L'autor neerlandès, mor als 92 anys, va deixar a les pàgines l'essència del pelegrí modern: caminar per comprendre el món
El món de les lletres acomiada a Cees Nooteboom, l'escriptor neerlandès que va fer del viatge una forma de pensament i de la paraula un territori sense fronteres. Ha mort als 92 anys, deixant darrere seu una obra extensa i profundament lligada al concepte de desplaçament, identitat i recerca interior.
Nooteboom no va ser un pelegrí a l'ús, però la seva literatura respira el mateix aire que el Camí de Sant Jaume: el del viatger que no només recorre quilòmetres, sinó preguntes. En novel·les com Rituals o en els nombrosos llibres de viatges, l'autor va explorar la condició humana des de l'experiència del moviment constant. Caminar, per ell, no era una activitat física sinó una forma de pensament.
La seva relació amb Espanya va ser profunda i duradora. Va residir llargues temporades al nostre país i va trobar als seus paisatges —castellans, insulars, atlàntics— una font inesgotable d'inspiració. No resulta difícil imaginar que les sendes jacobees, amb la seva barreja de silenci, història i espiritualitat, encaixessin perfectament al seu univers literari.
El Camí de Sant Jaume, més enllà de la seva dimensió religiosa, és també un itinerari cultural que ha inspirat escriptors de totes les èpoques. A l'obra de Nooteboom trobem aquesta mateixa mirada contemplativa que molts pelegrins experimenten en travessar l'altiplà o en entrar a la plaça de l'Obradoiro. La idea de trànsit, d'encreuament entre mons, de conversa entre passat i present, travessa tant les pàgines com les motxilles dels qui caminen cap a Compostel·la.
La seva literatura ens recorda que el viatge no sempre té una destinació clara, però sí un sentit profund. En temps de pressa i superficialitat, Nooteboom va defensar la lentitud, l'observació i el diàleg amb la memòria. Valors que avui continuen vius a cada etapa del Camí.
Amb la seva mort desapareix una de les veus més elegants de la narrativa europea contemporània. Però com passa amb els grans viatgers, el seu llegat continua obert, disposat a ser recorregut. Perquè, al capdavall, com bé saben els pelegrins, l'important no és arribar… sinó comprendre allò que el camí ens va xiuxiuejant pas a pas.
