Daniel Antelo presenta el seu nou llibre: històries des de Deza i Tabeirós-Montes
Hi ha moments que, sense fer gaire soroll, ens recorden per què l'escriptura continua sent un dels ponts més bonics entre persones i llocs. Aquest any, en ple cor de la comarca de Deza-Tabeirós-Montes, ha emergit una d'aquestes històries.
L'escriptor local Daniel Antelo ha donat vida a una obra molt especial, un llibre que s'autoedita amb el cor posat a la seva terra. No és només un volum amb pàgines: és un tros de paisatge, de converses, d'alba i records que bateguen com la pròpia terra gallega.
Abans ha triat recórrer el camí menys transitat per publicar la seva creació. Aquesta obra neix sense editor tradicional, cosa que la converteix en un projecte íntim i personal, forjat entre cafès a l'alba, tardes de pluja a la biblioteca i xerrades amb amics que van creure en cada idea. Parlem d'algú que no es va conformar amb somiar un llibre… va decidir prendre la ploma i portar-lo al paper amb les mans.
Un llibre que sap a comarca
Imagina una passejada pels camins rurals de la província, entre turons suaus, murs de pedra coberts de molsa i el cant llunyà dels ocells. Aquest paisatge reverbera a les pàgines d'Antelo. I encara que no coneixem encara tots els detalls del seu contingut, sí que podem suposar que està teixit amb el mateix afecte amb què molts veïns parlen de la seva infància, de les festes d'estiu, de les històries que passen d'avi a nét.
Aquest llibre no és només per a lectors solitaris: és per als que senten orgull de les seves arrels, per als que han vist canviar les tardors i segueixen tornant una vegada i una altra a la comarca. És per a tot aquell que ha sentit que un lloc es pot convertir en una part indissoluble de qui som.
La força d'autoeditar-se
Autoeditar una obra no és una tasca menor. Significa creure tant en allò que s'ha escrit que estàs disposat a cuidar cada detall, des de la primera pàgina fins a l'últim punt final. No hi ha intermediaris, no hi ha mans alienes donant forma al text: és una conversa directa entre l'autor i la seva obra.
I en un món on moltes veus competeixen per destacar, que algú esculli aquest camí —el de l'autenticitat absoluta— és, en si mateix, una declaració.
Lectors i somnis que caminen junts
El més emocionant d'aquesta notícia no és només la publicació del llibre, sinó allò que significa per a la comunitat. Quan un autor local publica una obra, s'encén una espurna a la resta dels que creuen que hi ha històries que mereixen ser explicades. Històries com aquesta recepta familiar que ningú va anotar, aquesta anècdota d'infantesa a l'antiga escola, o el record del primer tren que va travessar la comarca.
Potser Daniel Antelo no pretenia canviar el món amb aquest llibre… però el que sí que està aconseguint és una mica més subtil: recordar-nos que tots portem a dins un grapat d'històries que esperen ser compartides.
I que, de vegades, n'hi ha prou amb un somni i unes quantes pàgines en blanc perquè la màgia comenci.
