Una obra arquitectònica premiada que avui ofereix una imatge de deteriorament davant de milers de pelegrins
El que va néixer com un referent del patrimoni cultural gallec i un espai d'acollida per als pelegrins del Camí de Sant Jaume travessa avui una situació preocupant. El centre d'interpretació del castro de Castromaior, situat al municipi lucenc de Portomarín ia escassos metres del Camí Francès, presenta signes evidents d'abandó, amb pintades, vegetació descontrolada i acumulació d'escombraries als voltants.
La imatge contrasta amb les aspiracions amb què va ser concebut aquest singular edifici, dissenyat pel prestigiós arquitecte corunyès Carlos Pita, la proposta del qual va arribar fins i tot a ser candidata al prestigiós Premi Mies van der Rohe d'arquitectura contemporània.
El centre va obrir les portes el 2022 com un innovador espai pensat per interpretar l'important jaciment castreny de Castromaior, un dels més rellevants del nord-oest peninsular i l'únic situat directament al traçat del Camí Francès. La seva filosofia apostava per una arquitectura oberta, integrada al paisatge i accessible en tot moment tant per a visitants com per a pelegrins.
Tot i això, quatre anys després de la seva inauguració, el somni sembla haver-se desdibuixat. La museïtzació completa de l'edifici continua pendent i la manca de vigilància ha afavorit actes vandàlics que deterioren l'experiència dels que passen cada dia per aquest enclavament històric.
Segons recull la informació publicada per El Progrés, des de l'Ajuntament de Portomarín reconeixen les dificultats per assumir determinats costos de manteniment i estudien mesures com la instal·lació de càmeres de seguretat. Mentrestant, es realitzen tasques periòdiques de neteja i esbrossada per tractar de contenir el deteriorament.
Carlos Pita mateix ha reconegut que potser va existir un excés de confiança en la concepció del projecte, pensat per convertir-se en un lloc de descans i contemplació dins del Camí. L'edifici va néixer sense portes ni finestres, inspirat en l'arquitectura popular gallega i en la idea que la comunitat i els mateixos pelegrins contribuirien a tenir-ne cura.
La situació reobre un debat cada cop més freqüent al voltant del patrimoni del Camí de Sant Jaume: és suficient construir noves infraestructures si després no hi ha recursos per mantenir-les? Perquè preservar el camí no significa únicament conservar els seus senders; implica també protegir els espais culturals i arqueològics que enriqueixen l'experiència del pelegrí.
Castromaior no només és un centre d'interpretació. És la porta d'entrada a un dels castros més importants de Galícia i un símbol de la trobada entre història, arquitectura i peregrinació. Veure'l llanguiment suposa una crida d'atenció sobre la necessitat d'apostar per una gestió sostenible del patrimoni xacobeu.
Milers de pelegrins continuaran passant cada temporada per aquest racó de Lugo. La pregunta és si trobareu un lloc que convidi a aturar-vos i descobrir la història del territori… o un nou exemple de com l'abandonament pot acabar eclipsant fins i tot les millors idees.
