Una de les llegendes més misterioses del Camí assegura que el dimoni es disfressava de pelegrí per posar a prova la fe i el cor dels caminants.
El Camí de Sant Jaume és ple d'històries de miracles, aparicions i personatges extraordinaris. Tot i això, poques llegendes han sobreviscut al pas dels segles amb tanta força com la que parla de un misteriós pelegrí que, en realitat, era el mateix diable.
No duia banyes.
No tenia cua.
No feia foc.
Era exactament igual que qualsevol altre pelegrí.
Vestia una senzilla capa de viatge.
Caminava amb un bordó.
Portava una petxina de vieira penjada del barret.
I saludava amb un somriure tothom que trobava.
Ningú no sospitava qui era realment.
Un company massa amable
Les antigues tradicions medievals expliquen que el dimoni mai apareixia amb aspecte aterridor.
M'estimava més caminar al costat dels pelegrins.
Els ajudava.
Compartia menjar.
Escoltava les seves històries.
Fins i tot els oferia companyia durant les llargues jornades.
Semblava un home amable i educat.
Però de mica en mica començava a sembrar petits dubtes.
—Segur que val la pena continuar caminant?
—Encara queden molts quilòmetres.
—Podries tornar a casa.
—I si tot això no serveix de res?
No obligava ningú.
Simplement intentava convèncer.
Les veritables temptacions
Els monjos medievals explicaven que l'enemic més gran del pelegrí no era el fred, ni la pluja, ni les muntanyes.
Era el desànim.
Quan el cansament apareixia, també ho feien els dubtes.
La llegenda utilitzava la figura del diable com a símbol de totes aquestes temptacions que podien fer abandonar el Camí.
L'orgull.
La impaciència.
La desesperança.
La comoditat.
La por.
Tots aquests sentiments eren representats per aquell estrany pelegrí que apareixia just quan el caminant estava més feble.
La cruïlla de camins
Moltes versions situen aquesta història a les antigues cruïlles del Camí.
El misteriós pelegrí assenyalava un sender diferent.
—Aquest camí és més curt.
—Evitaràs la pujada.
—Arribaràs abans.
Els qui seguien el consell acabaven completament perduts.
L'ensenyament era senzill.
No sempre el camí més fàcil és el correcte.
L'hospitaler que va descobrir la veritat
Una altra de les llegendes explica que un vell hospitaler va observar durant anys com sempre passaven discussions, robatoris i baralles quan un determinat pelegrí passava la nit al seu alberg.
Intrigat, va decidir romandre despert.
Al clarejar va veure com aquell caminant abandonava l'edifici.
A l'instant en què va creuar la porta, asseguren que durant uns segons va deixar de semblar un home i es va convertir en una ombra fosca que va desaparèixer entre la boira.
L'ancià va comprendre llavors que havia estat donant allotjament al dimoni mateix.
Una llegenda amb molt de significat
Els historiadors creuen que aquesta història mai no va pretendre descriure un fet real.
Era una manera d'ensenyar que l'enemic més gran del pelegrí sempre ha estat dins d'un mateix.
Els dubtes.
El cansament.
La manca de confiança.
Les ganes dabandonar.
Per això el dimoni apareixia disfressat d'un pelegrí corrent.
Perquè les veritables temptacions gairebé mai tenen un aspecte aterridor.
Un ensenyament que segueix vigent
Més de mil anys després, milers de pelegrins continuen reconeixent que el moment més difícil del camí no sol ser una muntanya o una llarga etapa.
És aquest instant en què un pensa:
«No puc més.»
Potser per això aquesta antiga llegenda continua viva.
Perquè recorda que el veritable Camí no només condueix fins a Santiago de Compostela.
També porta cap a l'interior de cada persona.
I, com deien els antics pelegrins:
«Quan apareguin els dubtes… segueix sempre les fletxes grogues.»
