En la seva última reunió, la Comissió dels Camins a Santiago per Castella i Lleó va aprovar per majoria incloure la Via Aquitània com a nou Camí Històric a Santiago, de manera que s'eleva a deu el nombre dels que posseeixen aquesta distinció. Aquesta aprovació arriba una vegada que hi ha un pla director per al Camí Francès, objectiu que es va assolir el 2024, i del qual es van derivar actuacions tan significatives com la digitalització del traçat, la creació del centre digital d'informació del Camí de Santiago Francès, que ja està a disposició dels usuaris al Portal de Turisme Junta de Castella i Lleó, i el mapa de punts negres del traçat. Així mateix, a finals de l'any passat es va concedir una subvenció en règim de concurrència competitiva a la Federació d'Associacions dels Camins a Santiago Històrics i Tradicionals de Castella i Lleó per a la realització del pla director.
El Camí Via Aquitània té un traçat de 90 quilòmetres, amb principi a Burgos, i segueix la línia projectada per la calçada romana Ab Asturica Burdigalam, la número 34 a l'itinerari d'Antonino, també coneguda com De Hispannia in Aequitania. Alguns historiadors la consideren com la via original abans que es projectés, entre mitjans del segle XI i principis del XII, pels reis Sanç III de Navarra i els seus descendents Alfons VI de Lleó i Sanç Ramírez d'Aragó i Pamplona, el traçat conegut des de llavors com a Camí Francès. Recorre localitats històriques com Sasamón (l'antiga Segisamone romana), Tardajos (Teobrigula o Deobrigula), Osorno i Melgar de Fernamental (als voltants de Dessobriga), unint-se amb el Camí Francès a Villalcázar de Sirga. Des d'allà, continua com a Camí Francès fins a Astorga (Asturica Augusta), passant per l'antiga calçada de Carrión dels Comtes (Lacobricam), un dels trams del qual encara es pot recórrer als voltants de Benevívere.
A la Via d'Aquitània, i més concretament a Arconada, alguns historiadors han localitzat el que es considera uns dels hospitals més antics de la península (c.1040) destinats a acollir pelegrins i altres necessitats.
A manera orientativa, els promotors de la iniciativa que ha acabat en el reconeixement, l'Associació d'Amics del Camí a Santiago Via Aquitània (amb seu a la localitat burgalesa de Sasamón, està formada per socis de les dues províncies, Palència i Burgos, i en col·laboració amb els ajuntaments del recorregut de la calçada romana, Osorno en el cas palentí) Burgos-Villanueva d'Argaño, 21,52 km; Villanueva d'Argaño-Sasamón, 12,56 km; Sasamón-Melgar de Fernamental, 18,39 km; Melgar de Fernamental-Osorno, 12,30 km i Osorno-Villalcázar de Sirga, 24,5 km.
El Camí Via Aquitània, que ja està senyalitzat, té el seu principi a Burgos i segueix la ruta de la calçada romana. A Palència entra per Osorno i segueix per les pedanies de les Cabanes de Castella i Santillana de Campos seguint per Arconada fins a unir-se novament al Camí Francès a Villalcázar de Sirga, i des d'aquesta localitat fins a Carrión de los Comtes on segueix la Via Aquitana del Camí Francès.
La calçada Ab Asturica Burdigalam, la número 34 a l'itinerari d'Antonino, també coneguda com De Hispannia a Aequitania és una via que es considera el germen de l'actual camí francès i va ser coneguda a l'Edat Mitjana com a Via Aquitana, entrant per Roncesvalles fins a Pamplona segueix per la plana alabesa, Miranda de Ebro fins a Buranda Carrión dels Comtes, Sahagún fins a Astorga.
Aquesta ruta seria la que recorrerien els primers pelegrins fins que Sanç el Major de Pamplona la desvia pel recent regne conquerit de Nájera i més tard el tram de Burgos a Carrión fos desviat per Alfonso VI per Castrojeriz i Frómista, aquests traçats nous són els que figuren al Codice Calixtino i són l'actual Camí.
FONT: DIARI PALENTÍ
