SOS (Societat Ocupada per Santiago!): L'Agobi de Viure a Compostel·la en Ple Agost
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA – Viure a Santiago de Compostel·la és un privilegi. La pluja, l'olor d'encens, la gastronomia… i els pelegrins. No, no ens referim als quatre o cinc que arriben a l'hivern, amb aquest aire místic. Parlem de l'horda, el batalló, l'eixam inesgotable que envaeix la ciutat a l'agost. Per a un santiaguès de soca-rel, aquesta època és com viure en un episodi de The Walking Dead, però amb bastons i motxilles fosforescents en lloc de zombis.
El primer senyal d'alerta és quan intentes anar pel pa. Una simple missió matutina es converteix en una odissea digna d'Homer. Has de sortejar grups de 20 persones amb sandàlies, esquivar les petxines que pengen de motxilles més grans que una persona i, si tens sort, no acabar amb un cop de bastó al cap. Els veïns més agosarats han començat a desenvolupar rutes alternatives per carrerons poc transitats, coneguts popularment com «les Vies Anti-Pelegrí».
«No sé què és pitjor», es lamenta Manolo, un cambrer del nucli històric, «si l'olor de mitjó humit o que et demanin segellar el cartró de la llet. ¡Però si és el meu torn de descans!»
Per la seva banda, la Praza do Obradoiro, un lloc de recolliment, s'ha transformat en un festival fotogràfic on cada pam de pedra és un selfie point. Els coloms, farts de posar per als pelegrins, ja han sol·licitat asil polític a la catedral. I, per si no n'hi hagués prou, la famosa dita de «sempre plou a Compostel·la» ha estat desafiada aquest any: els turistes, en la seva infinita saviesa, han aconseguit foragitar fins i tot la pluja amb la seva alegria desbordant.
En definitiva, agost a Santiago és un mes de contrastos: mentre uns celebren el final del seu viatge, altres somien amb el dia que la ciutat torni a tenir més santiaguesos que bastons de trekking.
