Perquè el camí no només es camina… també se sobreviu socialment
El Camí de Sant Jaume canvia vides.
Això diuen tots.
El que no t'expliquen és que també et converteix en un expert mundial en fauna peregrina.
Perquè després de diversos dies caminant descobreixes una cosa importantíssima:
el Camí no són només paisatges, espiritualitat i turisme rural.
El Camí és conviure durant setmanes amb personatges que semblen creats per Netflix.
I el millor és que TOTS existeixen.
És igual si fas el Camí Francès, el Camí del Nord, la Via de la Plata o el Camí Portuguès.
Sempre apareixen.
Com les butllofes.
O les croquetes al menú pelegrí.
El pelegrí “ultrapro”
Aquest fa por.
Surt a les 04:58 del matí amb frontal, bastons de titani i una motxilla que probablement pesa menys que un iPhone.
Tu et despertes destruït…
i ell ja fa 17 quilòmetres.
Frases típiques:
- “Avui vaig fer una etapa suau.”
- “Només 42 quilòmetres.”
- “El desnivell era divertit.”
Divertit diu.
Normalment esmorza civada, fruits secs i patiment emocional.
I tot i així arriba fresc a l'alberg mentre sembles supervivent d'una catàstrofe natural.
El pelegrí influencer
Importantíssim.
Aquest no fa el camí.
Fa contingut.
Va caminant amb:
- dron,
- GoPro,
- estabilitzador,
- trípode,
- micròfon,
- i probablement un documental de Netflix en producció.
Triga tres hores a sortir de l'alberg perquè necessita gravar:
- les botes,
- el cafè,
- la motxilla,
- la fletxa groga,
- i un vídeo mirant l'horitzó fent veure que no sap que l'estan gravant.
Frase típica:
— “Repetiré l'entrada al poble perquè la llum no m'agrada.”
Germà.
Portem 28 quilòmetres.
ENTRA JA.
El pelegrí filòsof espiritual
Apareix sobre el tercer dia.
Et pregunta:
— “I tu per què fas el Camí?”
I tu només volies menjar truita.
Però de sobte acabes parlant durant dues hores sobre:
- sentit de la vida,
- energia,
- emocions,
- ansietat,
- traumes,
- i si l'univers envia senyals.
Solen portar quadern.
I una calma sospitosa.
De vegades semblen savis ancestrals.
Altres vegades clarament porten tres dies sense dormir bé.
L'alemany indestructible
Llegenda absoluta del camí.
Té 74 anys.
Dos genolls operats.
I tot i així t'avança costa amunt xiulant.
Motxilla perfectament organitzada.
Horari militar.
Mitjons impossibles de moure ni un mil·límetre.
A les 18:00 ja:
- ha rentat roba,
- sopat,
- reservat allotjament,
- revisat mapes,
- i probablement solucionat l'economia europea.
Mentre tu segueixes buscant el carregador.
El pelegrí “vaig improvisant”
Perillosíssim.
No sap on dorm.
No sap quants quilòmetres farà.
No sap ni on és exactament.
Frases típiques:
- “Ja veuré.”
- “El Camí proveirà.”
- “Fluir.”
Normalment acaba dormint en una llitera al costat del bany industrial.
Però sent…
feliç.
El pelegrí gurmet
Aquest va venir a caminar…
però també a menjar com si estigués gravant MasterChef.
Se sap:
- tots els bars,
- les millors truites,
- on posen brou gallec,
- quin poble té millor pop,
- i on serveixen pastís de Santiago casolana.
Tu estàs patint una pujada mortal…
i ell parlant emocionat d'un arròs melós a la següent etapa.
La realitat:
molts seguim caminant gràcies a aquest tipus de persones.
El pelegrí “això m'ho cura tot”
El metge no oficial del Camí.
Té remei per a:
- butllofes,
- cruiximents,
- fregaments,
- tendinitis,
- tristesa,
- estrès,
- i probablement problemes matrimonials.
Sempre porta:
- vaselina,
- tiretes,
- crema,
- ibuprofè,
- agulles,
- i coneixements mèdics obtinguts clarament a Google.
Frase típica:
— “Això és una sobrecàrrega del tibial.”
Tu no saps què és el tibial…
però confies plenament.
El pelegrí que ronca com una piconadora
El gran dolent de l'alberg.
Durant el dia sembla normal.
Fins i tot simpàtic.
Però arriba la nit…
I es transforma en maquinària industrial pesada.
Hi ha pelegrins que han pensat seriosament abandonar el camí per culpa d'un d'aquests.
La veritable experiència espiritual no és arribar a Santiago.
És aconseguir dormir vuit hores amb 30 persones i un senyor reproduint sons de tractor avariat.
El pelegrí enamorat
Aquest fenomen apareix molt més del que la gent creu.
Perquè és clar:
- paisatges bonics,
- emocions intenses,
- vi,
- butllofes compartides,
- converses profundes…
Això uneix molt.
De sobte veus dues persones que es van conèixer fa tres dies dient:
— “Potser feu el Camí Portuguès amb tu també.”
I tu pensant:
“Jo només vaig venir a caminar.”
El veterà del Camí
Aquest ja va fer:
- el Francès,
- el Primitiu,
- el Nord,
- la Via de la Plata,
- i probablement el Camí a Mart.
Té històries per a tot.
I sempre diu:
— “El Camí ha canviat molt.”
Frase que pot significar:
- hi ha massa gent,
- el cafè era millor abans,
- o simplement nostàlgia pelegrina.
Però la realitat és que tots ens acabem convertint una mica en aquest personatge.
El Camí uneix gent completament diferent
I vet aquí la màgia real.
Al Camí de Sant Jaume coincideixen:
- empresaris,
- estudiants,
- jubilats,
- influencers,
- esportistes,
- persones trencades,
- persones felices,
- gent buscant respostes,
- i gent que simplement volia unes vacances diferents.
Tots caminant junts.
Tots cansats.
Tots olorant regular a partir del quart dia.
I tot i així…
alguna cosa connecta.
Perquè el Camí té aquesta estranya capacitat de convertir desconeguts en companys de viatge.
I moltes vegades, quan acaba el pelegrinatge, t'adones alguna cosa:
potser el millor del Camí mai no van ser els quilòmetres…
sinó les persones que van caminar amb tu.
