Güemes va tornar a reunir durant el primer cap de setmana d'octubre associacions, hospitalers, pelegrins i amics del Camí de Sant Jaume al voltant de la Festa del Bordó Pelegrí, unes jornades que van començar amb una trobada de reflexió sobre els Camins del Nord i van acabar amb un dels moments més simbòlics del programa: el lliurament del Bordó a l'associació.
Durant els dies 2, 3 i 4 d'octubre, Güemes va tornar a demostrar perquè ocupa un lloc tan especial dins del Camí del Nord. La Festa del Bordó Pelegrí va convertir aquest petit enclavament càntabre en un punt de trobada per a persones arribades de diferents llocs, totes unides per una mateixa idea: mantenir viu l'esperit del Camí més enllà de les xifres, les temporades i els quilòmetres.
Les jornades van començar amb un acte de reflexió al voltant dels Camins del Nord. Diversos representants vinculats al món jacobeu van participar en una trobada pública en què es va parlar sobre el present de les rutes, la tasca de les associacions i la necessitat de conservar allò que dóna sentit al Camí. L'ambient va ser proper, més semblant a una conversa entre persones que fa anys que treballen sobre el terreny que a una conferència formal.
Aquest començament va marcar molt bé el to del cap de setmana. La Festa del Bordó no va voler ser només una celebració, sinó també un espai per escoltar, compartir experiències i pensar en el futur d'unes rutes que canvien amb el pas del temps. El creixement de pelegrins, la conservació del patrimoni, l'hospitalitat, la senyalització i el paper dels pobles petits van ser algunes de les qüestions que van sobrevolar les converses.
Güemes, lloc marcat per l'hospitalitat
Parlar de Güemes dins del Camí de Sant Jaume és parlar d'hospitalitat. Durant dècades, milers de pelegrins han passat per aquest lloc i han trobat més que allotjament. Han trobat conversa, acolliment, menjar compartit i una manera d'entendre el camí basat en la proximitat i el tracte humà.
Aquest esperit va estar molt present durant tot el cap de setmana. Les imatges de les jornades mostren taules compartides, intervencions davant dels assistents, moments distesos i nombroses trobades entre persones que, en molts casos, fa anys que estan vinculades a l'associacionisme jacobeu.
La festa va tenir precisament aquesta barreja de convivència i reflexió que caracteritza moltes de les trobades més autèntiques del Camí. Hi va haver temps per parlar de projectes, recordar experiències i retrobar-se amb altres associacions. Però també hi va haver espai per simplement asseure's al voltant d'una taula i compartir un moment sense presses.
El Bordó Pelegrí, molt més que un bastó
El gran protagonista simbòlic de la trobada va ser el Bordó Pelegrí. Es tracta d'un objecte que va passant d'una associació jacobea a una altra i que es manté durant un període sota la custòdia de cada entitat. La seva importància no és el valor material, sinó la història que va acumulant a mesura que recorre diferents territoris.
El 2025, el Bordó va arribar des d'Irun fins a Güemes. Durant el 2026 ha estat vinculat a Cantàbria ia les activitats desenvolupades al voltant del Camí del Nord. Ara, després d´un any de custòdia, ha arribat el moment de continuar el viatge.
Aquest relleu és una de les idees més boniques d'aquesta tradició. El Bordó no pertany de manera definitiva a ningú. Es rep, es cuida, s'incorpora a la vida de l'associació i, arribat el moment, es torna a lliurar perquè segueixi caminant.
De Güemes a Albacete
Un dels moments més importants de les jornades va ser el lliurament del Bordó a l'associació d'Albacete, que serà l'encarregada de custodiar-lo durant el proper període. El relleu suposa molt més que un canvi de mans. També implica assumir la responsabilitat de mantenir viu el símbol, organitzar activitats al seu voltant i donar-li continuïtat abans del proper lliurament.
La intenció és que el Bordó torni a convertir-se en un fil conductor de diferents activitats durant el proper any. D'aquesta manera, continuarà servint per acostar el Camí de Sant Jaume a nous públics, implicar associacions i pelegrins i mantenir el vincle entre territoris molt diferents.
El recorregut resumeix bé l'essència de la iniciativa: d'Irun a Güemes, de Güemes a Albacete i més endavant cap a un altre lloc. Cada etapa afegeix una nova història i cada associació deixa una petita part de si mateixa en aquest objecte.
El valor de les associacions jacobees
La Festa del Bordó també va permetre posar en valor la feina de les associacions del Camí de Sant Jaume. Moltes porten dècades recuperant rutes, senyalitzant camins, organitzant activitats culturals, defensant el patrimoni i acompanyant pelegrins.
Bona part d'aquesta feina es fa de manera voluntària i moltes vegades passa desapercebuda. Tot i això, la seva importància és enorme. Darrere d'una fletxa groga, d'una ruta recuperada o d'una activitat en un poble petit hi sol haver persones que han dedicat temps i esforç perquè el camí continuï viu.
Trobades com la de Güemes permeten reconèixer aquesta tasca i, alhora, reforçar els llaços entre associacions. Són també una oportunitat per intercanviar experiències i afrontar junts problemes que afecten moltes rutes.
Un cap de setmana que resumeix l´esperit del Camí
Les jornades van deixar imatges molt diferents, però totes formen part de la mateixa història. Hi va haver taules de debat, reunions, intervencions, menjars compartits, fotografies, converses i moments de celebració. I, al final, un Bordó que va tornar a canviar de mans.
Aquest gest resumeix perfectament el que va passar a Güemes.
El Camí de Sant Jaume no es construeix únicament caminant. També es construeix parlant, escoltant, cuidant i transmetent a altres allò que hem rebut.
Durant uns dies, Güemes va tornar a ser precisament això: un lloc on el camí es pensa, es comparteix i es viu.
El Bordó continuarà ara el viatge cap a Albacete, però el seu pas per Cantàbria queda ja incorporat a la història d'aquesta tradició.
I potser aquesta és una de les millors metàfores del mateix Camí.
Ningú no es queda amb ell per sempre.
El rebem durant un temps.
Ho cuidem.
Ho compartim.
I després ho lliurem als que vénen darrere.
Bon Camí, Bordó.
