Sis interns de la presó de Segòvia fan el Camí cap a Santiago
Sis interns del Centre Penitenciari de Segòvia participen aquests dies en una experiència molt diferent de la vida quotidiana dins de la presó: recórrer a peu el Camí Francès des de O Cebreiro fins a Santiago de Compostel·la dins del projecte “Camins de Llibertat”.
Durant una setmana afrontaran sis etapes i prop de 166 quilòmetres, passant per Triacastela, Sarria, Portomarín, Pales de Rei i Arzúa abans d'arribar finalment a Santiago.
La iniciativa combina lesforç físic de caminar amb activitats culturals, convivència i moments de reflexió personal.
Un Camí per pensar en una nova etapa
L'objectiu del projecte va molt més enllà de completar una ruta jacobea.
L'experiència vol treballar valors com l'esforç, la convivència, la responsabilitat i la reflexió sobre el futur.
Els participants caminaran acompanyats per professionals i responsables del centre penitenciari, en un recorregut pensat també com una oportunitat per mirar enrere, assumir errors i plantejar-se què hi pot venir després.
El Camí de Sant Jaume es converteix així en un espai simbòlic especialment potent.
Caminar durant uns quants dies obliga a conviure, a suportar el cansament, a ajudar-se ia enfrontar-se a moltes hores de silenci i pensament.
Per als qui participen en aquesta iniciativa, cada etapa pot tenir un significat diferent del d'un pelegrí convencional.
No es tracta només d'avançar cap a Santiago.
També de preguntar-se cap a on es vol avançar a la vida.
D'O Cebreiro a Santiago
El grup inicia el pelegrinatge a O Cebreiro, un dels punts més emblemàtics del Camí Francès.
Des d'allà recorrerà successivament els trams fins a Triacastela, Sarria, Portomarín, Palas de Rei i Arzúa, abans d'afrontar la darrera jornada cap a Compostela.
L'elecció del camí francès no és casual.
És la ruta jacobea més coneguda i transitada, però també una de les que concentra més patrimoni, tradició pelegrina i convivència internacional.
Durant aquests dies, els interns compartiran camí amb pelegrins procedents de nombrosos països i amb motivacions molt diferents.
Aquest contacte amb altres persones també forma part de l'experiència.
El Camí com a eina de reinserció
El projecte “Camins de Llibertat” utilitza el pelegrinatge com a eina per treballar processos personals i socials.
L'esforç de completar una etapa, respectar els temps del grup, conviure amb els altres i assumir petites responsabilitats durant el recorregut es pot convertir en una experiència útil dins un procés de reinserció.
La iniciativa parteix d'una idea senzilla: una persona privada de llibertat continua tenint la possibilitat d'aprendre, canviar i reconstruir-ne el futur.
I pocs escenaris són tan simbòlics per parlar de segones oportunitats com un camí que obliga literalment a avançar pas a pas.
Segòvia també caminarà amb ells
L'Ajuntament de Segòvia participa a la iniciativa aportant samarretes als pelegrins.
L'objectiu és que els interns portin el nom de Segòvia durant el recorregut i puguin sentir-se també representants de la ciutat durant el seu Camí.
El gest té una dimensió senzilla però simbòlica.
Durant uns dies, aquestes samarretes viatjaran per alguns dels llocs més coneguts del Camí Francès i acompanyaran el grup fins a Santiago.
Trobada al Monte do Gozo
Un dels moments més especials tindrà lloc poc abans d'assolir Compostela.
Al Monte do Gozo, els participants procedents del Centre Penitenciari de Segòvia es trobaran amb interns d'altres centres penitenciaris que també participen a la iniciativa.
Des d'allà recorreran junts els darrers quilòmetres.
Entraran a Santiago per la Porta do Camiño i posteriorment participaran a la Missa del Pelegrí a la Catedral de Santiago.
Serà el final físic del pelegrinatge.
Però probablement no és el final més important.
Una experiència col·lectiva
El projecte compta amb la col·laboració de diferents institucions i entitats, com ara l'Ajuntament de Segòvia, la Pastoral Penitenciària de Segòvia, Càritas Diocesana de Segòvia, la Conferència Episcopal Espanyola, Caixa Rural de Segòvia i la Fundació Barrié.
La participació de tantes entitats mostra que lexperiència no es planteja únicament com una activitat esportiva o religiosa.
És també un projecte social.
El Camí s'utilitza aquí com a espai de trobada i com a eina per treballar valors que poden resultar importants quan els participants tornin al centre penitenciari i, especialment, quan hagin d'afrontar-ne el futur fora.
Caminar per tornar a començar
El Camí de Sant Jaume és ple de persones que caminen buscant alguna cosa.
Unes busquen respostes.
Altres intenten tancar una etapa.
Algunes volen superar un duel, recuperar confiança o simplement aturar durant uns dies el ritme de la vida.
En aquest cas, sis persones privades de llibertat caminaran cap a Santiago amb una motivació especialment vinculada a la idea de canvi.
No podran esborrar els fets abans d'iniciar el pelegrinatge.
Però sí que poden decidir què fan després.
I potser aquesta sigui una de les raons per les quals el Camí continua tenint tant de significat més de mil anys després.
Perquè cada pelegrí arriba amb una història diferent.
I perquè, independentment d'on vingui, tots comparteixen durant uns dies una mateixa adreça.
Santiago.
I després, una altra vegada, la vida.
