L'arribada massiva de pelegrins i turistes en ple agost provoca llargues esperes a Praterías i reobre el debat sobre com gestionar l'enorme afluència de visitants
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA – Arribar a la Plaça de l'Obradoiro després de centenars de quilòmetres caminant no vol dir poder entrar immediatament a la Plaça de l'Obradoiro. Catedral de Sant Jaume. En plena temporada alta, pelegrins i turistes estan trobant-se aquests dies amb cues que poden assolir una hora per accedir al temple compostel·là.
La situació es concentra especialment en l'accés de la Plaça de Prateries, on a mig matí les files arriben a estendre's pels carrers propers del nucli històric. Alguns visitants fan torns per descansar, altres aprofiten per fer fotografies i molts esperen pacientment fins a poder entrar.
L'enorme afluència torna a posar sobre la taula un dels grans reptes del Camí de Sant Jaume: com gestionar l'èxit d'un pelegrinatge que cada any atrau centenars de milers de persones.
El pitjor moment: al voltant del migdia
Hi ha una hora especialment complicada.
Les esperes més grans es produeixen al voltant de les 12:00, coincidint amb la celebració de la Missa del Pelegrí. Durant determinats moments s'interromp temporalment l'entrada de visitants nous per raons d'aforament.
El resultat és que la cua continua creixent a l'exterior i algunes persones poden romandre esperant durant molt de temps per descobrir finalment que el temple ha assolit la seva capacitat màxima.
Per a molts pelegrins, aquesta situació és especialment frustrant.
Després de dies o setmanes caminant, entrar a la Catedral constitueix un dels moments més esperats de tot el pelegrinatge.
Preocupació per la gent gran
Entre les crítiques que estan realitzant alguns visitants destaca especialment la situació de la gent gran o dels que tenen dificultats per romandre molt temps dempeus.
Alguns reclamen una organització diferent i més accessos per repartir el flux de visitants i evitar esperes tan perllongades.
Una de les queixes recollides aquests dies a Santiago ho resumeix clarament: «No és possible tenir la gent gran esperant en aquestes condicions».
La situació també obre un debat sobre accessibilitat. El Camí rep pelegrins de totes les edats i cada cop són més les persones amb mobilitat reduïda o necessitats especials que aconsegueixen arribar fins a Compostel·la.
Gestionar adequadament la vostra arribada hauria de convertir-se, per tant, en una prioritat.
La Porta d'Abades, l'alternativa que molts desconeixen
Hi ha una possibilitat que una part important dels visitants encara no coneix.
Per intentar alleujar la saturació, el complex catedralici ha habilitat temporalment l'accés per la Porta d'Abades, situada a la zona de la Plaça de la Quintana.
L'objectiu és distribuir millor els visitants i reduir la pressió sobre Praterías. Tot i això, aquesta entrada alternativa s'utilitza després de finalitzar la Missa del Pelegrí i les obres a la Torre del Rellotge compliquen actualment el trànsit cap a aquesta zona.
La manca de coneixement sobre aquest accés provoca que bona part dels visitants continuï dirigint-se directament cap a Praterías.
Una millor informació podria contribuir a repartir les entrades i reduir les esperes.
El Botafumeiro també genera confusió
Un altre dels grans desitjos de molts pelegrins és contemplar el Botafumeiro en funcionament.
Però hi ha una confusió freqüent: arribar a Santiago o assistir a una Missa del Pelegrí no garanteix veure'l volar per la Catedral.
El famós encensari s'utilitza en determinades celebracions litúrgiques i ocasions concretes, per la qual cosa alguns visitants que esperen contemplar-ho acaben emportant-se una decepció.
Informar-se prèviament dels horaris i les celebracions pot evitar falses expectatives.
Agost posa a prova Santiago
La situació que es viu aquests dies tampoc no resulta completament inesperada.
Agost és un dels mesos amb més presència de pelegrins i turistes a Santiago de Compostel·la. Hotels, restaurants, terrasses, carrers del nucli històric i serveis vinculats al Camí registren una activitat extraordinària.
Molts visitants habituals de la ciutat assumeixen les aglomeracions amb resignació. Un resumia la situació amb una frase senzilla: «Qui ve a Santiago sap que hi haurà gent».
No obstant, la popularitat del Camí planteja un desafiament cada vegada més gran.
L'objectiu hauria de ser aconseguir que el creixement del nombre de pelegrins sigui compatible amb la conservació del patrimoni, la vida quotidiana dels habitants de Santiago i una experiència digna per als que arriben després de fer centenars de quilòmetres.
Perquè després de superar muntanyes, pluja, calor, butllofes i llargues etapes, potser la darrera prova del Camí no hauria de ser esperar una hora davant de la Catedral.
