanya comença a cercar hotels. I a les 05:00 l'hospitaler considera trucar a Protecció Civil.
4. «Només porto allò imprescindible»
Traducció oficial: Porto mitja casa i objectes que ni tan sols sabia que tenia.
La motxilla conté tres pantalons, sis samarretes, quatre llibres, dos carregadors, una farmàcia completa, un coixí cervical, un assecador de cabell i un aparell misteriós comprat a Internet.
El pelegrí pesa 68 quilos. La motxilla, aproximadament el mateix.
Quan algú li recomana reduir pes, respon indignat:
—Però si ja he tret moltíssimes coses!
Efectivament. Ha deixat a casa el microones.
5. «Sortirem d'hora per evitar la calor»
Traducció oficial: A les quatre del matí començarem a fer soroll amb bosses de plàstic.
Hi ha una mena de pelegrí que considera que les cinc de la matinada és una hora estupenda per organitzar el seu equipatge.
Obre cremalleres, arruga embolcalls, encén llanternes i busca durant vint minuts un mitjó perdut.
Després xiuxiueja:
—Perdoneu, que no volia despertar ningú.
No, home. Si estàvem tots esperant el teu concert.
6. «L'alberg té molt d'encant»
Traducció oficial: No pregunteu per l'aigua calenta.
De vegades, «encant» vol dir que l'edifici té quatre-cents anys, els llits cent vint i la instal·lació elèctrica sembla dissenyada per un monjo medieval.
La dutxa ofereix dues temperatures: glacial i volcànica.
Però hi ha una cosa meravellosa: després de caminar trenta quilòmetres, un llit horitzontal sembla una suite de cinc estrelles.
Això sí, si la llitera es mou, no és un terratrèmol. És l'alemany de dalt intentant capgirar.
7. «Avui fem una etapa curteta»
Traducció oficial: Vint-i-quatre quilòmetres. Sense comptar els que ens perdrem.
La paraula «corteta» és relativa. Per a una persona normal vol dir anar a comprar el pa.
Per a un pelegrí significa travessar tres municipis, dues províncies i probablement una crisi existencial.
I sempre apareix algú que comenta:
—Doncs jo encara tinc forces per fer deu quilòmetres més.
Eixa persona hauria de ser expulsada temporalment del grup per excés d'optimisme.
8. «El menú pelegrí és abundant»
Traducció oficial: Avui descobriràs fins on es pot estirar una ració de macarrons.
El menú pelegrí és una institució. Té la capacitat de reunir francesos, coreans, brasilers i espanyols al voltant d'una pregunta universal:
—El vi està inclòs?
El cambrer assegura que les llenties són casolanes. Ningú no pregunta de quina casa.
Però quan apareix una bona truita de patates, el pelegrí recupera immediatament la fe a la humanitat.
9. «Ja es veu Santiago»
Traducció oficial: Encara et queda prou per replantejar-te totes les decisions.
És un dels moments més emocionants del Camí. Algú assenyala cap a l'horitzó i crida:
—Mireu, Santiago!
Tothom somriu, alguns ploren i altres treuen el mòbil.
Però després descobreixes que entre tu i la Catedral encara hi ha carrers, costes, semàfors i un senyor que camina davant ocupant tota la vorera.
I quan per fi arribes a la plaça de l'Obradoiro, t'asseus a terra i pronuncies la frase més sincera de tot el pelegrinatge:
—D'aquí no em mou ningú!
10. «L'any que ve repeteixo»
Traducció oficial: No he après absolutament res.
És el misteri més gran de la ciència moderna.
Una persona passa quinze dies amb butllofes, dolors musculars, pluja, calor, roncs, mitjons humits i una motxilla que sembla portar maons.
Jura repetidament que mai no tornarà a fer semblant barbaritat.
Arriba a Santiago. Abraça els seus companys. Plora. Torna a casa.
I quaranta-vuit hores després està mirant a Internet les etapes del Camí Primitiu.
Diagnòstic: peregrinitis crònica. No té cap cura coneguda. Només s'alleuja preparant un altre camí.
I l'expressió més perillosa de totes: Bon camí!
Pot significar moltes coses: «que tinguis sort», «ànim, company», «ens veiem a Santiago» o «no tinc ni idea de quant falta, però prefereixo no dir-t'ho».
També pot significar: «Jo vaig costa avall i tu vas amunt. No et vull desanimar».
Perquè el Camí té aquesta extraordinària capacitat de convertir el patiment en records meravellosos, les desgràcies en anècdotes ja complets desconeguts en amics de tota la vida.
I encara que cada pelegrí parli el seu propi idioma, tots acabem entenent una mateixa expressió.
Bon Camí!
I si algú et diu que el que ve és tot pla... desconfia.
Ara et toca a tu, pelegrí. Quina frase us han dit al Camí que després va resultar ser una mentida monumental? Explica'ns-la als comentaris. Volem ampliar aquest diccionari amb les vostres millors experiències!
