Entre serres, senders de pedra, art i espiritualitat, la ciutat argentina de Tandil conserva un recorregut monumental que alguns comparen amb una mena de “Camí de Santiago argentí”. Es tracta de la Muntanya Calvari, un itinerari històric amb 14 estacions, escultures de grans artistes i més de vuit dècades d'història.
No és a Galícia, no condueix fins a la tomba de l'Apòstol i tampoc no forma part de les rutes jacobees. No obstant això, a milers de quilòmetres de Compostel·la hi ha un lloc on caminar torna a convertir-se en una experiència en què es barregen naturalesa, patrimoni i espiritualitat.
Està a Tandil, a la província de Buenos Aires (Argentina), i el seu veritable nom és Muntanya Calvari.
El complex és a pocs minuts del centre de la ciutat i proposa un recorregut de vianants d'aproximadament un quilòmetre a través de 14 estacions que representen el Via Crucis. L'accés és gratuït i el conjunt inclou també la capella de Santa Gemma Galgani i una reproducció de la Gruta de Lourdes.
14 estacions entre naturalesa i escultures
La comparació amb el Camí de Sant Jaume neix, sobretot, de la pròpia experiència d'avançar caminant.
Els visitants recorren corriols entre oliveres, eucaliptus i pins mentre van descobrint els diferents conjunts escultòrics que representen episodis del camí de Jesús cap a la crucifixió.
Entre ells apareixen les caigudes, el matx amb Maria, l'ajuda del Cireneu, la crucifixió o el Sant Sepulcre.
Però la Muntanya Calvari també és un extraordinari museu a l'aire lliure.
A les seves estacions van participar artistes com José Berna, Humberto Cerantonio, Ricardo Musso, Antonio Sforza, Roberto Capurro i José Fioravanti, un dels grans noms de l'escultura argentina del segle XX.
Una història que va començar el 1938
L'origen del projecte es remunta a 1938, quan monsenyor Fortunato Devoto va imaginar la construcció d'un gran Via Crucis a les serres de Tandil.
Els terrenys van ser donats posteriorment per Pedro Redolatti i el projecte arquitectònic va acabar en mans de Alexandre Bustillo, que va realitzar gratuïtament el disseny.
Un dels seus elements més espectaculars va ser una escalinata de 96 esglaons, construïda en pedra i orientada cap a la Plazoleta de la Creu.
Devot va morir abans de poder contemplar l'obra acabada.
Finalment, el Monte Calvari va ser inaugurat el 10 de gener de 1943, en un esdeveniment que va reunir una multitud estimada llavors en unes 40.000 persones.
Una creu monumental sobre Tandil
La gran creu constitueix un altre dels símbols del lloc.
L'original aconseguia els 17 metres d'alçada i havia estat construïda utilitzant un alerce centenari. El deteriorament causat per les condicions meteorològiques va obligar posteriorment a substituir-la i el 1949 es va aixecar una nova estructura de ciment, encara més alta.
Amb el pas de les dècades, el complex s'ha acabat convertint en un dels grans símbols turístics i religiosos de Tandil.
Actualment existeix a més una iniciativa per aconseguir que sigui declarat Monument Històric Nacional, buscant reforçar la conservació d'un patrimoni exposat permanentment a la pluja, el vent i la humitat.
De Santiago a Argentina: quan caminar significa una mica més
La comparació amb Santiago s'ha d'entendre amb prudència. La Muntanya Calvari no és una ruta jacobea.
Però sí que comparteix una cosa que milions de pelegrins coneixen perfectament: la utilització del camí com a espai per aturar-se, reflexionar i avançar.
Potser per això és tan interessant descobrir-ho des d'Europa.
A milers de quilòmetres de Santiago de Compostel·la, una altra ruta demostra que caminar pot continuar sent molt més que desplaçar-se d'un lloc a l'altre.
Es pot convertir en història, art, naturalesa i cerca personal.
I aquesta sensació sí que resultarà familiar per a qualsevol pelegrí.
Bon Camí des d'Espanya fins a Argentina.
