La primera vegada que fas el Camí de Sant Jaume tot sorprèn. La segona, sorprenentment, ho canvia gairebé tot. Ja no camines de la mateixa manera, no mires igual els quilòmetres i comences a entendre que tornar al Camí no vol dir repetir-ho. Significa viure'l d'una altra manera.
La primera vegada que una persona fa el Camí de Sant Jaume sol portar moltes preguntes a la motxilla.
Quant en queda?
Arribaré?
Serà massa dur?
Trobaré allotjament?
Necessito realment tot el que porto?
Cada etapa sembla una prova i cada senyal groc confirma que un segueix avançant cap a un destí que encara sembla molt llunyà.
Però després arriba Santiago.
Tornes a casa.
Passen unes setmanes.
De vegades uns mesos.
I passa una cosa curiosa.
Comences a pensar a tornar-hi.
Quan finalment ho fas, descobreixes que el segon Camí no s'assembla tant al primer com imaginaves.
El paisatge pot ser semblant.
Les fletxes segueixen estant aquí.
Però tu has canviat.
1. Ja no necessites demostrar que ho pots fer
El primer camí sol tenir una meta molt concreta: arribar.
Cada etapa compta.
Cada quilòmetre sembla important.
Fins i tot hi ha certa preocupació per complir el pla que havíem preparat abans de sortir.
Al segon Camí aquesta tensió sol disminuir.
Ja saps que pots caminar.
Ja saps que hi haurà dies dolents.
També saps que un dia difícil s'acaba.
Això permet caminar amb menys pressió.
Si necessites parar, pares.
Si una etapa ha de ser més curta, ho acceptes.
I si descobreixes un lloc que mereix una hora de descans, comences a entendre que potser aquesta hora també forma part del Camí.
2. La motxilla pesa menys, encara que portis gairebé el mateix
Qui torna al Camí normalment ha après una de les primeres grans lliçons:
gairebé sempre portem massa.
En el primer pelegrinatge apareixen els famosos “per si de cas”.
Una samarreta per si fa fred.
Una altra per si fa calor.
Un tercer pantaló.
Una farmàcia completa.
Objectes que probablement no utilitzarem mai.
La segona vegada la motxilla comença a assemblar-se més a allò realment necessari.
Però hi ha un altre canvi.
Encara que el pes físic sigui semblant, psicològicament pesa menys.
Ja saps com col·locar-la.
Saps quan ajustar les corretges.
Saps quan descansar.
I, sobretot, has après que gairebé qualsevol problema té solució al següent poble.
3. Deixes de mirar contínuament els quilòmetres
Durant el primer camí, moltes converses comencen amb una pregunta:
—Quants quilòmetres falten?
El telèfon apareix constantment.
Es consulta la distància.
Es mira el perfil.
Calculeu l'arribada.
Al segon Camí passa una cosa diferent.
Comences a mesurar les etapes d'una altra manera.
Una font.
Un cafè.
Una església.
Un bosc.
Una conversa.
La distància continua sent important, però deixa de governar completament el dia.
Alguns dels millors moments tenen lloc precisament quan un deixa de mirar quant falta.
4. Parles més amb la gent
Al primer Camí un sol estar molt pendent del seu propi cos.
Els peus.
La motxilla.
El cansament.
El següent allotjament.
Al segon apareix més espai per mirar al voltant.
I això canvia completament lexperiència.
Comences a conversar amb l?hospitaler.
Preguntes al veí del poble.
T'asseus amb algú que camina més a poc a poc.
Escoltes històries.
El Camí continua sent un recorregut físic, però es comença a assemblar molt més a una successió de trobades.
I moltes vegades aquestes trobades acaben sent el que realment recordes anys després.
5. Les butllofes deixen de ser una tragèdia
El primer dolor pot semblar la fi del món.
Una ampolla.
Un genoll que protesta.
Un dia de pluja.
Un allotjament que no era com esperàvem.
Tot sembla enorme perquè encara no sabem com respondre.
La segona vegada apareixen els mateixos problemes.
Però canvia la nostra reacció.
Sabem tractar una petita ampolla abans que empitjori.
Sabem que una jornada de pluja s'acaba.
Sabem que després d´una pujada sempre hi haurà una baixada.
L?experiència no elimina les dificultats.
Simplement fa que deixin de dominar el camí.
6. Santiago deixa de ser l'únic objectiu
La primera vegada, Santiago exerceix una força enorme.
Cada senyal amb els quilòmetres restants recorda constantment la meta.
La plaça de l'Obradoiro sembla el final de tot.
Però quan un torna, comença a descobrir una cosa estranya.
Santiago continua sent important.
Però ja no és l'única cosa.
Potser esperes més aquell petit poble.
Un alberg que recordes.
Una conversa al capvespre.
Un tram de bosc.
Una cervesa després duna etapa llarga.
De vegades fins i tot comences a sentir certa tristesa quan els quilòmetres que falten per a Santiago disminueixen.
Perquè ja saps què significa arribar.
També saps què significa acabar.
7. Descobreixes que mai fas el mateix Camí
Aquesta és probablement la gran sorpresa.
Podeu recórrer exactament la mateixa ruta.
Dormir als mateixos pobles.
Travessar les mateixes places.
I, tanmateix, viure una cosa completament diferent.
Han canviat les persones.
Ha canviat el temps.
Ha canviat el paisatge.
I tu has canviat.
Per això hi ha pelegrins que tornen una vegada i una altra.
No necessàriament busquen descobrir una nova ruta.
De vegades volen comprovar què troben en una ruta que ja coneixen.
Perquè el Camí té una particularitat difícil d'explicar a qui no l'ha recorregut mai:
el lloc pot ser el mateix, però lexperiència mai ho és.
La segona vegada comences a entendre algunes coses
Potser durant el primer camí encara pensem massa a completar una experiència.
Volem fer-ho bé.
Volem arribar-hi.
Volem aconseguir la Compostela.
Volem emportar-nos fotografies.
La segona vegada moltes coses continuen important.
Però n'apareixen d'altres.
Caminar sense pressa.
Escoltar.
Dormir cansat.
Despertar-se d'hora.
Asseure's davant d'una església tancada sense necessitat d'entrar-hi.
Compartir menjar amb algú el cognom del qual probablement oblidarem.
El Camí esdevé menys extraordinari i, curiosament, molt més profund.
I la tercera vegada?
Aquí comença un altre problema.
Perquè després del segon Camí un ja sap perfectament què passa.
Diu que serà el darrer.
Torna a casa.
Guarda la motxilla.
Col·loca la credencial en algun calaix.
I uns mesos després obre un mapa.
Només per mirar.
Això diu.
Però tots sabem com s'acaba aquesta història.
El Camí no sempre aconsegueix que vulguis arribar-hi. A vegades aconsegueix una cosa molt més perillosa: que vulguis tornar.
