Menys calor, menys massificació, paisatges espectaculars i una manera molt més tranquil·la de viure cada etapa. La tardor transforma el Camí de Sant Jaume, però també obliga a preparar-se millor.
Hi ha pelegrins que esperen tot l'any que arribi el setembre. No busquen el camí més concorregut ni el de les terrasses plenes. Busquen una altra cosa: senders coberts de fulles, matins amb boira, pobles tranquils, boscos daurats i aquesta sensació d'estar caminant per un camí diferent.
La tardor ja ha començat i, per a molts pelegrins, pot ser un dels millors moments de l'any per fer el camí de Sant Jaume.
No vol dir que sigui l'estació més fàcil. Tampoc que tot siguin avantatges. Els dies s'escurcen, augmenta la possibilitat de pluja, alguns allotjaments redueixen serveis i les temperatures poden canviar molt entre el matí i la tarda.
Però precisament aquí hi ha part del seu atractiu.
Menys pelegrins, més Camí
Una de les grans diferències respecte a l'estiu és evident des dels primers quilòmetres: baixa la quantitat de caminants.
Després dels mesos de juliol i agost alguns trams recuperen una tranquil·litat que canvia completament l'experiència.
És més fàcil caminar durant llargs períodes en silenci, aturar-se sense presses i trobar pobles on el pas dels pelegrins es torna a sentir d'una manera més propera.
Per als que busquen una experiència menys massificada, el setembre i l'octubre poden oferir un equilibri especialment interessant.
Encara hi ha prou activitat en molts itineraris, però desapareix part de la pressió de les setmanes més intenses.
El paisatge canvia cada dia
La tardor té a més una cosa que cap aplicació no pot mesurar: el paisatge.
Els boscos del Camí del Nord, el Primitiu, Galícia, El Bierzo o Navarra comencen a transformar-se en una barreja de verds, grocs, taronges i ocres.
A les zones de vinyes, el Camí travessa paisatges especialment atractius coincidint amb una època molt lligada a la verema i al món rural.
També hi apareixen les primeres boires del matí, que poden transformar completament llocs que a l'estiu semblen familiars.
La mateixa etapa recorreguda a l'agost ia l'octubre pot semblar un camí diferent.
El gran enemic ja no és la calor
A l'estiu, una de les preocupacions principals és evitar les hores centrals del dia.
A la tardor, el problema canvia.
Les temperatures solen resultar més agradables per caminar durant moltes hores, encara que es poden produir contrastos importants.
Un matí fred es pot convertir en un migdia força temperat i acabar en una tarda novament fresca.
Per això, la clau ja no consisteix a portar una gran quantitat de roba, sinó a vestir-se per capes.
Una samarreta transpirable, una capa intermèdia lleugera i una peça exterior impermeable permeten adaptar-se molt millor als canvis.
La motxilla de tardor no és la motxilla d'agost
Aquest és probablement un dels errors més habituals.
Sortir a la tardor amb la mateixa preparació que en ple estiu pot acabar convertint una jornada agradable en una experiència força incòmoda.
La pluja ha d'entrar a la planificació des del primer dia.
No n'hi ha prou de portar un petit impermeable “per si de cas”. És recomanable comptar amb una protecció impermeable eficaç per al cos i per a la motxilla.
També resulta important portar roba que s'assequi relativament ràpid.
En determinats dies pot ser difícil aconseguir que una samarreta o uns mitjons mullats s'assequin completament durant la nit.
I hi ha una regla senzilla que val la pena recordar: un pelegrí mullat durant diverses hores pot acabar passant fred fins i tot quan la temperatura no sembla especialment baixa.
Compte amb les fulles i el terra mullat
La tardor també canvia el terreny.
Les fulles poden amagar pedres, arrels i petits desnivells. Si a més ha plogut, alguns camins de terra o pedra es poden convertir en superfícies molt més relliscoses.
Això es nota especialment en baixades i zones boscoses.
Els bastons poden resultar molt útils, fins i tot per a pelegrins que normalment no els utilitzen.
El calçat també té encara més importància. No es tracta només que sigui impermeable. Heu d'oferir una bona subjecció i una sola capaç de respondre bé sobre terrenys humits.
Clara més tard i enfosqueix abans
Un altre canvi important pel que fa a l'estiu és la llum.
A la tardor les jornades comencen a escurçar-se de manera evident.
El pelegrí que acostuma a caminar moltes hores ho ha de tenir present quan planifiqui les etapes.
No val la pena convertir els últims quilòmetres del dia en una cursa contra la foscor.
Una etapa una mica més curta pot permetre gaudir molt més del recorregut.
A més, portar una petita llanterna frontal pot resultar molt útil per a sortides primerenques, dies ennuvolats o arribades imprevistes al final de la tarda.
Els albergs també canvien de ritme
Aquest punt convé tenir-lo especialment present.
Quan s'acaba la temporada alta, alguns allotjaments redueixen els seus horaris i altres poden tancar temporalment.
Als principals nuclis del Camí normalment continuarà existint oferta, però a pobles petits no convé donar per fet que tots els serveis de l'estiu continuen disponibles.
Una trucada o consulta prèvia pot estalviar molts quilòmetres addicionals.
A la tardor apareix a més un avantatge: normalment disminueix la pressió per aconseguir llit.
Això permet recuperar una certa improvisació que durant alguns períodes de l'estiu és molt més complicada.
El Camí recupera part del silenci
Probablement aquesta sigui la gran diferència.
La tardor té una altra velocitat.
Les terrasses es buiden abans. Els pobles recuperen la vida quotidiana. Els camins tenen llargs trams on gairebé no se sent una altra cosa que les botes, el vent o l'aigua.
Per a molts pelegrins, aquest ambient permet una experiència més introspectiva.
No vol dir que sigui millor que el camí d'estiu. Simplement és diferent.
I per a qui busca caminar amb tranquil·litat, aturar-se a observar el paisatge i viure les trobades de manera menys precipitada, pot resultar especialment atractiu.
Cinc coses que no haurien de faltar
La preparació tampoc no necessita convertir-se en una expedició de muntanya.
Per a la majoria dels recorreguts, hi ha alguns elements especialment útils: una bona protecció impermeable, roba per capes, mitjons de recanvi, una llanterna frontal i una comprovació diària de la previsió meteorològica i dels allotjaments disponibles.
A això hi afegiríem una cosa que pesa molt poc: flexibilitat.
A la tardor potser hi ha dies en què resulti intel·ligent reduir una etapa, esperar que passi una tempesta o modificar lleugerament la planificació.
El camí seguirà allà l'endemà.
És realment la millor època?
No hi ha una estació perfecta per a tothom.
Qui cerca moltes hores de llum, serveis oberts pràcticament a tot arreu i un ambient molt social probablement gaudeixi més d'altres èpoques.
Però pel pelegrí que vol temperatures generalment més suaus, menys aglomeracions i un dels paisatges més espectaculars de l'any, la tardor té arguments difícils de superar.
A més, permet descobrir una cosa que de vegades queda oculta durant els mesos de més activitat.
El camí no necessita estar ple per sentir-se viu.
De vegades n'hi ha prou amb una senda coberta de fulles, una església apareixent entre la boira i un altre pelegrí que es creua amb tu i simplement diu:
Bon Camí.
