En un racó de la vall del Deva, molt a prop del congost de La Hermida, Santa Maria de Lebeña conserva una de les arquitectures més singulars de la Cantàbria medieval. Construïda al segle X, combina arcs de ferradura, pilars compostos i un sorprenent joc de voltes. Per als que recorren el Camí Lebaniego, l'església és una parada on la història del pelegrinatge es troba amb la dels antics monestirs i l'art preromànic.
L'edifici no impressiona per la mida. Des de la carretera i des del camí que baixa de Cicera, el primer que crida l'atenció és la seva integració al paisatge: petits volums de pedra, cobertes de teula i muntanyes que tanquen l'horitzó. Però aquesta discreció exterior no anticipa la complexitat del seu interior.
L'església pertany al municipi de Cillorigo de Liébana i és a prop de la segona etapa oficial del Camí Lebaniego. No és un monument aïllat del viatge. Representa una part essencial de la cultura que va sorgir a Liébana molt abans que les rutes actuals quedessin senyalitzades per al pelegrí.
Una església de l'any 925 i una llegenda sobre Sant Toribi
La tradició situa la seva fundació cap a l'any 925 i la vincula els comtes Alfonso i Justa. Al cartulari de Santo Toribio es recull una història que explica la seva relació amb les relíquies venerades al monestir lebaneg. Segons aquest relat, els comtes van voler traslladar el cos de Sant Toribio a la nova església, però van quedar cecs quan van intentar fer-ho i van recuperar la vista en desistir.
Es tracta d'una llegenda medieval, un episodi que pugui presentar-se com fet comprovat. L'interès és un altre: mostra la importància que tenien les relíquies, l'autoritat religiosa i la vinculació entre llocs de culte durant aquells segles. La pròpia narració uneix per sempre Lebeña amb Santo Toribio, meta espiritual del Camí Lebaniego.
El segle X va ser un temps de grans transformacions al nord peninsular. En territoris muntanyosos com Liébana es desenvolupaven comunitats religioses i petites esglésies lligades a famílies poderoses, explotacions rurals i xarxes de comunicació anteriors als camins moderns. Santa Maria de Lebeña permet contemplar un dels testimonis materials més destacats del context.
El temple va ser reconegut com a monument nacional el 1893, antecedent de la seva actual protecció patrimonial. A finals del segle XIX s'hi va incorporar una torre campanar exempta, més recent que l'edifici principal. El pòrtic i la sagristia també responen a etapes posteriors. Per això, encara que avui ho veiem com un conjunt, no totes les seves parts es van construir alhora.
Per què els seus arcs de ferradura fan de Lebeña una joia preromànica
En entrar-hi es descobreix una església molt diferent de les grans naus romàniques que el pelegrí pot conèixer en altres rutes. La planta és rectangular, daproximadament 16 per 12 metres, amb tres naus i tres absis paral·lels. La nau central és més ampla i alta que les laterals, tot i que el conjunt manté una escala recollida.
Els suports constitueixen una de les principals aportacions arquitectòniques. Els pilars tenen nucli quadrat i columnes adossades, una solució que anticipa procediments després freqüents en l'art romànic. Els capitells presenten decoració d'inspiració coríntia, amb formes vegetals que cal observar a poc a poc.

Entre els pilars apareixen arcs de ferradura relacionats amb les tradicions artístiques de l'època i amb influències hispanomusulmanes. L'arc triomfal del presbiteri s'emmarca a més mitjançant un alfiu, recurs ornamental que en reforça la singularitat. A les capçaleres hi ha arcs de mig punt, de manera que conviuen solucions formals diferents.
La coberta interior ofereix una altra lliçó darquitectura. Les voltes de canó no es disposen totes a la mateixa direcció: en unes zones s'orienten longitudinalment i en altres transversalment. Aquesta organització ajuda a distingir els espais, distribueix les càrregues i mostra el domini tècnic dels que van aixecar lesglésia.
El terme «mossàrab» ha estat tradicionalment utilitzat per descriure-la, encara que també es parla d'art de repoblació i es reconeixen influències de l'arquitectura asturiana. Aquestes denominacions responen als debats d'història de l'art. Pel visitant, el que és rellevant és observar les solucions concretes que conserva l'edifici i entendre que l'art medieval no es va desenvolupar en compartiments tancats.
El frontal de l'altar i la Mare de Déu de la Bona Llet
A l'interior hi destaca un antic frontal d'altar de gres, tallat amb una composició de cercles i motius geomètrics. El seu disseny no necessita grans dimensions per cridar latenció: convida a imaginar com sorganitzava lespai litúrgic en una petita església del segle X.
La decoració inclou un cercle principal envoltat per altres motius circulars i radials. Els estudis sobre el temple han proposat interpretacions simbòliques relacionades amb la llum, l'ordre del món i les creences cristianes. Convé distingir aquestes lectures dels elements materials que realment es poden observar: la peça, les formes i les empremtes de talla.
El retaule és posterior, dèpoca barroca. S'hi situa la coneguda Verge de la Bona Llet, també anomenada Verge de Betlem, una talla gòtica del segle XV que representa Maria alletant el Nen. La imatge afegeix una altra època artística al petit santuari.
La talla va protagonitzar a més un episodi recent de la seva història: va ser robada el 1993 i recuperada per la Guàrdia Civil el 2001, juntament amb altres obres d'art sacre. El fet recorda que la protecció dun monument no acaba en la conservació dels seus murs; també afecta les peces que custodia i la memòria cultural que representen.

Una església medieval envoltada pel paisatge de Liébana
L'exterior permet reconèixer els volums de les tres naus, els diferents nivells de les cobertes i la sobrietat dels murs. La maçoneria es combina amb carreus en zones estructurals, i sota les cornises apareixen modillons tallats. Alguns reprodueixen motius geomètrics i flors de sis pètals.
El pòrtic i la sagristia, incorporats en època barroca, van modificar l'aparença del temple sense esborrar-ne el caràcter medieval. La torre campanar exempta, construïda al segle XIX, sol aparèixer a les fotografies més conegudes i ajuda a reconèixer el conjunt des de la distància.

L'església conserva a més una estreta relació amb el seu entorn immediat: el cementiri, els camins, els arbres i la paret rocosa de la vall. La ubicació explica part del seu atractiu. Santa Maria no es va construir per dominar una gran plaça urbana, sinó per servir una comunitat en un lloc on les comunicacions sempre van dependre del relleu.
Pels pelegrins, la parada ofereix un contrast interessant amb la jornada. Qui ha baixat des de Cicera pot trobar a Lebeña un moment per aturar-se abans d'afrontar la pujada per Allende cap a Cabañes. No convé, tanmateix, improvisar l'accés ni oblidar que és un temple amb ús religiós i normes de visita.
Com encaixa Santa María de Lebeña a la segona etapa del Camí Lebaniego
L'etapa oficial entre Cades i Cabañes creua diferents valls i colls. Des de Lafuente puja cap a Burió i el coll de Hoz, baixa després cap a Burió Cicera i continua per boscos i senders que condueixen a l'entorn de Santa Maria de Lebeña. La següent part de la ruta passa per Allende i guanya altura fins Cabanyes.
És una jornada exigent. Si voleu visitar l'església per dins, comproveu l'obertura i deixeu un marge suficient per continuar després. Els senders de muntanya poden resultar relliscosos amb pluja i les connexions properes a la N-621 requereixen atenció a la senyalització i al trànsit.
La fitxa de Lebenya de la Guia Viva RTV reuneix informació sobre el poble, la continuïtat del camí i el contacte de visites. El reportatge monumental complementa aquesta fitxa: ofereix una lectura més pausada dels arcs, els capitells, l'altar i la història del temple.
Aquesta relació entre ruta i patrimoni ajuda a entendre que el camí Lebaniego no és únicament una successió d'etapes. Travessa llocs que conserven memòria de les formes de vida, creences i tècniques constructives de diferents èpoques. A Lebeña, aquesta memòria es veu en pedra.
Horaris, entrades i consells per visitar Santa Maria de Lebeña
La documentació institucional indica que hi ha servei de visites guiades, encara que els horaris i els períodes d'atenció varien durant l'any. Per això no és prudent assegurar un horari únic per a totes les dates. L'Ajuntament de Cillorigo de Liébana facilita el telèfon 647 405 894 per a informació de visites. El directori de la Fundació Camino Lebaniego ofereix també el telèfon 942 840 317 per consultar condicions.
Abans de desplaçar-vos, confirma l'obertura, la tarifa vigent, si hi haurà visita guiada i si es permeten fotografies. En celebracions religioses es poden suspendre les visites turístiques. Respecta els espais de culte, evita tocar els elements històrics i consulta les normes sobre motxilles i grups.
Si feu l'etapa a peu, recordeu que la visita pot alterar el vostre horari d'arribada a Cabañes. Convé portar aigua i consultar prèviament l'allotjament on passareu la nit, especialment en temporada alta o quan el temps sigui inestable.
Santa Maria de Lebeña és un d'aquells monuments que recompensen la mirada atenta: un edifici petit, construït fa més de mil anys, que conserva algunes de les claus per comprendre l'arquitectura medieval i la història cultural del Camí Lebaniego.
Crèdits fotogràfics i documentació
Fotografies de l'església de Santa Maria de Lebenya (01, 03, 06 i 08): Simon Burchell, Wikimedia Commons, llicència CC BY-SA 4.0. Imatges redimensionades i optimitzades per RTV . La imatge destacada no es repeteix a linterior de larticle.
Fonts: Fundació Camí Lebaniego, Santa Maria de Lebeña; història i arquitectura del temple; Ajuntament de Cillorigo de Liébana.















