La representació en pedra de Santiago pelegrí considerada la més antiga del món, situada a l'església de Santa Marta de Tera, a Zamora, pateix un deteriorament progressiu. L'Associació Zamorana dels Camins de Sant Jaume reclama mesures urgents per evitar danys irreversibles en una peça romànica del segle XII.
Hi ha imatges del Camí de Sant Jaume que coneixem perquè apareixen en guies, monedes, segells o fotografies. I n'hi ha d'altres la importància de les quals és molt més gran del que sembla a simple vista.
Una d'elles es troba a Santa Marta de Tera, a Zamora.
A la portada sud de la seva església es conserva una talla romànica de Sant Jaume vestit com a pelegrí, datada al segon quart del segle XII i considerada una de les representacions més antigues del món de l'Apòstol amb els atributs propis del pelegrí.
Avui aquesta escultura preocupa.
I molt.
Una peça única exposada a la intempèrie
L'Associació Zamorana dels Camins de Sant Jaume fa anys que alerta del deteriorament de la imatge.
La talla roman a l'exterior del temple, exposada directament a la pluja, les gelades, els canvis bruscs de temperatura, el vent i els excrements de les aus.
Segons l'associació, el desgast avança any rere any i hi ha el temor que, si no es prenen mesures eficaces, part de l'escultura es pugui acabar perdent de manera irreversible.
El problema no és nou.
Fa anys que diverses veus reclamen una solució definitiva.
Un Santiago pelegrí del segle XII
La importància d'aquesta figura és a la seva antiguitat ia la iconografia que representa.
Santiago apareix amb bordó a la mà dreta, el palmell de l'esquerra obert i una presó a la cintura adornada amb la petxina de vieira.
És a dir, pràcticament tots els elements que avui associem amb la imatge tradicional del pelegrí xacobeu.
L'escultura es troba a més en ple Camí Sanabrés, una de les rutes històriques que condueixen cap a Santiago de Compostel·la.
No és només una obra d?art.
També és una peça essencial per entendre com es va anar construint visualment la figura del pelegrí al llarg de l'Edat Mitjana.
Una teulada que no ha solucionat el problema
En els darrers anys es va instal·lar una protecció sobre la imatge per intentar resguardar-la de la pluja.
No obstant, la solució no ha estat suficient.
L'estructura s'ha convertit també en lloc de descans per a aus, els excrements dels quals acaben caient sobre la pròpia escultura.
L'acidesa d'aquests residus afecta directament la pedra i agreuja un deteriorament que ja provoca l'exposició ambiental.
A simple vista es poden apreciar restes acumulades i senyals de desgast a diferents zones.
Reclamen traslladar-la a l'interior
L'Associació Zamorana dels Camins de Sant Jaume defensa des de fa temps que la talla original s'hauria de traslladar a l'interior del temple i ser substituïda fora per una rèplica.
No seria una cosa excepcional.
Hi ha nombrosos exemples d'escultures històriques que han estat retirades de façanes i espais oberts per evitar-ne la pèrdua, mentre a l'exterior es mantenen còpies exactes que permeten conservar la imatge original del conjunt.
La proposta cerca exactament això.
Preservar la peça.
Mantenir visible.
Però evitar que es continuï deteriorant any rere any.
Un acord que encara no s'ha executat
La preocupació augmenta perquè ja fa uns quants anys es va aprovar a les Corts de Castella i Lleó una iniciativa favorable a protegir i traslladar l'escultura.
Tot i això, la mesura no s'ha materialitzat.
Des de l'associació critiquen que diferents responsables de Cultura hagin mostrat sensibilitat pel problema, però sense adoptar una solució definitiva.
Mentrestant, el temps continua passant.
I la pedra continua exposada.
Una imatge coneguda per milions d'espanyols
La talla de Santa Marta de Tera té, a més, una història molt particular dins la cultura popular.
La seva imatge va aparèixer en una moneda de cinc pessetes amb motiu de l'Any Sant Jacobeu de 1993.
També va ser reproduïda en un segell emès per Correus el 1995 dins una sèrie dedicada al Patrimoni de la Humanitat.
És a dir, milions de persones han tingut alguna vegada aquesta figura a les mans sense saber potser que l'original continua exposat en una petita església zamorana.
Santa Marta de Tera, molt més que una parada
L'església de Santa Marta de Tera també és coneguda per un altre fenomen extraordinari.
Al voltant dels equinoccis de primavera i tardor, un raig de sol entra per un òcul del temple i il·lumina durant uns minuts un capitell del presbiteri, conegut com el capitell de l'ànima salvada.
Aquest fenomen atrau cada any visitants, estudiosos i amants del patrimoni.
Però la talla de Sant Jaume pelegrí continua sent una de les grans joies de l'edifici.
I possiblement una de les peces més importants de tot el patrimoni jacobeu de Castella i Lleó.
El patrimoni també necessita protecció
El Camí de Sant Jaume no és únicament una xarxa de senders.
És també esglésies, ponts, hospitals, monestirs, escultures, documents i milers de petites peces repartides al llarg de tota la geografia.
Moltes han sobreviscut durant segles.
Però això no vol dir que puguin fer-ho per sempre sense cura.
La talla de Santa Marta de Tera fa gairebé nou-cents anys que contempla el pas de generacions.
El problema és que cada hivern deixa una petjada.
Cada pluja.
Cada gelada.
Cada canvi de temperatura.
Cada any espera.
Una cursa contra el temps
La pregunta ja no és si l´escultura necessita protecció.
La qüestió és quant de temps més pot romandre en aquestes condicions.
L?associació reclama actuar abans que els danys siguin irreversibles.
Perquè quan una peça d'aquestes característiques desapareix, no es pot recuperar.
Es pot fabricar una rèplica.
Es pot estudiar una fotografia.
Es pot reconstruir una forma.
Però l?original s?haurà perdut.
I en aquest cas parlem d'una de les imatges que representa més bé la pròpia història del Camí.
El Santiago pelegrí de Santa Marta de Tera fa gairebé nou segles que espera els que passen per davant seu. Ara potser és el moment que el Camí també tingui cura de Santiago.
