És a Palència, a centenars de quilòmetres del mar, ia la nit projecta una petxina per assenyalar el Camí Oblidat. Una de les curiositats més sorprenents de les rutes jacobees.
Quan pensem en un far imaginem immediatament el mar, penya-segats, vaixells i nits de tempesta. L'última cosa que esperaríem trobar és un en plena muntanya palentina, a centenars de quilòmetres de la costa.
Però hi és.
I, a més, està relacionat amb el Camí de Sant Jaume.
A Velilla del Río Carrión, a Palència, es troba una construcció considerada el únic far d'interior d'Espanya, una singular torre que s'ha convertit en un dels símbols més curiosos del Camí Oblidat a Santiago.
No guia vaixells.
Guia pelegrins.
Un far on ningú espera trobar-lo
El far es troba en un territori envoltat de muntanyes, molt lluny de qualsevol costa. Precisament per això sorprèn tant els que descobreixen la seva existència.
La seva funció actual té un fort component simbòlic relacionat amb el camí. Quan cau la nit, des de la construcció se'n projecta una petxina de vieira, un dels símbols universals del pelegrinatge a Santiago de Compostel·la.
De cop i volta, el concepte tradicional del far adquireix un altre significat.
Durant segles, els fars han indicat als navegants on era la costa i els han ajudat a orientar-se.
Aquí no hi ha oceà.
Però també hi ha viatgers buscant una adreça.
Són els pelegrins.
Està al Camí Oblidat
La ubicació tampoc no és casual.
Velilla del Río Carrión forma part de l'entorn pel qual discorre el Camí Oblidat, una de les rutes jacobees més desconegudes i fascinants d'Espanya.
Aquest itinerari va ser utilitzat històricament per pelegrins que cercaven avançar cap a Santiago per territoris del nord peninsular. Amb el pas dels segles i el creixement d'altres rutes, especialment el Camí Francès, va anar perdent protagonisme.
Per això precisament el seu nom.
El Camí Oblidat.
En els darrers anys, associacions, municipis i amants del patrimoni jacobeu treballen per recuperar la seva memòria i aconseguir que nous pelegrins tornin a recórrer-lo.
I aquest curiós far s'ha convertit en una magnífica manera de cridar l'atenció sobre una ruta que encara roman fora dels grans circuits.
Una petxina il·luminada al mig de la nit
Probablement el moment més especial per contemplar-ho arriba quan desapareix la llum del dia.
Aleshores apareix la vieira.
La imatge té una enorme càrrega simbòlica.
Una petxina il·luminada en plena muntanya recordant que també hi passa un camí que condueix cap a Santiago.
Per a un pelegrí, la vieira no necessita gaires explicacions. Apareix en fites, senyals, albergs, esglésies i credencials al llarg de pràcticament totes les rutes jacobees.
Trobar-la projectada des d'un far situat lluny del mar resulta, tanmateix, completament inesperat.
El Camí és ple de llocs així
Aquesta és precisament una de les raons per les quals el Camí de Sant Jaume mai no s'acaba de descobrir.
Tots coneixem la Catedral de Sant Jaume.
Roncesvalls.
O Cebreiro.
Pont la Reina.
Sarria.
Però al voltant de l'enorme xarxa de camins que viu Espanya hi ha centenars de llocs extraordinaris que romanen pràcticament desconeguts per a la majoria dels pelegrins.
Petites esglésies.
Ponts medievals.
Antics hospitals.
Fonts.
Llegendes.
Monestirs.
I, com demostra Velilla del Río Carrión, fins i tot un far situat on no hi ha mar.
El Camí Oblidat cerca nous pelegrins
El creixent interès per rutes alternatives es pot convertir en una oportunitat per a itineraris com aquest.
Molts pelegrins que ja han recorregut el Camí Francès, el Portuguès o el Camí del Nord busquen posteriorment experiències diferents: menys massificació, més naturalesa i territoris encara allunyats dels grans fluxos turístics.
El Camí Oblidat respon precisament a aquest perfil.
No té la infraestructura gegantina de les rutes més populars i exigeix una planificació més gran, però a canvi permet descobrir una altra forma de pelegrinar.
Més tranquil·la.
Més desconeguda.
I plena de sorpreses.
Un far per als que caminen
Potser per això aquesta construcció és tan apropiada per representar el Camí.
Un far existeix per orientar.
Per dir-li a algú que, fins i tot enmig de la foscor, hi ha una adreça.
Fa més de mil anys que els pelegrins busquen senyals.
Abans van ser les estrelles, les esglésies, els campanars i les indicacions dels qui vivien al costat del Camí.
Avui seguim buscant fletxes grogues i vieires.
A Velilla del Río Carrión van trobar una manera diferent de fer-ho.
Van construir un far lluny de l'oceà.
I quan arriba la nit, en lloc d'assenyalar el camí als vaixells, una petxina il·luminada recorda els caminants que Santiago continua esperant.
