Hi ha un Camí de Sant Jaume entre volcans, barrancs i paisatges atlàntics que trenca amb gairebé tot el que imaginem quan parlem de la ruta jacobea
Quan algú pronuncia les paraules Camí de Sant Jaume, gairebé tots pensem immediatament a Galícia, la Plaça de l'Obradoiro i la Catedral de Santiago de Compostel·la.
Però hi ha una curiositat jacobea que encara sorprèn molts pelegrins: pots recórrer un Camí de Santiago complet sense arribar a Santiago de Compostela.
Això sí, cal fer una precisió important: dir que es pot fer «sense trepitjar Espanya» seria incorrecte, perquè el lloc de què parlem pertany a Espanya. El que és realment sorprenent és que ho pots fer sense trepitjar la Península Ibèrica.
Cal viatjar fins Gran Canària.
Sí, has llegit bé.
A la meitat de l'oceà Atlàntic existeix un Camí de Sant Jaume de Gran Canària, un pelegrinatge amb segles de tradició jacobea que travessa l'illa i connecta dos temples dedicats a l'Apòstol Sant Jaume.
Un Camí entre volcans
Oblida't per un moment dels boscos gallecs, les corredoires i la pluja.
Aquí el pelegrí troba barrancs, muntanyes, palmerars, paisatges volcànics i alguns dels escenaris naturals més espectaculars de les Canàries.
La ruta tradicional de Gran Canària està vinculada als temples jacobeus de Tunte, a Sant Bartomeu de Tirajana, i Santiago dels Cavallers de Gáldar.
El recorregut travessa l´interior muntanyós de l´illa i permet descobrir una imatge de Gran Canària completament diferent de la de les seves famoses platges. El Govern de les Canàries ha assenyalat un traçat d'uns 76 quilòmetres vinculat a aquest Camí.
I darrere d'aquest pelegrinatge hi ha una història extraordinària.
Tot hauria començat amb uns mariners gallecs
Una de les tradicions associades a l'origen del Camí canari explica que uns mariners gallecs van ser sorpresos per una forta tempesta a prop de Gran Canària.
Després de sobreviure, haurien portat una imatge de Sant Jaume fins a Tunte com a mostra d'agraïment i s'hi hauria aixecat una ermita dedicada a l'Apòstol.
La història es mou parcialment entre tradició i llegenda, però la devoció jacobea a Gran Canària està documentada des de fa segles.
A 1481, el bisbe Juan de Frías va celebrar missa sota l'advocació de Santiago el Major a Agáldar, i posteriorment es va fundar allí la parròquia de Santiago Apòstol.
És a dir: mentre el Camí de Sant Jaume es consolidava a Europa, la devoció a l'Apòstol també arrelava a més de mil quilòmetres de la Península.
I aquí arriba la part veritablement sorprenent
La relació de Gran Canària amb Santiago no és simplement turística.
També té una singular dimensió religiosa.
A 1965, una butlla papal va concedir a Gran Canària la possibilitat de celebrar l'Any Sant Jacobeu amb privilegis jubilars vinculats als seus temples jacobeus. Posteriorment, des de l'Any Sant del 1993, aquest privilegi va quedar reconegut in perpetuum, segons recull el Govern de les Canàries.
Això converteix el Camí canari en una de les grans rareses de l'univers jacobeu.
No és simplement un sender al qual algú va decidir posar-li el nom de Santiago.
Darrere hi ha una tradició històrica i religiosa pròpia.
Un Camí que no acaba davant de la Catedral de Compostel·la
I aquí apareix una altra de les peculiaritats.
El pelegrí que fa aquest Camí no acaba el seu recorregut davant de la Catedral de Santiago de Compostel·la.
La seva destinació tradicional és a Gáldar, al nord de Gran Canària.
Per tant, pots fer un pelegrinatge jacobeu entre temples dedicats a Sant Jaume, seguir senyalització del Camí, caminar durant diverses etapes i viure una experiència vinculada a la tradició de l'Apòstol…
sense arribar mai a la Plaça de l'Obradoiro.
Això trenca una de les idees més esteses sobre el camí.
D'una illa a tot un arxipèlag
La iniciativa jacobea canària fins i tot s'ha ampliat sota el concepte Camí de Sant Jaume entre Volcans.
El Govern de les Canàries va desenvolupar una xarxa de recorreguts per les vuit illes i una aplicació que permet seguir els itineraris fins i tot sense connexió a internet. El sistema pot registrar digitalment les etapes realitzades i es van crear insígnies específiques vinculades als recorreguts insulars.
És una altra manera completament diferent d'interpretar el fenomen xacobeu.
Aquí les fletxes grogues conviuen amb volcans.
El pelegrí es pot trobar amb paisatges àrids, pinedes canàries, muntanyes i enormes barrancs.
I l'oceà substitueix bona part dels paisatges que tradicionalment associem amb el Camí Francès.
El Camí és molt més gran que Santiago
Aquesta història també serveix per recordar una cosa que de vegades oblidem.
El Camí de Sant Jaume no comença en un lloc concret.
Durant segles s'ha format a partir d'una xarxa enorme de camins utilitzats per pelegrins procedents de diferents punts d'Europa.
França, Portugal i altres territoris europeus conserven rutes jacobees que històricament conduïen cap a Compostel·la.
Totes convergien d'una manera o altra cap a la tomba atribuïda a l'Apòstol.
Gran Canària representa una excepció fascinant dins aquest enorme mapa.
Així que la propera vegada que algú et digui…
"Per fer el Camí de Sant Jaume has d'anar al nord d'Espanya".
Ja saps què respondre.
No necessàriament.
Pots col·locar-te la motxilla, seguir símbols jacobeus, caminar entre muntanyes i volcans i acabar davant d'un temple dedicat a l'Apòstol Sant Jaume…
sense haver trepitjat ni un sol quilòmetre de la Península Ibèrica.
Perquè el Camí de Sant Jaume té moltes rutes.
Però probablement cap no sorprengui tant com aquesta.
