La Motxilla del Pelegrí: La teva Millor Amiga… i El teu Pitjor Malson
Ah, la motxilla! Aquesta companya fidel que, a l'inici del Camí, sembla una extensió del teu propi cos, plena d'il·lusions i mitjons nets. Però no t'enganyis, pelegrí, perquè aquesta mateixa motxilla es convertirà, quilòmetre rere quilòmetre, en un ésser amb vida pròpia, decidit a posar a prova cada fibra del teu ésser i cada centímetre de la teva paciència.
Al principi, la plenes amb la devoció d'un artesà: «això és essencial», «això em vindrà bé», «per si de cas!». Fiques el impermeable, tres parells de mitjons, la guia, la farmaciola, la càmera, un llibre, el pijama de seda (perquè qui sap), i aquest mini-altaveu per animar el cotarro. La proves, fas uns saltets… perfecta!
La Motxilla del Pelegrí: El teu Millor Amiga… i El teu Pitjor Malson: Però el sol prem, la costa no acaba mai, i la teva motxilla, de sobte, s'ha transformat en un mamut llanut carregat de maons. Cada pas és un «Ai, la meva esquena!», cada ajustament de corretges un «¡Si us plau, que algú em tregui això!». Descobreixes que aquests pantalons extra pesen com un lingot d'or i que el xampú sòlid, encara que ecològic, sembla fet de plom.
És llavors quan comença la negociació interna: «¿Necessito realment aquest raspall de dents elèctric o puc conformar-me amb una branqueta?», «És imprescindible aquesta segona samarreta o puc capgirar la d'ahir i dissimular?», «El meu gel de dutxa favorit o una pastilla de sabó multiusos que serveixi». I així, a poc a poc, et converteixes en un mestre del desaferrament material, tirant coses a les papereres dels pobles com si fossin relíquies maleïdes.
Al final del Camí, la teva motxilla no és un objecte, és una extensió de la teva ànima adobada. Està tacada de fang, fa olor de «esforç acumulat» i les seves corretges tenen la forma perfecta de les teves espatlles adolorides. Però, en veure-la buida a l'Obradoiro, sents una estranya barreja d'alleujament i nostàlgia. Perquè, malgrat tot, aquesta càrrega feixuga t'ha acompanyat en cada pas d'una aventura inoblidable. I sí, la propera vegada, jures que només portaràs un raspall de dents… i de bambú!
Bon camí i que la teva motxilla sigui més lleugera que les teves penes!
